El britànic Benjamin Graham, conegut com el degà de Wall Street, va ser un dels gurus financers més prestigiosos del segle XX. El 1949, va publicar L'inversor intel·ligent, del qual Warren Buffett va arribar a dir que és el «millor llibre sobre inversió mai escrit». En aquesta obra, va desenvolupar un concepte que, si bé s’estava aplicant des d'alguns anys enrere, encara no s'havia definit amb precisió: el value investing, o la inversió en valor. Aquesta estratègia consisteix, a grans trets, en apostar per companyies les accions de les quals cotitzen amb un marge de seguretat elevat sobre el seu valor. Dit d'una altra manera, empreses que, després de ser analitzades pels especialistes, s'estima que posseeixen un valor superior al preu que es demana per elles en els mercats financers.
Una de les premisses clau d'aquesta filosofia d'inversió és que, en terminis de temps curts, els estalviadors, com a persones humanes que són, amb les seves pors i els seus sentiments, és possible que no prenguin les decisions més racionals possibles, de manera que compren o venen accions sense tenir en compte criteris lògics i objectius (com, per exemple, els que poden aportar les anàlisis que elaboren els experts o les recomanacions dels assessors financers). D'aquesta manera, es genera el que s’anomenen ineficiències en el mercat. A conseqüència d'aquesta realitat, els inversors value poden trobar companyies de qualitat que estan cotitzant amb descomptes importants amb relació al seu valor real.
Medido en periodos de tiempo largos, la bolsa tiende a corregir estas incidencias derivadas del corto plazo y graduar, en su justa medida, a este tipo de empresas, hasta tender a alcanzar su valor intrínseco, de modo que este tipo de accionistas se benefician si son pacientes y son capaces de evaluar sus inversiones en ciclos periódicos de extensa duración. Durante la volatilidad vivida en los mercados como consecuencia de la crisis sanitaria global derivada de la pandemia del coronavirus, los ahorradores value han tenido que incidir, más si cabe que en otras coyunturas, por el estudio de los análisis fundamentales de las organizaciones cotizadas, adoptando una actitud sosegada y una vocación largoplacista.
Tot un repte tenint en compte la incertesa generalitzada i l'oscil·lació en els preus de moltes accions, però que, pensant amb el cap fred, ha permès que sorgeixin oportunitats de compra en diferents sectors, especialment en aquells molt adherits al cicle econòmic, i que han estat molt castigats en els mercats, especialment durant el començament de la recessió. Una lluita entre ser, alhora, ofensius i defensius en la gestió de la cartera, amb la vista posada en la futura recuperació.
Seguretat i alta qualitat
Un dels conceptes que va desenvolupar Graham juntament amb David Dodd és el de la seguretat financera, que es basa en el fet que, per tenir èxit en qualsevol estratègia value, cal invertir diners que no es tingui pensat utilitzar en, almenys, els propers cinc anys. D'aquesta manera, l'estalviador es veurà menys obligat a prendre decisions precipitades si la situació de la borsa fluctua massa, ja que el seu horitzó financer està lluny de les influències del curt termini.
Sobre la base d'aquesta idea, al llarg de l'última dècada, ha guanyat gran popularitat la selecció Quality, un estil de gestió que complementa el value, i la premissa de la qual és apostar només per companyies d'alta qualitat. S'entenen per companyies d'alta qualitat les que combinen un bon model de negoci (que genera resultats consistents en el temps), un sòlid equip gestor, un balanç amb ràtio d'endeutament baix i amb una generació de caixa positiva. Un cop se selecciona aquest tipus d'organitzacions, l'inversor hi participa, sense fixar-se tant en el seu preu actual, ja que està convençut que a uns anys vista la seva cotització augmentarà.
L'aposta de futur del growth investing
Aquesta filosofia es basa en identificar empreses amb negocis que es considera que creixeran molt en els pròxims anys i comprar-ne accions, encara que s'hagi d'abonar un preu més alt del que, en principi, valen en aquest moment. És a dir, no es tracta d'avaluar els seus estats financers sinó d'analitzar el creixement potencial de quota de mercat en el seu sector, projectant si compta amb alguna classe d'avantatge competitiu que pugui atorgar-li el lideratge indiscutible en un futur pròxim.
Habitualment, el growth es fixa en organitzacions que es troben en fase d'expansió i que, sigui pel seu model de negoci escalable o perquè estan innovant en alguna tecnologia disruptiva que pot transformar per complet la indústria, tenen possibilitats de tenir un desenvolupament significatiu en els anys vinents. Aquesta classe d'empreses solen caracteritzar-se per reinvertir contínuament el seu benefici i per no pagar dividends, habitualment, als seus accionistes, ja que les plusvàlues s'utilitzen per donar suport al seu propi creixement.
Moltes companyies amb un fort component tecnològic són candidates ideals per a la inversió growth. De fet, la crisi sanitària global ha tingut un gran impacte positiu en la digitalització de moltes llars i empreses, la qual cosa podria suposar un important suport per a entitats que basen els seus models de negoci en algunes de les noves tecnologies emergents, com ara la intel·ligència artificial, la blockchain, el data mining o la robòtica. En qualsevol cas, que una companyia pertanyi a un d'aquests segments no garanteix que tingui un bon acompliment en el futur, per tant, abans de decidir apostar per ella, és convenient recórrer a l'assessorament especialitzat.
A mig camí, els fons blend
L'estratègia de diversificar dins d'una cartera amb l'objectiu de compensar el risc amb inversions més de base troba la seva representació en els fons d'inversió blend, que intenten escollir entre els millors valors value i growth per obtenir la màxima rendibilitat. En un moment com l'actual, on hi ha incertesa en els mercats, aquests tipus de productes poden resultar molt interessants per als seus partícips, ja que, d'una banda, algunes companyies de caràcter defensiu semblen resistir millor la volatilitat, i de l'altra, les més exposades al cicle econòmic poden haver patit més intensament els rigors de la crisi, per tant és possible que cotitzin a preus més barats del que és habitual.
A més, les perspectives de creixement d'entitats amb models de negoci més disruptius poden contribuir a completar la cistella d'aquesta classe de fons, que, a més, solen tenir un estil de gestió bastant flexible, és a dir, que per a completar una cartera equilibrada i diversificada, normalment reequilibren de manera habitual la seva cartera d'actius entre inversions a llarg termini i altres inversions a més curt termini però amb unes perspectives de rendibilitat més elevades.
