Els nous pressupostos generals de l'Estat, que ja s'estan tramitant, preveuen una pujada de les pensions contributives d'un 0,9 %, en línia amb el que s'estima que creixerà l’índex de preus de consum (IPC). Pel que fa a les no contributives, és a dir, aquelles prestacions que ofereix la Seguretat Social a algunes persones fins i tot sense haver cotitzat o contribuït prèviament al sosteniment del sistema, s'incrementaran un 1,8 %. En total, s'estima que a Espanya, durant 2021, hi haurà al voltant de 9,76 milions de pensionistes.
Per fer-se una idea del que representen les pensions públiques en els comptes de l'Estat, només cal dir que, segons les estadístiques del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, el 39,2 % de la despesa anual de l'Administració, una mica més de 163.000 milions d'euros, es destina a aquesta partida. Si s'analitza per mesos, l'octubre d'aquest any les pensions van suposar a les arques públiques un cost de prop de 9.900 milions d'euros; això, comparat amb la dada de fa just una dècada, significa un increment del 45,5 %.
Canvis en l'horitzó
La sostenibilitat del sistema de pensions és un tema que preocupa, i cada vegada més, els ciutadans. De fet, segons el baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) del mes de setembre, és ja la desena qüestió que més inquieta els espanyols, en concret a un de cada 10. I és que s'espera que, en els pròxims anys, a mesura que la generació del baby boom es vagi jubilant, aquesta xifra de despesa es dispari, la qual cosa obliga a l'Estat a haver de promoure canvis molt severs per assegurar-ne la supervivència.
Per exemple, mentre que l'octubre de 2020 la pensió mitjana es va revalorar un 29,7 % respecte a l’octubre de 2010, fins als 1.016,03 euros, organismes com l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) o l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ja avancen que, si la tendència demogràfica no canvia, el 2050 hi haurà menys de dues persones actives per cada jubilat. I, tot això, mentre el Fons de Reserva de la Seguretat Social, l'anomenada guardiola de les pensions, toca el seu sòl històric i acumula, al tancament de 2019, una mica més de 2.100 milions d'euros, mentre que, tot just vuit anys abans, rondava els 77.000 milions d'euros.
Pot interessar-te: Com afectarà la crisi de la COVID-19 la sostenibilitat del sistema de pensions?
La clau resideix en la taxa de substitució
Les males notícies per als treballadors en actiu amb relació a les seves futures pensions de jubilació no acaben aquí, ja que les tensions derivades de la crisi econòmica derivada de la sanitària per la pandèmia han provocat que, des del costat dels ingressos, la important pèrdua de llocs de treball que s'ha produït al llarg dels últims mesos repercuteixi en un menor nivell de contribució, en general, al sistema. Des de l'òptica de les despeses, l'augment de l’esperança de vida i l'increment de la pensió mitjana (la pensió màxima a Espanya el 2021 serà de 2.707 euros al mes, la qual cosa significa una remuneració anual de 37.904 euros) han disparat el cost de les pensions. Segons les estimacions del Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital, la Seguretat Social tancarà 2020 amb un dèficit de prop de 45.000 milions d'euros, un 4,5 % del producte interior brut (PIB).
Aquí entra en joc el concepte de la taxa de substitució, que és la relació que hi ha entre la quantia de la pensió d'un individu i el seu salari previ a l'accés a la jubilació. D'acord amb l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) en el seu informe Pensions at a glance, Espanya té una de les taxes de substitució més elevades del món, que ronda el 80 % del salari anterior a la jubilació. Per fer-se una idea del que això significa, aquest mateix organisme situa la mitjana de la taxa de substitució entre els Estats que en formen part en un 52 %.
Endarrerir l'edat de jubilació, penalitzar les jubilacions anticipades (o incentivar que les persones decideixin retirar-se més tard) o concedir un paper protagonista al factor de sostenibilitat són algunes de les reformes que semblen imminents a Espanya de cara als pròxims anys. No obstant això, el que sí que és cada dia més evident és que els treballadors d'avui, si quan es jubilin no volen renunciar al poder adquisitiu de què gaudeixen, han de dur a terme una planificació financera que serveixi per complementar els ingressos que es derivin de la seva pensió pública.
La pròxima actualització del sistema
Fa algunes setmanes, l'Institut d'Actuaris Espanyols alertava en el seu informe Factor de equidad actuarial del sistema contributivo de pensiones de jubilación español que els jubilats cobren, de mitjana, un 51 % més del que haurien de percebre. Això provoca, al seu entendre, que es produeixin «inequitats, que posen en risc la viabilitat futura del sistema». El document afirma que el marc de pensions a Espanya «és dels més solidaris del món», i xifra l'import de la prestació en un 78 % respecte a l'últim salari cobrat pel jubilat en la seva vida laboral, és a dir, de nou, la taxa de substitució.
A més, alerta que una persona que, en l'actualitat, es retiri al país pot fer-ho en complir 65 anys i 10 mesos, la qual cosa farà que, quan compleixi 77 anys, ja haurà rebut de la Seguretat Social a través de la pensió tot el que havia cotitzat com a treballador. Per posar un exemple, d’acord amb les estimacions de l'Organització de Consultors de Pensions (OCOPEN), un empleat amb quaranta anys de vida laboral i un sou mitjà de 14.000 euros a l'any, que s'ha anat revalorant un 1,5 % cada exercici fins a rebre el seu últim any previ a la jubilació un salari de 25.000 euros, sumarà unes cotitzacions totals de 257.000 euros.
Amb els barems actuals del sistema, rebrà des de l'inici una pensió de 20.900 euros a l'any. En 12 anys, la quantia total serà de 251.800 euros, de manera que, a partir del seu tretzè any com a jubilat, es converteix en receptor net durant tot el temps que li quedi de vida.
