Els pressupostos generals de l'Estat (PGE) són el principal instrument de política econòmica del Govern. L'executiu ha d’aprovar-los cada exercici abans de l'1 de gener, ja que si no es fa així, es prorrogarien els de l'any anterior. I això precisament és el que està passant des de fa tres anys, i la pròrroga del pressupost del 2018 és l'últim aprovat. No obstant això, tot apunta que el projecte dels pressupostos generals de l'Estat per al 2021 que va presentar el Govern a finals d'octubre tirarà endavant, ja que ha estat aprovat al Congrés i està pendent de rebre la llum verda definitiva abans que acabi l’any, després de passar també pel Senat.
El projecte dels pressupostos generals de l'Estat per al 2021 és el més expansiu de la història, gràcies a la suspensió de les regles fiscals europees i al suport financer que brinda el Fons Europeu de Recuperació, part del qual serà avançat pel Govern mitjançant l'emissió del deute públic.
Els PGE són el reflex de les despeses i els ingressos de l'Administració Central i dels seus organismes dependents, com la Seguretat Social, els organismes autònoms, les agències estatals, etc. Per al 2021, el Govern espanyol ha previst una despesa pública de 550.484 milions d'euros, fet que suposa un increment del 19,4 % respecte de la despesa pressupostada en el pla del 2020. D'aquesta quantitat total, 26.634 milions corresponen al Fons Europeu de Recuperació.
A més, dins dels PGE per al 2021 es preveu una transferència directa de 8.000 milions d'euros a les comunitats autònomes, procedents del programa REACT-EU, que també forma part del Fons Europeu de Recuperació.
Es tracta d'uns pressupostos clarament expansius que s'assenten sobre unes previsions macroeconòmiques optimistes, ja que auguren un creixement del 9,8 % del producte interior brut (PIB) per al 2021.
Pot interessar-te: Quins sectors en borsa poden sortir més beneficiats de les ajudes europees per a la reconstrucció
Quin impacte tindrà el Fons Europeu de Recuperació en l'economia espanyola?
Aquest suport financer per part de la Unió Europea, que el Govern ha decidit avançar ja en els comptes públics del 2021, permet un important impuls a l'activitat i a projectes tractors i modernitzadors del teixit empresarial i de l'administració pública. Les estimacions sobre l'impacte en el PIB del 2021 elaborades per diferents organismes públics i privats varien entre les 0,9 dècimes addicionals del PIB i els 2,7 punts percentuals addicionals del PIB, en funció de la capacitat estimada d'absorbir tants fons en tan poc temps i destinar-los a projectes d'alta qualitat. En definitiva, posen en relleu l'importantíssim impacte que tindran en l'economia espanyola i els elevats riscos d'implementació existents.
A més, segons les previsions del Govern, l'execució del Fons de Recuperació podria tenir un impacte de 4,6 punts percentuals del PIB entre el 2021 i el 2023. Si el Govern finalment demanés els préstecs disponibles a través del Fons Europeu de Recuperació, el PIB podria arribar a augmentar fins a 5 punts percentuals addicionals del PIB.
Quins seran els sectors més beneficiats?
Els Fons Europeus de Recuperació es regeixen per dos vectors principals: la transició ecològica i la transformació digital, que acaparen el 37 % i el 33 % del total dels fons, respectivament. A aquests vectors s’hi uneixen dos altres pilars: la cohesió social i territorial i la igualtat.
El Govern ha distribuït els recursos del pla de recuperació en diverses partides a través dels PGE, encara que hi ha tres ministeris que aglutinen gairebé la meitat dels recursos:
- El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic: amb 6.805,22 milions, un 25,5 % del total. El gruix de l'augment de la despesa realitzada en aquesta política es pretén dedicar a ajudes i subvencions a fons perdut i inversions en actuacions per promoure les energies renovables.
- El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana: amb 4.982,35 milions; un 18,7 % del total. Bona part de l'augment de recursos es pretén destinar a transferències a entitats públiques (com Adif, ENAIRE, Renfe, etc.) perquè canalitzin els fons. Entre altres objectius, es pretén renovar la xarxa ferroviària i el transport de rodalia i completar la xarxa ferroviària d'alta velocitat.
- El Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital: amb 3.653,69 milions per impulsar la digitalització del teixit productiu, la connectivitat digital i les competències digitals i per posar en marxa un pla per abordar la digitalització de les administracions públiques.
Habitatge i comerç i turisme, les partides més beneficiades
Si s'analitza la despesa per partides, n'hi ha dues que destaquen a causa del seu creixement en recursos respecte d’aquest any. Són la de l'habitatge, que rep 2.253 milions d'euros; és a dir, un augment del 368 %. Això es deu, en gran manera, als fons europeus, ja que es destinaran 1.651 milions a aquest sector.
La major part de l'augment de la despesa en aquesta política es pretén dedicar a la rehabilitació d'habitatges. A més, l'augment de la despesa en comerç i turisme es destinarà a finançar actuacions per al manteniment i la rehabilitació sostenible de béns immobles del patrimoni històric, al pla de sostenibilitat turística i destinacions, al finançament de projectes d’economia circular i al pla de transformació digital en destinacions turístiques.
Un altre dels grans increments és per al comerç, el turisme i les pimes, que creix un 150 % fins als 2.230 milions d'euros gràcies, de nou, als fons europeus.
Pot interessar-te: Gran protagonisme del Fons Europeu de Recuperació en el sector turístic
