Encara que tenen aspectes positius i, també, alguns inconvenients, aquests tipus de productes estan guanyant certa popularitat en els últims anys a causa del prestigi dels gestors que imprimeixen la seva filosofia personal en la presa de decisions d'inversió.
Stephen King és un dels escriptors contemporanis amb més èxit, tant pel nombre d'obres que s'han convertit en best-sellers com per les novel·les que s'han dut al cinema. No obstant això, és en un dels seus pocs llibres de no-ficció, Mentre escric (On writing, 2000), on trobem una de les seves cites més populars: «El talent és més barat que la sal de taula; la diferència entre l'individu talentós i l'individu d'èxit és un munt de feina». Així, més o menys, és possible entendre el significat que tenen els fons d'autor i perquè el seu creixement ha estat important al llarg dels últims anys. La seva principal característica és que són gestionats per una persona o per un equip conegut i respectat pels seus partícips, ja que, en gran mesura, els hi confien els seus diners per la reputació que tenen, i això els atorga, a ulls dels seus clients, una major expectativa de rendibilitat que altres productes similars que puguin existir en el mercat.
Fins fa relativament poc temps, les persones tendien a invertir el seu patrimoni en actius basant-se en la credibilitat que els generava una entitat bancària o una gestora, o en les qualitats del producte en qüestió, és a dir, per exemple, en el cas d'un fons la filosofia d'inversió del qual és emmotllar-se a la perfecció al perfil de risc i a les conviccions dels partícips. No obstant això, cada vegada guanyen més pes els fons d'autor, donada la popularitat que molts especialistes financers estan adquirint per la seva feina gràcies a la seva participació en conferències i entrevistes, la seva presència online (via articles, perfils en xarxes socials o amb la seva pròpia pàgina web) o per la recomanació d'altres experts o inversors que estan satisfets amb el seu acompliment.
Una de les característiques particulars que tenen és que la comunicació del «gestor estrella» amb els partícips sol ser més personalitzada que en altres tipus de productes, ja que és habitual que enviï cartes de manera periòdica analitzant la situació dels mercats o el comportament del fons, que faci conferències per valorar la filosofia que s'està seguint o els moviments en la cartera que s'han implementat, o, fins i tot, que pugui recórrer de manera puntual a contactes directes amb alguns dels seus clients si aquests li han transmès algunes inquietuds particulars que cregui que són susceptibles de merèixer una atenció especial.
Avantatges dels fons d'autor
Potser el punt més fort per confiar en els fons d'autor és que els partícips, per la seva pròpia convicció personal, segueixen més de prop l'estratègia del fons i estan més ben informats, en general, sobre tot allò relacionat amb la seva política d’inversió. Això és molt positiu en els moments de més volatilitat o quan s'entra en un període de correccions generalitzades dins del cicle econòmic, ja que, per regla general, evitarà que els inversors prenguin decisions deixant-se endur per les seves emocions, cosa que, a la llarga, és probable que suposi una minva per a la rendibilitat de les seves carteres. És a dir, que la confiança més gran que els mereix el fons on tenen invertit els seus diners els impulsa a, per exemple, retirar capital amb menor freqüència en moments de pànic que en el cas d'altres productes, i això és així perquè se senten més tranquils dipositant la seva confiança en un especialista a qui coneixen i respecten.
Una altra característica intrínseca d'aquests fons és que ofereixen estratègies diferents de la resta de l'oferta que hi ha al mercat, i amb un estil de gestió particular. En moments d’alta volatilitat i incertesa, com el que es va viure a les borses, sobretot, a l'inici de la crisi sanitària derivada de la COVID-19, era possible trobar en aquest tipus de productes taxes de retorn molt diferents: des d'alguns que, gràcies a un caràcter molt defensiu, podien capejar millor les correccions (per exemple, palanquejant-se en la compra de deute, en la renda fixa o, simplement, acumulant més quantitat de liquiditat), fins a altres amb un perfil molt agressiu que procuraven capitalitzar els rebots en accions que havien patit caigudes significatives els dies precedents.
També cal ressenyar que els fons d'autor solen moure patrimonis menys voluminosos que altres, donat que, per la seva pròpia concepció, estan dirigits a una veta molt específica d'inversors que estan disposats a assumir, per regla general, propostes més arriscades del que és habitual, ja que confien gairebé cegament en les persones que dirigeixen el fons. De fet, és bastant habitual que aquest tipus de productes tingui un estil de gestió molt flexible, en el sentit que es produeix una elevada quantitat de moviments d'entrada i de sortida en la compra de títols, i, a més, solen concentrar-se en una cartera d'actius més definida que en el cas d'altres fons, és a dir, que solen tenir una diversificació menor.
Inconvenients dels fons d'autor
A l'extrem oposat, probablement el principal hàndicap dels fons d'autor és que, per regla general, tenen comissions més elevades que altres productes, com ara els fons indexats. Això és així perquè l'equip gestor fa una feina detallada i molt intensiva, que genera uns costos i que suposa moltes hores d'esforç per a les persones que hi ha al darrere. A canvi, solen oferir perspectives de rendibilitat més elevades com, per exemple, batre el seu índex de referència o créixer anualment per sobre d'un percentatge que es marquen.
A més, aquests productes tenen implícits una sèrie de riscos per al partícip, a més del risc d'invertir en renda variable en els mercats. Per exemple, la solvència de les entitats que hi ha al darrere de la seva gestió (risc de crèdit i de contrapart), motiu pel qual convé avaluar les qualificacions i la seva reputació, o les derivades de la mateixa presa de decisions, atès que, com que hi ha un fort component personal, és probable que hi hagi altres fons on es duguin a terme anàlisis de manera més detallada, simplement perquè hi ha un nombre més important d'especialistes treballant-hi.
Per a la tranquil·litat de l'inversor, cal recordar que qualsevol fons, tingui les característiques que tingui, ha de complir totes les obligacions de diversificació que implica la normativa UCITS, que correspon a l'acrònim anglès Undertakings for Collective Investment in Transferable Securities (Organismes d'inversió col·lectiva en valors mobiliaris), que és la regulació europea específica sobre aquests productes, i que implica, com a primer requisit fonamental, que la seva cartera estigui diversificada en, almenys, sis valors.
