Els jubilats han estat un dels segments de la població més castigats per la crisi econòmica. L’any 2013, la llei va establir que, mentre la Seguretat Social estigui en dèficit, les pensions pujaran només un 0,25 % i no el corresponent a l’IPC, que marca el preu de la vida. A més, en els últims anys el Fons de Reserva s’ha reduït considerablement, perquè els governs han hagut d’utilitzar l’anomenada guardiola de les pensions per poder fer front als pagaments. La despesa en pensions està disparada i tot això, sumat a l’augment del preu de la vida, ha creat una alerta en la societat, per la qual cosa cada vegada és més recomanable buscar alternatives a les pensions públiques. Una d’aquestes alternatives són els plans de pensions privats, que són productes financers que funcionen com una guardiola al banc que genera beneficis. Tanmateix, sobre aquests plans hi ha una gran quantitat d’informació, que no sempre és veraç. Aquests són els mites i les realitats dels plans de pensions.
Mites dels plans de pensions
1. No es poden treure els diners
Aquesta és una de les fal·làcies més repetides. El pla de pensions està dissenyat per ser utilitzat a la jubilació i no abans. La finalitat del pla és treure rendiment als nostres diners perquè, una vegada estiguem jubilats, puguem mantenir el mateix nivell de vida que quan estàvem en actiu. No obstant això, malgrat que la finalitat és molt clara, les últimes modificacions permeten rescatar el pla als 10 anys d’haver-lo obert i, a més, sí que es poden utilitzar els diners en una sèrie de supòsits puntuals, com ara atur de llarga durada, malaltia, dependència o per evitar un desnonament, per exemple.
2. No aporten avantatges fiscals
És fals. Els plans de pensions són productes financers que desgraven a l’hora de presentar la declaració de la renda. A l’IRPF, l’usuari es pot deduir les aportacions de l’últim any, concretament un 30 % dels rendiments bruts del treball, i fins a 8.000 euros de la seva base imposable. A més, el pla de pensions es pot traspassar sense tributar. La clau rau a tenir en compte que la tributació es farà quan es rescati el fons.
3. Rendibilitat assegurada
Aquesta és una altra de les grans confusions que hi ha en aquesta matèria. Moltes persones creuen que els plans de pensions són 100 % segurs, però això no és així, perquè, com passa amb qualsevol altra inversió, poden perdre valor. En obrir un pla de pensions permetem que el banc utilitzi els nostres diners per fer inversions i, d’aquesta manera, generar beneficis. Els diners del fons depenen de la quantitat dipositada al principi, de les aportacions mensuals i de la rendibilitat, però aquesta rendibilitat pot ser positiva o negativa, no depèn de nosaltres. Descobreix quant pots estalviar si comences avui amb la nostra calculadora.
4. Traspàs
El pla de pensions no és inamovible, com se sol pensar, ja que, si no ens agrada, o creiem que els nostres diners poden estar millor en un altre fons, podem traspassar el pla sense passar per l’Agència Tributària. Això vol dir que tenim una certa llibertat de decisió i que som propietaris dels nostres diners. A més, davant una defunció la persona beneficiària cobrarà els diners que s’hagin generat.
5. Només són aptes per als rics
No és veritat, com tampoc no ho és que estiguin dissenyats només per a persones d’edat avançada. Aquests productes estan a l’abast de gairebé tothom, perquè requereixen aportacions mínimes molt baixes. De fet, com més aviat s’obri un pla de pensions, millor. No cal pensar-hi només a partir dels 50 anys. Hi ha molts plans diferents i cadascun té les seves característiques pròpies: n’hi ha de flexibles o fixos, i algunes vegades permeten aportacions puntuals. Les quotes depenen de cadascun, i els imports mínims estan al voltant dels 30 euros al mes.
Veritats dels plans
1. Senzillesa
Obrir un pla de pensions és ràpid i fàcil. N’hi ha prou d’anar a la nostra entitat bancària, obrir-ne un i indicar la quantitat que volem invertir cada mes. No té gaire lletra menuda. Així mateix, els diners es dipositen mensualment i generen una rendibilitat sense que hàgim de moure’ls ni estar-hi pendents.
2. Seguretat
Els diners que dipositem al fons estan segurs, ja que és una entitat independent del banc qui custodia el fons. Per tant, si el meu banc fa fallida, jo no perdo la quantitat invertida. Els fons estan supervisats per la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions, que és un organisme que depèn del Ministeri d’Economia.
3. No cal ser un expert financer
A diferència de la inversió en renda variable, el fons de pensions és un producte que no exigeix coneixements exhaustius en matèria d’inversió, ni un seguiment mil·limètric. Això sí, és important conèixer el que volem adquirir, informar-nos-en i comparar, ja que al capdavall són els nostres diners allò que està en joc.
4. Límits
Hi ha uns límits màxims i mínims establerts per llei. L’aportació en aquests plans no pot sobrepassar els 8.000 euros anuals, encara que hi ha algunes excepcions. La llei no especifica res respecte a l’aportació mínima i, per tant, depèn de cada entitat.
5. Situació política actual
No cal ser alarmistes, però sí conscients de la realitat que ens envolta. Tot ciutadà espanyol té dret a cobrar una pensió, que dependrà del que hagi tributat en la seva vida laboral. No obstant això, hem assistit a una deterioració periòdica del sistema, malgrat que les informacions apunten que no corre perill. L’última reforma de les pensions elevarà progressivament l’edat de jubilació fins als 67 anys el 2025; a més, els joves tenen problemes d’accés al mercat laboral, i a Espanya, en aquests moments, hi ha una baixa taxa de natalitat. Un pla privat pot ser un complement per assegurar-nos una pensió que ens permeti mantenir el nostre nivell de vida quan arribi el moment.
