Europa vol ser digitalment sobirana en una dècada. La pandèmia del coronavirus ha canviat les relacions de les persones amb les tecnologies. La vida social, laboral i el món del consum i de l'entreteniment amb prou feines es poden entendre avui sense la dimensió digital. Les mesures de confinament i les restriccions han accelerat la telenormalitat, eliminant les barreres físiques entre les persones i donant lloc a noves oportunitats.
Però la crisi sanitària també ha posat en relleu les mancances de la tecnologia a la Unió Europea (UE). L'augment de fraus a la xarxa, la propagació de campanyes de desinformació o la gran dependència de tecnologies produïdes en països tercers ha exposat les vulnerabilitats del bloc comunitari en aquest sector. La COVID-19 també ha augmentat la bretxa digital entre ciutats i àrees rurals o entre les empreses que estaven més preparades per fer front a temps rècord a la transició digital a la feina i les més endarrerides.
Brussel·les vol evitar que sorgeixi la «pobresa digital» en un continent en el qual el 42 % de la població reconeix no tenir competències digitals bàsiques. «La pandèmia ha posat de manifest fins a quin punt les tecnologies i capacitats digitals són crucials per treballar, estudiar i mantenir-se en contacte, i quins aspectes hauríem de millorar», va reconèixer Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea.
Per preparar el camí cap a la dècada digital, la Comissió Europea ha presentat recentment una nova estratègia que proposa la creació d'una «brúixola digital» per fer realitat les ambicions en aquesta matèria. «Com continent, Europa ha de vetllar perquè els seus ciutadans i empreses tinguin accés a un assortiment de tecnologies punteres que millorin la seva vida i siguin més segures i fins i tot més ecològiques», va assenyalar Thierry Breton, comissari de Mercat Interior
El seu objectiu és agilitzar les inversions per a executar polítiques digitals «que empoderin a les persones i a les empreses en pro d'un futur digital centrat en l'ésser humà, sostenible i més pròsper», posar en marxa projectes plurinacionals i acordar una mesura legislativa per regular la governança dels gegants tecnològics.
La transformació digital és una de les grans prioritats europees per als propers anys. De fet, la Comissió Europea obliga els estats membres a què destinin un mínim del 20 % dels diners del Fons de Recuperació Europeu, també conegut com a Next Generation EU, a projectes que impulsin la transició tecnològica.
Quatre objectius concrets
Europa vol que per 2030, un mínim del 80 % dels ciutadans compti amb competències digitals bàsiques, un llindar necessari per tancar la bretxa digital a la societat i en les empreses. En 2019 hi havia uns 7,8 milions de persones especialitzades en l'àmbit de les IT, una xifra un 4,2 % superior a l'any anterior.
Amb aquesta tendència alcista, la UE espera comptar amb 20 milions de treballadors en les àrees de la ciberseguretat, la intel·ligència artificial (IA) o l'anàlisi de dades en 2030, però és escèptica en aconseguir-ho si no s'implementen mesures d’aprenentatge i educació en el present. El 70 % de les empreses considera que aquest dèficit digital suposa un obstacle per a la seva prosperitat. El document presentat a la Comissió Europea revela, a més, que hi ha una bretxa de gènere en el sector: només un de cada sis especialistes IT és dona.
La segona ambició és que totes les llars europees tinguin connectivitat de gigabit i que totes les zones rurals puguin accedir a xarxes de 5G en 2030. «Una connectivitat bona i segura per a tots és una precondició per a una societat en la qual cada empresa i cada ciutadà pugui participar al complet», recull l'Executiu comunitari en la seva estratègia. A més, Europa espera tenir en 2025 el seu primer ordinador quàntic.
En l'àmbit empresarial, la meta és que el 75 % de les firmes utilitzin el núvol, les macrodades i la IA en la propera dècada. A més, el 90 % de les pimes, que representen la major part del teixit empresarial europeu, haurien de comptar amb un nivell bàsic d'intensitat digital.
L'última vèrtebra de la «brúixola digital» és que tots els serveis públics importants estiguin disponibles de forma online. Per exemple, el 2030, tots els ciutadans haurien de tenir la possibilitat d'exercir el seu dret a vot de forma telemàtica amb total respecte a les lleis de privacitat de dades i amb garanties plenes i segures.
També s'espera que tots els europeus puguin tenir accés al seu historial mèdic de forma electrònica. Les consultes mèdiques virtuals han augmentat més durant la pandèmia del que ho han fet en els últims 10 anys i han estat clau per evitar el col·lapse d'hospitals. Consumar el salt digital en l'àmbit sanitari ajudarà, a més, a millorar la cooperació dels 27 sistemes de salut de la UE. L'objectiu final és facilitar la vida de les persones, accelerar el funcionament de les administracions públiques i promoure les interaccions entre les institucions, les persones i les empreses.
