movi-image-elpais-ahorramos-padres-1
Envia'ns suggerències
Estalvi
4 min del teu temps

Estalviem igual que els nostres pares?

19/03/2020

Descobreix com l’educació i el context influeixen en la nostra relació amb els diners

Els joves estalvien igual que els seus pares? Gestionen la seva economia de la mateixa manera? L’educació rebuda condiciona la relació amb els diners, però realment el context, els costums i la conjuntura econòmica determinen la capacitat d’estalvi de cada generació. Cada grup d’edat té, per tant, la seva pròpia manera d’entendre els diners, que està condicionada, sobretot, per la situació econòmica. D’acord amb el VI Barómetro del Ahorro de l’Observatorio Inverco, fòrum d’anàlisi de les dinàmiques d’inversió dels estalviadors, cada generació, a més, estalvia amb un propòsit diferent. Els menors de 26 anys, coneguts com a centennials, com afirma el creador de continguts Àlex Puértolas, estalvien principalment per fer créixer el seu capital, mentre que els millennials (de 26 a 38 anys) i la generació X (de 39 a 50 anys), que formen el gruix dels professionals en actiu i són els qui han gaudit d’un millor nivell de vida, ho fan per afrontar despeses imprevistes. Per la seva banda, els baby boomers (de 51 a 70 anys), la generació més nombrosa, que va veure com el país es convertia en una democràcia, i la silent generation (més de 70 anys), caracteritzada per haver viscut temps d’austeritat, guarden capital per complementar la seva jubilació.

José Manuel Jiménez, director de l’Instituto Santalucía, creu que l’edat i el context marquen les prioritats d’estalvi al llarg de la vida. “Les generacions anteriors han demostrat tradicionalment una gran confiança en el sistema públic de protecció i en la seva capacitat per cobrir les necessitats durant la jubilació, ja que sempre s’ha caracteritzat pel fet de ser un dels més protectors d’Europa. A això s’hi suma que, al llarg d’aquests anys, s’han decantat en gran manera per invertir en totxo, és a dir, en patrimoni no financer”.

LA HUMANITAT ÉS ESTALVIADORA

L’estalvi és una constant en la nostra història. A l’antiguitat, civilitzacions com l’egípcia, l’inca o la xinesa reservaven una part de cada collita per als imprevistos que poguessin sorgir al llarg de l’any. Aquesta cultura de la previsió s’ha mantingut fins avui.

Els nostres rebesavis i besavis estalviaven a través dels monts de pietat, però també mitjançant els primers bancs, com el Banc Sabadell, fundat el 31 de desembre de 1881. El 1936, hi havia 1.903 sucursals d’entitats bancàries arreu d’Espanya, 25 anys després n’eren 2.647 i el 2008 van arribar a les 45.707, moment en el qual va haver-n’hi més a tot el país. La crisi econòmica i la digitalització de la banca han reduït aquesta xifra fins a les 26.000 sucursals del 2018, una quantitat similar a la del 1980, segons xifres del Banc d’Espanya.

Caixes o bancs permetien subscriure dipòsits a termini, però els plans de pensions no van arribar al nostre país fins al 1987, quan el Govern els va regular amb l’objectiu de propiciar l’estalvi per a la jubilació.

Avui, els més joves gestionen el seu capital a través d’aplicacions mòbils i són clients habituals d’entitats financeres i fintech, sense necessitat d’acudir a les seus físiques. Els temps canvien i, de bracet, també les formes d’estalviar.

La perspectiva dels millennials davant de l’estalvi és diferent. Al contrari del que es pugui pensar, són dels més conscienciats amb la necessitat de complementar les pensions públiques. L’enquesta Jubilación y hábitos de ahorro de los españoles, que elabora l’Instituto Santalucía, demostra que la jubilació és la segona preocupació financera d’aquesta generació i, com que aquestes persones estan convençudes que la pensió que rebran serà insuficient per mantenir la seva qualitat de vida, el 36,5 % estan estalviant. “Han viscut part de la seva vida en crisi, i encara que visquin més el dia a dia, també és veritat que coneixen la dificultat que té guanyar diners i la importància d’estalviar”, creu Andrea Carreras-Candi, directora de l’Asociación Española de Asesores y Planificadores Financieros (EFPA España).

“El clàssic esquema de fer guardiola dels espanyols, centrat en la compra d’habitatge i estalvi a través de dipòsits, tanmateix, està canviant”, assegura la responsable d’EFPA. Cada vegada ens interessem més per la inversió a través de fons i altres alternatives que permeten diversificar la cartera i els riscos, és a dir, tenir els diners més repartits.

Invertim de manera diferent segons la nostra edat?

Encara que tots aprofiten les possibilitats d’Internet per trobar informació sobre inversions, la gran majoria prefereixen acudir a la seva oficina bancària per contractar els productes. Ho fan sis de cada deu centennials, millennials o membres de la generació X. Aquesta xifra puja a gairebé vuit de cada deu entre els baby boomers i la silent generation.

Els més joves són els que més acudeixen a un assessor financer (24 %) o a un assessor telefònic (12 %), abans que a una sucursal. A més, són ells els qui acostumen a revisar més assíduament com van les seves inversions (el 56 % ho fan una vegada al mes), seguits dels millennials (53 %), la silent generation (49 %), els baby boomers (47 %) i la generació X (45 %).

Quant als productes, els hàbits són variats. Els centennials prefereixen els dipòsits a termini i invertir a la borsa, mentre que els millennials, la generació X i els baby boomers a aquests vehicles d’estalvi hi afegeixen sobretot plans de pensions i, en menor mesura, fons d’inversió.

També en el tipus d’inversió escollida hi trobem diferències. Com més joves, més compromís. El 30 % dels centennials inverteixen en fons que apliquen criteris ASG (mediambientals, socials i de bon govern corporatiu), seguits dels millennials (28 %), la generació X (22 %), la silent generation (17 %) i els baby boomers  (11 %).

I pel que fa al perfil de risc, els més joves, centennials i millennials, es decanten menys per la moderació, mentre que a partir de la generació X s’accentua el nombre d’estalviadors conservadors.

 

 

 

movi-image-elpais-ahorramos-padres-2

 

 


 

Educació financera en família

Tots els experts coincideixen que és fonamental que els més joves adquireixin hàbits d’estalvi i això implica l’arrelament de l’educació financera en la família. “Si un nen al llarg de la seva vida ha crescut amb una cultura d’austeritat, estalvi i no malbaratament, tindrà més consciència de la importància d’aquestes accions per al futur i començarà a preparar des d’aviat un coixí segur sobre el qual pugui construir una vida tranquil·la”, recorden des de l’Observatorio Inverco.

Efectivament, les famílies “tenen una gran influència a l’hora d’educar i d’inculcar una sèrie de valors. Les qüestions relacionades amb l’àmbit econòmic no en són una excepció. Si uns pares es dediquen a explicar als seus fills des de petits la importància d’estalviar i quin és el valor dels diners, serà molt més fàcil que adquireixin aquests hàbits”, reitera Andrea Carreras-Candi.

Però no es tracta d’una responsabilitat exclusiva de l’àmbit familiar, sinó que mesures com ara “incloure l’educació financera obligatòria en el sistema educatiu o potenciar la col·laboració publicoprivada mitjançant una estratègia de conscienciació del ciutadà han de ser algunes de les prioritats”, afegeix José Manuel Jiménez, convençut que “si som capaços de donar als joves, des de la infància, les eines i les habilitats necessàries per comprendre les finances, en el futur seran ciutadans més lliures i consumidors més protegits”.

LA TECNOLOGIA TRANSFORMA LES GUARDIOLES

Cada any sorgeixen noves opcions, moltes de les quals arriben de la mà de la tecnologia, que ens permeten prendre consciència de la necessitat d’estalviar.

Les més comunes són les apps vinculades a entitats financeres que ens proposen monitorar els nostres ingressos i despeses i establir objectius concrets d’estalvi. Però també comencen a sobresortir altres fórmules que busquen motivar l’estalvi a través, per exemple, de l’estalvi per consum: targetes o aplicacions que ofereixen la possibilitat d’arrodonir l’import de les nostres compres i guardar aquests cèntims o euros sobrants en una guardiola digital.

A més, es constata l’auge de les empreses tecnològiques de serveis financers, les anomenades fintech. El 15 % dels espanyols ja n’utilitzen alguna de manera habitual per fer operacions financeres o bancàries (el 85 % d’aquestes operacions són per fer pagaments), segons l’estudi sobre Conocimiento, hábitos y uso de fintech, elaborat per l’Asociación de Usuarios de Servicios Financieros (Asufin).

Els qui tenen entre 26 i 45 anys són els qui més les utilitzen. No obstant això, com destaquen des d’Asufin, són els més joves, d’entre 18 i 25 anys, els qui tenen més coneixements sobre el que ofereixen aquestes empreses.

Fotografia d'Alexis Brown a Unsplash
-Temes relacionats-
up