Vivim temps per ser optimistes? Alguns poden respondre que "no", que el context no hi convida; però altres diran que l'actitud està per sobre de les dificultats, que els reptes només se superen amb esforç i positivisme. A finals del 2019 es va publicar un estudi d'HSBC en el qual es va preguntar a 9.131 companyies de 35 països sobre les seves perspectives de futur. No era un context fàcil: el Brexit, les eleccions dels Estats Units (EUA) i els conflictes geopolítics vaticinaven un 2020 molt convuls per a tota mena d'empreses, però els resultats van ser més que positius: a Espanya, el 85 % de les 350 companyies enquestades es mostraven optimistes i asseguraven que el 2020 augmentarien la seva facturació. A escala mundial, la mitjana era del 79 %.
L'OPTIMISME DE LES EMPRESES EL 2019 RESPECTE AL 2020
L'optimisme no només es manifesta a curt termini, sinó també a mitjà termini. Quan se'ls va demanar per les seves expectatives de cara als pròxims cinc anys, el nombre d'empreses espanyoles que va assegurar que pensava créixer era fins i tot més gran: el 89 %.
L'OPTIMISME DE LES EMPRESES DE CARA AL 2025
Però l’esmentat informe i els resultats obtinguts són previs a l'esclat de la pandèmia de la COVID-19, la situació sanitària i la crisi econòmica. Ha pogut el coronavirus amb l'optimisme empresarial tant dins com fora de les nostres fronteres? La veritat és que no. A l'estiu, l'informe Bold Moves in Tough Times elaborat per Accenture es va proposar conèixer l'opinió dels directius de tot el món per avaluar el dany econòmic provocat pel coronavirus i la previsió del temps necessari perquè es reverteixi aquesta crisi. Les notícies, de nou, van ser positives: fins i tot en un context com l'actual, el 66 % dels directius van assegurar que Europa sortirà de la crisi de manera relativament ràpida. De fet, tots van respondre sobre les possibles formes de la corba de la recuperació (V, U, W, L) i la majoria es va mostrar raonablement optimista.
COM ES RECUPERARÀ CADA SECTOR?
RESILIÈNCIA COM A MÈTODE EMPRESARIAL
Si la majoria d'empreses són optimistes respecte al futur, no és que no les afecti la COVID-19, sinó que, tot i les dificultats, compten a adaptar-se a les conseqüències i sortiran reforçades d'aquesta situació.
Un exemple d'aquesta capacitat d'adaptació és el de l'empresa espanyola de moda Scalpers. La marca es va crear el 2007 per un grup de joves emprenedors sevillans que realitzaven una cosa similar a un servei de sastreria a domicili, anant per tots els despatxos d'advocats de Madrid a vendre, especialment, les seves corbates amb una calavera negra com a distintiu. Aviat es van adonar que potser aquest model de negoci no era gaire escalable i l'empresa, per tant, patiria més del desitjat en certes etapes de la seva trajectòria empresarial.
Tot i la crisi financera global, van apostar per seguir creixent i resistir i, davant els possibles problemes, van apostar pel model de negoci. La companyia va obrir la seva primera botiga a Madrid i, a poc a poc, les seves vendes van anar creixent i la seva marca era cada vegada més coneguda. Amb el pas del temps, Scalpers s'ha convertit en un model d'èxit: actualment tenen diverses botigues i franquícies per tot el territori nacional, la seva marca es ven en grans plataformes com ara El Corte Inglés i l'empresa va facturar més de 70 milions d'euros l’any passat, amb uns beneficis propers a 6,5 milions d'euros. A més, ha sabut adaptar-se i, per exemple, compta amb una línia de mascaretes de la firma i ofereix serveis digitals com el de personal shopper online.
"L'èxit de la companyia rau en el fet d'haver nascut de la il·lusió, les ganes i l'ambició d'un grup d'amics que tenia ganes de fer una cosa diferent en el sector", explica Borja Vázquez, cofundador i president de Scalpers, al Podcast de Banc Sabadell.
Et pot interessar: Escolta la història de Borja Vázquez al podcast De objetivos personales a metas alcanzadas
Quan reflexiona sobre la resiliència, assenyala: "És fonamental no rendir-se mai, encara que et tanquin moltes portes. La persistència és clau". "A més, nosaltres vam saber fer una divisió clara de funcions, saber què feia cadascú", explica.
Quan Toni Garrido, conductor del podcast, li pregunta si alguna vegada va pensar a tirar la tovallola, ràpidament respon: "Sens dubte! Scalpers pràcticament va néixer amb la crisi de 2008, i les ganes i l'adrenalina ens van fer resistir, però també hi va haver moments complicats tenint en compte que els recursos econòmics eren limitats".
Tot i que no és l'únic exemple de resiliència i adaptació davant les dificultats. Un altre cas d'allò més inspirador i popular és el de Steve Jobs: acomiadat en el seu moment d'Apple, l'empresa que ell mateix havia creat, l'emprenedor es va dedicar al que millor sabia fer, crear projectes creatius i fer-los créixer. El seu èxit va ser tan gran que Apple va acabar contractant-lo de nou i, amb ell al comandament, van arribar innovacions com l'iPhone. Un altre exemple és el de Netflix, que va començar com un petit videoclub de lloguer de pel·lícules que no estava funcionant gens ni mica. De fet, Blockbuster va poder comprar la companyia i no ho va fer perquè no li veia futur. Avui en dia, Netflix és un gegant absolut que ha arribat a aquesta posició després de diversos canvis.
Tots aquests exemples mostren que qualsevol empresa haurà d’enfrontar-se a una infinitat de dificultats que posaran a prova el seu model de negoci i fins i tot la seva pròpia supervivència. No obstant això, la seva resiliència, guiada per l'optimisme, els ha fet adaptar als canvis i convertir-se en els projectes amb èxit que són actualment.
ELS INGREDIENTS QUE COMPLETEN LA RESILIÈNCIA
La resiliència és essencial perquè una empresa pugui sobreviure als problemes que li arribaran sens dubte, però no és l'únic factor important. N'hi ha d'altres que la complementen:
- El líder com a marketing. Diverses de les millors empreses del món tenen un líder carismàtic, i això no pot ser casualitat. Al capdavant d'una bona empresa sempre ha d'haver-hi una persona que comandi totes les operacions i en sigui la cara visible davant la societat. I perquè aquesta imatge sigui positiva és essencial una bona comunicació. Com recorda Jaume Gurt, Advisor & Mentor de directius, al Podcast de Banc Sabadell, "la tecnologia facilita la connexió, no la comunicació", de manera que els líders han de tenir una comunicació efectiva, dirigida als usuaris i que vengui la seva empresa de la manera més efectiva possible, fins i tot en les circumstàncies actuals en què, a causa de la pandèmia, moltes de les comunicacions s'han traslladat de l’entorn físic a l’entorn digital.
- Pivotatge. La gran majoria dels emprenedors aposten per la seva idea quan inicien un projecte empresarial, però, què passa quan aquesta idea no funciona? Pot haver-hi diversos desenllaços: que l'emprenedor s'hi obstini encara que no tingui futur, que es quedi sol pel camí o fins i tot que hagi de tancar. No obstant això, molt pocs es plantegen donar-li una volta o canviar-la. L'aposta per una idea fixa pot arribar a ser perillosa, ja que impedirà veure que sovint n'hi ha prou amb pivotar el model perquè aquest tingui èxit, tal com van saber fer Borja i el seu equip amb Scalpers en la seva primera fase.
- Equip. "Quan crees una empresa, envolta't de gent que en sàpiga molt més que tu". Aquesta frase pronunciada per diversos dels millors emprenedors de la història pot sonar a falsa modèstia, però és una de les més encertades. Un bon emprenedor podrà fer-se càrrec de totes les tasques de l'empresa mentre aquesta sigui petita, però a mesura que creixi haurà de delegar. I per a això serà imprescindible comptar amb els millors professionals.
- Valor enfront de la competència. Sempre es parla del valor d'una idea empresarial, però la veritat és que la idea sola normalment no val gairebé res: la competència podrà copiar-la l'endemà mateix; el que importa és l'execució. I què fer quan la competència s'obstina a copiar? S’ha d'oferir un valor afegit. És que no hi ha més cercadors que Google?, més xarxes socials que Facebook?, o més mòbils que l'iPhone?, què és el que els fa triomfar enfront dels seus competidors? El seu caràcter propi i el valor afegit que donen al mercat i, sobretot, als seus usuaris.
