movi-image-concentracion-skill-profesional-siglo-xxi-1
Envia'ns suggerències
Socis i Empleats
5 min del teu temps

La concentració: l’habilitat més difícil per al professional en el segle XXI?

23/09/2020

L’ús quotidià de les noves tecnologies està afectant la capacitat de concentració de molts professionals, fins al punt que cada vegada més empreses valoren aquesta qualitat per sobre d’altres, com la pròpia capacitat intel·lectual.

Una de les frases més recordades del llibre de Robert Green Las 48 leyes del poder afirma que «el temps que porta al mestratge depèn de la intensitat de la nostra concentració». Tanmateix, els entorns socials i laborals són cada vegada més complexos i absorbents, cosa que impedeix que els professionals gaudeixin del temps i els recursos suficients per a concentrar-se, pensar i mirar de proposar solucions creatives. Així ho assegura un estudi de la IE University titulat «Concentration: the New Superpower on the 21st Century», que assenyala que, en un món modelat per l’ús constant de la tecnologia, el cervell humà està perdent la capacitat de concentrar-se en una sola tasca durant un període prolongat de temps, però que pel bé comú és crucial que, de cara al futur, aprenguem a optimitzar les hores que passem treballant en línia, a limitar les nostres activitats digitals i a «exercitar» el múscul de l’atenció.

La feina en la marca personal

El brànding personal o la gestió de la marca personal consisteix a considerar-se a un mateix com una empresa més, amb uns valors i una reputació que han de ser protegits i comunicats a l’exterior, amb l’objectiu de diferenciar-se i tenir més èxit en les relacions tant socials com professionals. Desenvolupar una marca personal consisteix a identificar, polir i transmetre les característiques que ens fan destacar com a individus i oferir quelcom diferent dels perfils mitjans que es troben, i ressaltar sobre la resta en un entorn homogeni, competitiu i canviant. Tal com assegura Andrés Pérez Ortega, especialista en brànding personal, «igual que en un comerç les marques blanques unifiquen les característiques dels productes i els fan homogenis, els fabricants tendeixen a promocionar els productes de marca; en l’àmbit laboral, els professionals que vulguin diferenciar-se per augmentar el valor de la seva feina o la seva contribució professional han de construir, promocionar, comunicar i protegir la marca personal».

Això no obstant, tal com s’analitza en l’informe «Global Guide to Personal Branding for Executives», escrit per BlueSteps, actualment, un dels grans problemes des de la perspectiva dels recursos humans és que els professionals es troben cada vegada més «distrets» per l’exigència diària, i no poden concentrar-se prou ni tan sols per analitzar cap a on volen encaminar els seus esforços per millorar les seves habilitats i, gràcies a això, cultivar la seva marca personal. Una paradoxa molt complicada de resoldre segons l’estudi, però en la qual cal partir de l’axioma que «les persones són més felices quan poden desenvolupar plenament el seu potencial», i aquesta tendència a omplir les agendes amb els compromisos urgents de cada jornada està impedint que els professionals puguin treballar en diferenciar-se i polir i perfeccionar les seves habilitats fins a extraure el valor que els fa realment únics i irrepetibles.

Els professionals es troben cada vegada més absorbits per les exigències diàries i dediquen menys temps a polir les seves habilitats i a millorar la seva marca personal

A més, les dades en relació amb les noves generacions que s’estan incorporant gradualment als llocs de responsabilitat de les companyies no només no desmenteixen aquesta tendència, sinó que fins i tot l’aprofundeixen. Segons el document «2018 Workplace Distraction Report», elaborat per Udemy, tres de cada quatre mil·lennistes (nascuts entre el 1981 i el 1994) i membres de la generació Z (a partir del 1995) es descriuen a si mateixos com a persones distretes a la feina, mentre que al voltant de la meitat afirma directament que són menys productius del que haurien de ser si es centressin de manera adequada. Tornant a l’estudi de la IE University, aquests nadius digitals, que ja s’han integrat plenament en l’àmbit laboral, passaran més de cinc anys de la seva vida i al voltant de tres hores cada dia pendents dels seus telèfons mòbils, desbloquejant més de cent cinquanta vegades les pantalles dels seus aparells durant l’horari d’oficina.

Et pot interessar: El mercat laboral que ve: agilitat i readaptació


Realment és bona la multitasca?

El mateix Steve Jobs, cofundador d’Apple i una de les persones més influents en la història de la informàtica, afirmava que «per guanyar més diners, no cal treballar més sinó tenir millors idees». Malgrat les seves responsabilitats, tant com a president executiu de l’empresa de la poma com en altres companyies com Walt Disney, on va arribar a ser el principal accionista individual, era un ferm defensor de reservar un espai de temps cada dia simplement per estar sol i reflexionar, sense l’angoixa dels terminis imminents i les reunions encadenades. De fet, era molt crític amb el prestigi internacional que l’habilitat de fer diverses tasques a la vegada, el que comunament es coneix com a multitasking o multitasca, s’havia guanyat. Al seu parer, aquesta capacitat d’abastar massa acabava afectant negativament la productivitat dels treballadors, n’impedia la concentració, en especial en tasques de gran capacitat mental i, sobretot, acabava tenint una translació evident en les seves vides personals.

Steve Jobs era molt crític amb les persones multitasca i afirmava que abastar massa acabava afectant negativament la productivitat i la conciliació

El professor de la Universitat de Georgetown (EUA) Cal Newport, en el seu llibre Deep Work, analitza com la principal conseqüència de dur a terme multitasques de manera recurrent és que es desenvolupa en les persones el problema que ell anomena «residu d’atenció», i que vol dir que quan aquesta persona canvia el seu enfocament d’una tasca a una altra una petita part de la seva atenció roman estancada en la tasca inicial. A més, assenyala que aquest efecte s’incrementa fins i tot quan la feina que s’està deixant, encara que sigui de manera momentània, continua sense acabar, com passa per exemple amb correus electrònics que no es contesten o amb informes pendents de concloure. La suma prolongada d’aquestes tasques inacabades mina a poc a poc, però de manera constant, la capacitat d’atenció.

Concentració enfront de coeficient intel·lectual

Els especialistes Marshall i Rowland, al llibre A Guide to Learning Independently, defineixen la concentració com la capacitat humana d’abstreure’s per complet en un àmbit determinat, que difumina la pròpia percepció del temps o del que passa al voltant, i que depèn de factors com l’entusiasme, l’estat físic i emocional, l’entorn i la pròpia habilitat intel·lectual. Altres experts, com Glenn Wilson, de l’Institut de Psiquiatria de Londres, afirmen que l’ús habitual dels dispositius electrònics no només està impedint que professionals i estudiants desenvolupin de manera habitual activitats que requereixen un ús proactiu de la concentració, sinó que fins i tot, a llarg termini, pot causar una disminució del 10 % en el coeficient intel·lectual, cosa que, al seu parer, farà que en el futur la capacitat individual de concentrar-se sigui més difícil de trobar en el mercat laboral que, per exemple, persones amb una capacitat intel·lectual que sobresurti de la mitjana.

Amb tot, sembla que alguna cosa està canviant, encara que sigui de manera gradual. En entorns eminentment tecnològics com Silicon Valley, cada vegada més empreses estan duent a terme dues iniciatives: d’una banda, la implementació de programes de «desintoxicació tecnològica» entre els seus treballadors i, de l’altra, la introducció de proves de concentració en els processos de selecció i reclutament de talent, i fins i tot prioritzen aquestes proves respecte de les relacionades amb el coeficient intel·lectual.

Cada vegada més empreses implementen programes de «desintoxicació tecnològica» i inclouen proves de concentració en els seus processos de selecció

Entre les pautes de recomanació per al capital humà, conceptes com el de minimalisme digital, que és una filosofia de treball basada en un ús optimitzat i més eficaç de les tecnologies mitjançant la utilització d’eines que realment agreguin valor, són cada vegada més populars, encara que, com diu el mateix Cal Newport, el desenvolupament del múscul de l’atenció és, en realitat, responsabilitat de cada individu, perquè cada vegada serà una part més valorada i diferencial de la nostra marca personal, i només treballant-la cada dia es podrà aplanar el camí cap a la satisfacció i el benestar, que són els dos ingredients clau per a la felicitat.

Et pot interessar: ‘Mindfulness’: per què si ho apliques a la feina pot portar la teva empresa a l’èxit

Fotografia de Pereanu Sebastian a Unsplash
-Temes relacionats-
up