Joves i emprenedoria: és el moment? | EDE
movi-image-jovenes-emprendimiento-1
Envia'ns suggerències
Transformació digital
4 min del teu temps

Joves i emprenedoria: és el moment?

Thu Jan 28 09:17:04 CET 2021

Els joves espanyols han vist incrementades les seves dificultats d'accés al mercat laboral a causa de la crisi econòmica derivada del coronavirus SARS-CoV-2, fins al punt que Espanya ja és el país de l'OCDE amb una taxa d'atur més alta entre els menors de 24 anys.

La paraula 'crisi' en xinès significa risc, però també oportunitat. Dos conceptes enfrontats per a molts dels joves que s'han vist apartats del món laboral a causa de la situació derivada del coronavirus SARS-CoV-2 i que ara es plantegen la possibilitat d'emprendre a la recerca de nous projectes professionals. I és que la crisi econòmica de la COVID-19 ha disparat l'atur entre els joves espanyols fins al 41,7 % al tancament de juliol, i això situa Espanya com el país amb una taxa d'atur més elevada entre els menors de 24 anys de tota l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).

Accedir al mercat laboral és un dels principals reptes per als joves espanyols. Ja ho era abans de la pandèmia i aquesta crisi, igual que les anteriors, ha impactat amb força en aquest segment de la societat. Precisament són els joves que s’acaben de graduar qui es troben amb més dificultats per trobar una feina, segons l'Associació Espanyola de Directors de Recursos Humans (AEDRH). En aquesta situació, l'emprenedoria és una de les alternatives per a qui sigui capaç de convertir aquesta crisi en una oportunitat. Els joves són el grup de la societat que, segons un informe de l'OBS Business School, aglutina més qualitats per a l'emprenedoria, una activitat que organitzacions supranacionals com ara l'Organització Internacional del Treball, les Nacions Unides o el Banc Mundial afirmen que suposa un factor de prosperitat per a la societat.

A més, l'emprenedoria ofereix als joves en atur o desanimats l'oportunitat de crear mitjans de vida sostenibles i l'oportunitat d’integrar-se en la societat, així com d'augmentar el seu grau de «satisfacció personal», segons l’informe mencionat.

Qui emprèn avui en dia?

«Podem dir que l'emprenedoria a Espanya avui dia, i referint-nos a les joves companyies innovadores i tecnològiques, està molt consolidada. Les xifres de creació d'empreses i atracció de la inversió no només nacional sinó també internacional així ho demostren. Espanya compta amb importants hubs a escala europea i ja tenim casos d’èxit i valoracions i vendes de start-ups per sobre dels 1.000 milions d’euros», explica Yolanda Pérez, directora de BStartup de Banc Sabadell.  

Tot i l'arribada de la COVID-19, durant el primer semestre del 2020 es van invertir 578 milions d'euros, segons les dades d’El Referente. Així ho confirma Pérez: «Les xifres indiquen que la inversió en start-ups espanyoles en fases inicials s'està mantenint al mateix nivell que abans de la crisi sanitària. Cal no oblidar que precisament en aquesta crisi la digitalització de la societat en general, i d'alguns processos i sectors en particular, ha experimentat un avenç espectacular. Tot sembla indicar que es tancarà l'any amb xifres similars a la inversió de 2019, encara que amb un canvi dels mercats estratègics d'inversió. Sectors com ara el healthcare, el software empresarial i de productivitat, la ciberseguretat, les solucions logístiques o les fintech han sortit enfortits i altres estan vivint pitjor la crisi». Madrid i Barcelona se situen entre els 10 hubs europeus en nombre de start-ups, concretament, en el cinquè i sisè lloc, respectivament, segons l'informe Startup Ecosystem Overview, realitzat per Mobile World Capital Barcelona.

Segons les dades de l'emprenedoria actual a Espanya, el perfil de la població emprenedora en fase seed o llavor no ha canviat gaire durant els últims exercicis. La mitjana es manté en els quaranta anys, que és el tram d'edat en què més emprenen els espanyols, entre els 35 i els 44 anys (un de cada tres emprenedors), seguit pel tram inferior, entre els 25 i els 34 anys (un de cada quatre emprenedors). 

El perfil d'estudiant emprenedor espanyol és el d'un jove de 24 anys, amb experiència internacional i estudis en un centre privat

Entre els joves estudiants, hi ha tres perfils d'aspiració professional que destaquen sobre la resta: com a primer objectiu, un 25,2 % dels alumnes aspira a treballar com a funcionari, seguit d'un 22,6 % que vol ser assalariat en una gran companyia i un 18,8 % que vol emprendre i crear la seva pròpia empresa, segons l’esmentat informe de l'OBS Business School. En aquest sentit, el perfil de l'estudiant que desitja emprendre té una mitjana d'edat de 24 anys, treballa i estudia, en general, en un centre privat, compta amb experiència internacional i, a més, domina altres llengües.

Et pot interessar: Oportunitats per a les 'start-ups' en l'era de la recuperació

Els reptes de ser emprenedor jove

L'enquesta Com evitar la pèrdua d'una generació realitzada per Ernst & Young revela quins són els principals reptes als quals s'enfronten els joves que es plantegen o decideixen emprendre, en les economies emergents. Entre els joves estudiants, hi ha tres perfils d'aspiració professional que destaquen sobre la resta: com a primer objectiu, un 25,2 % dels alumnes aspira a treballar com a funcionari, seguit d'un 22,6 % que vol ser assalariat en una gran companyia i un 18,8 % que vol emprendre i crear la seva pròpia empresa, segons l’esmentat informe de l'OBS Business School. En aquest sentit, el perfil de l'estudiant que desitja emprendre té una mitjana d'edat de 24 anys, treballa i estudia, en general, en un centre privat, compta amb experiència internacional i, a més, domina altres llengües.

El primer d'ells és l’accés al finançament assenyalat pel 73 % dels enquestats. Li segueix la necessitat que la societat tingui més tolerància al fracàs, una cosa compartida per la majoria dels enquestats. En aquest sentit, un 25 % de les dones emprenedores enquestades consideren que el fracàs és una oportunitat d'aprenentatge, enfront d'un 22 % d'homes enquestats que estimen el mateix. És cert que, avui dia, l'afany per aconseguir l'èxit està molt estès i ningú vol ser vist com un fracassat. No obstant això, molts negocis tendeixen a trontollar i, per diferents raons, finalment cauen. De fet, només dos de cada 10 empreses superen els cinc primers anys de vida, segons la revista Entrepreneur, de manera que el fracàs hauria d'estar més normalitzat i contemplat com a part del procés per arribar a assolir l'èxit desitjat. 

Segons l'estudi, els joves emprenedors requereixen que s'implementin projectes governamentals que els ajudin financerament, que es creïn serveis de suport i que se'ls atorguin eines educatives. En aquest sentit, ja hi ha iniciatives que promouen la formació en diferents àrees dels que s’acaben de graduar, com és el programa Young Talent 2020 de Banc Sabadell.

A més, la reducció de l'aparell burocràtic ajudaria a crear un clima més favorable al desenvolupament d'empreses. Un 53 % dels emprenedors pensen que cal que hi hagi iniciatives governamentals per millorar l'ambient per efectuar negocis, la qual cosa ajudaria al fet que els seus esforços tinguessin més èxit. En aquest sentit, el 33 % dels joves va manifestar que un gran avantatge seria que existís un únic organisme que es dediqui a la tasca de donar suport en temes relacionats amb la regulació.

No obstant això, no se'ns pot passar per alt que abans de crear una empresa, en la majoria de casos, és convenient tenir certa experiència. I, paradoxalment, en les start-ups tecnològiques segueix havent-hi gran necessitat de talent digital. A Espanya, el 2019, es van quedar 10.000 llocs de treball digital sense cobrir segons l'estudi de DigitalES. Perfils, de vegades, molt especialitzats en determinades tecnologies, però també programadors o programadores amb nivell més bàsic adquirit en cursos de tan sols alguns mesos de durada als quals la start-up espera acabar de formar in situ. 

A més, està demostrat que les start-ups són, sovint, escoles d'emprenedors. Viure de prop el procés de creació d'una start-up és un excel·lent aprenentatge i sovint molt motivador. És paradigmàtic el cas d'eDreams ODIGEO, una start-up que va ser fundada l'any 2000 a Barcelona, i d'entre els seus treballadors inicials van sorgir els fundadors de DeporVillage, Uvinum, Beabloo, Metriplica... 

Com i on emprendre en temps de crisi

Però en aquest context, sobrevola la por a fer el pas, precisament, en un moment de crisi i incertesa com el que viu Espanya i el món actualment. Yaiza Canosa, fundadora de Goi, una start-up de logística especialitzada en el transport de mercaderies voluminoses, als seus 27 anys, ja ha creat tres companyies i, tal com explica en el podcast de Banc Sabadell, el context de crisi és pràcticament l'hàbitat natural dels emprenedors, encara més si són joves, ja que han viscut també recentment l'última crisi de 2008.

I és que en èpoques de crisi han nascut projectes d'èxit com ara Cabify o Airbnb, per exemple; empreses creades en el moment de l'anterior crisi i que van ser capaces de trobar una necessitat sense satisfer a la societat i donar-li solució. Descobrir què necessita la societat i quins problemes té és un dels primers requisits per emprendre amb bons resultats. En aquest sentit es pronuncia Carlos Sotelo, CEO i fundador de Silence, al podcast de Banc Sabadell: «Estem en un moment de transformació, hem de posar molta atenció a solucionar problemes». Sotelo explica la seva experiència a La valentia d’emprendre durant la crisi com a fundador d'una start-up de motos elèctriques per la qual molts el van considerar boig i apunta algunes claus per als emprenedors del futur. «Una start-up, una empresa innovadora o revolucionària, el que ha d'entendre és què necessita la societat i el seu entorn. Aquí rau l'èxit o no èxit de l'empresa», afegeix.

 

En aquesta línia, cal destacar també que els projectes emprenedors basats en vendes directes de productes i serveis a un preu accessible són els que més es desenvolupen en temps de recessió econòmica, segons l'escola de negocis EOI, ja que el que prioritza el consumidor és el millor preu. A més, els consumidors valoren el tracte personal i els missatges positius en aquests moments de canvi, i estan disposats a pagar un preu raonable per una marca que els inspiri confiança i proximitat, perquè, en general, estan cansats dels grans monopolis i de tot allò que és massiu. El públic necessita sentir-se estimat i escoltat, i valora la feina feta amb amor i passió. 

-Temes relacionats-
up