Què suposa l'euro digital que vol emetre el Banc Central Europeu? | EDE
movi-image-euro-digital-banco-central-europeo-1
Envia'ns suggerències
Internacionalització i Competència
4 min del teu temps

Què suposa l'euro digital que vol emetre el Banc Central Europeu?

Mon Dec 14 12:57:31 CET 2020

L'autoritat monetària ha iniciat el tràmit per a la possible digitalització dels diners, tot i que encara no n'ha detallat com serà l'estructura

La digitalització està sent un aspecte clau des que va començar la pandèmia de la COVID-19. Una gran quantitat d'empreses de tots els sectors han hagut de reinventar-se per continuar oferint els seus serveis durant els mesos de confinament. Sens dubte, han estat i segueixen sent mesos perquè les pimes perdin la por i facin aquest salt tecnològic. Tanmateix, la transformació digital no s'està produint únicament en l'àmbit laboral, sinó que també abraça tota la societat

El Banc Central Europeu (BCE) també aposta per la digitalització. En concret, per la creació d'un euro digital. Es tractaria d'una forma electrònica de diners del banc central que tots els ciutadans i les empreses podrien utilitzar per fer els pagaments diaris de manera ràpida, fàcil i segura, segons ha apuntat la màxima autoritat monetària europea. En resum, com els bitllets, però en format digital. Això sí, en cap cas substituiria o eliminaria l'efectiu, sinó que el complementaria. A més, s'assenyala que no es tracta d'una nova divisa ni d’una criptomoneda, sinó que un euro digital tindria el mateix valor que un euro en efectiu.

Com s'implementaria l'euro digital?

El BCE encara està estudiant el format de l'estructura de l'euro digital. De fet, a mitjan octubre va iniciar una consulta per conèixer les opinions d'altres autoritats públiques, institucions financeres i de la societat en general per avaluar la necessitat, la viabilitat i els casos comercials reals de la seva emissió. No obstant això, sí que ha avançat que la seva arribada tindria efectes a tot l’Eurosistema.

L'autoritat monetària estudia dos possibles models per al disseny de la seva infraestructura: centralitzat o descentralitzat. En el primer cas, totes les transaccions quedarien registrades en el llibre central del BCE i els ciutadans podrien obrir un compte directament amb la institució. En el segon, hi hauria una descentralització de les responsabilitats cap a l'usuari o cap a un intermediari. Per exemple, els bancs comercials poden fer aquest paper, que és una posició intermèdia entre la màxima autoritat i la ciutadania. Per tant, la diferència entre les dues opcions és el paper que hi tindria el sector privat, que podria arribar a ser l’agent de liquidació.

Això sí, les solucions per a l'usuari final i per a qualsevol sistema privat involucrat en la provisió de serveis digitals en euros han d'interactuar amb la infraestructura de back-end del BCE de manera que es garanteixi la màxima protecció contra el risc de creació injustificada i sense autorització. Aquestes solucions per a l'accés dels ciutadans podrien estar basades en hardware o software, o una combinació de tots dos, per garantir que el seu ús sigui anònim. Per exemple, es podrien fer servir targetes intel·ligents o telèfons mòbils per recarregar-los amb euros digitals, emmagatzemar-los i després permetre’n l’ús.

El que cal evitar, segons el BCE, és l'ús excessiu d'aquesta nova moneda com a forma d’inversió i el risc associat de grans canvis sobtats dels dipòsits bancaris a l'euro digital. A més, hauria d'estar disponible a través d'intermediaris supervisats i, alhora, els riscos dels projectes informàtics haurien de minimitzar-se. 

Pot interessar-te: El bitcoin en la «nova normalitat»: riscos, usos i tendències


Nova prova per testejar els diners digitals

Les principals entitats financeres d'Espanya van iniciar al novembre una nova prova de concepte sectorial de la distribució ràpida del que serà l'euro digital. Es tracta de la iniciativa sectorial Smart Money, impulsada per Iberpay, que té per objecte testejar l'emissió, la distribució, l'intercanvi i la redempció del pagament digital «tokenitzat» a l'entorn de proves controlat de la Xarxa-i (xarxa blockchain interbancària), i que es prolongarà fins al segon trimestre de 2021.

El model se centrarà a provar la creació de tokens, que representen de manera digital els diners i que els bancs els distribueixin de manera sectorial als seus clients a través de la Xarxa-i, un entorn de proves controlat ja disponible. En concret, es pretén experimentar amb els aspectes pràctics i les possibles opcions de disseny, analitzant el seu possible impacte en el sector, així com fomentar la innovació en pagaments i la digitalització de l'economia, preparant nous serveis digitals d'alt valor per a empreses i particulars basats en diners digitals programables i intel·ligents. 

Aquesta prova és una continuació de la iniciativa sectorial de pagaments programables Smart Payments duta a terme també per les grans entitats espanyoles, com Banc Sabadell, que es va completar amb èxit el juliol de 2020, i que va permetre validar la viabilitat d'iniciar transferències immediates programades en contractes intel·ligents (smart contracts) des de xarxes blockchain, mitjançant la seva connexió amb el Sistema Nacional de Compensació Electrònica (SNCE). D'aquesta manera, es van aconseguir completar més de 20.000 transferències immediates.

Per què s’hauria d’introduir l'euro digital?

El grup de treball de l'Eurosistema, en què participen experts del BCE i dels 19 bancs centrals nacionals de la zona euro, ha identificat possibles escenaris que requeririen l'emissió d'un euro digital. Segons assenyalen, en una sèrie de marcs futurs podria ser una opció viable per aconseguir els objectius relacionats amb les funcions bàsiques del BCE i les polítiques econòmiques generals de la Unió Europea (UE), sempre que el seu disseny compleixi amb els requisits específics de l'escenari. Entre aquests escenaris hi trobem:

  • Donar suport a la digitalització de l'economia europea i la seva independència estratègica.
  • Donar resposta a la disminució significativa de l'efectiu com a mitjà de pagament.
  • Ser un nou canal de transmissió de la política monetària.
  • Mitigar els riscos en la prestació normal de serveis de pagament.
  • Reforçar el paper internacional de l'euro.
  • Donar suport a les millores en els costos globals i en la petjada ecològica dels sistemes monetaris i de pagament.
  • Fer possible l’ús generalitzat del pagament digital del banc central emès per bancs centrals estrangers.

En definitiva, i tot i que el Consell Europeu encara no ha adoptat cap decisió sobre la introducció de l'euro digital, «protegiria el bé públic que l'euro constitueix per als ciutadans: accés sense cost a un mitjà de pagament senzill, acceptat universalment, fiable i lliure de risc», tal com assegura el BCE. Del que no hi ha dubte és que la tecnologia i la innovació estan canviant la manera de consumir, treballar i, fins i tot, relacionar-se dels ciutadans. 

Fotografia de Mika Baumeister a Unsplash
-Temes relacionats-
up