Tots els espanyols, i els estrangers que treballen a Espanya, tenen dret a una pensió per jubilació, que s’obté després d’haver complert amb la nostra vida laboral (descobreix com serà la teva pensió aquí). Actualment, l’edat legal de jubilació està en una fase d’increment gradual des dels 65 als 67 anys. Les persones que no compleixin els requisits mínims per percebre una pensió -aquelles que no tenen recursos, els discapacitats o els majors de 65 les cotitzacions dels quals siguin insuficients- cobraran una pensió no contributiva, a través de la qual percebran una quantitat monetària i, a més, tindran dret a l’assistència mèdica, farmacèutica i altres serveis socials.
La fórmula és senzilla per tot aquell que resideixi i treballi durant tota la seva vida al nostre país, no obstant això, hi ha altres realitats. En els últims anys moltes persones han hagut d’emigrar per buscar feina. Què passa llavors amb aquells que viuen fora d’Espanya i que, per tant, tributen fora del nostre país? tenen dret a cobrar una pensió espanyola? La resposta és sí i no. Depèn del país al qual hagin emigrat.
En aquests moments, segons l’Institut Nacional d’Estadística, hi ha aproximadament 2.500.000 espanyols a l’estranger. Amb el pas del temps alguns d’ells tornaran i altres molts es quedaran per continuar desenvolupant la seva vida laboral. Quan un d’aquests treballadors es jubili, haurà de sol·licitar la prestació de jubilació en el país en què estigui residint, si aquell país té conveni amb el nostre, la Seguretat Social farà els tràmits pertinents perquè percebi la seva pensió. En els casos amb convenis bilaterals la pensió l’abonaran proporcionalment a allò que s’hagi cotitzat, i sempre a favor del ciutadà.
Països amb acords bilaterals
A Europa existeix un reglament comunitari dels Sistemes de Seguretat Social dels estats que formen L’Espai Econòmic Europeu, al qual s’hi uneixen també Noruega, Islàndia, Suïssa i Liechtenstein, en aquests casos, el treballador sumarà tots els seus períodes laborals i es calcularà la pensió que li correspon. Espanya té, a més, acords bilaterals amb 23 països més, entre els quals hi ha Andorra, Marroc, Mèxic, Veneçuela i el Perú.
En el cas que un ciutadà espanyol emigri a un país en el qual no existeixin aquests convenis, serà el país receptor el que prengui la decisió de què fer, si concedir-li una pensió o no. Hi ha molts països en els quals no estem coberts i als que sí que hi van espanyols per treballar, per exemple, els Emirats Àrabs o la Xina. Per evitar possibles problemes podem emprendre una sèrie d’accions pel nostre compte per arribar a la jubilació amb la tranquil·litat que tindrem un fons acumulat, com, per exemple, obrir un pla de pensions, invertir, o contractar una assegurança de vida.
Alternatives a la pensió de jubilació
1. Els plans de pensions privats són productes financers dissenyats específicament per a la jubilació. El seu objectiu és treure rendiment als nostres diners, a través d’un dipòsit que anem aportant de manera gradual a la nostra entitat bancària. Aporten avantatges fiscals perquè desgraven en la declaració de la renda i es poden traspassar. Un dels aspectes negatius és que la rendibilitat no està assegurada, sinó que, com en qualsevol inversió, pot perdre valor.
2. A més, podem obrir una cartera de fons d’inversió de gestió passiva, adequada a l’edat i al perfil de cada un orientada a la jubilació. Amb aquestes carteres tractarem de replicar l’evolució dels índex i minimitzar riscos. No és un producte pensat exclusivament per a la jubilació, perquè es pot utilitzar en cas de necessitat, però és una bona opció si ens proposem no tocar-lo i el portem al peu de la lletra.
3. Una altra de les opcions són els PIES (Plans Individuals d’Estalvi Sistemàtics), que són programes en els quals hi invertim diners de manera sistemàtica, amb l’objectiu d’aconseguir una renda de per vida, tenint en compte els avantatges fiscals que ofereixen. El diners dipositats no tenen impostos i, a més, es pot deduir en la declaració de la renda.
4. En la mateixa línia que l’altre punt hi ha l’AIELT (Assegurança Individual d’Estalvi a Llarg Termini), que és en essència una assegurança de vida. Aquest és un producte en el qual s’inverteixen diners de manera continuada, no es paguen impostos i el capital està assegurat al 85%, això sí, com a mínim ha de romandre intacte durant cinc anys. Els beneficis s’obtenen en funció de l’interès fixat en un inici i, passats cinc anys, es pot retirar. Si ho fem abans se’ns aplicarà una retenció del 19%, per la qual cosa no és recomanable fer-ho abans d’aquests terminis.
5. Per finalitzar, ens podem decantar pels Unit linked, que són assegurances de vida amb cobertura per a la jubilació, invalidesa o defunció, i que s’obtenen després d’invertir els nostres diners en fons d’inversió que seleccionem depenent del que vulguem arriscar, sense capacitat de modificar les inversions. Es consideren un híbrid entre les assegurances de vida i els fons d’inversió. A més, són versàtils, flexibles, permeten una gran diversificació, i compten amb una aportació extra en cas de defunció..
Encara que sembli un horitzó llunyà, la jubilació és un aspecte que hem de tenir molt present. Tant si estem coberts com si no, hem de valorar algunes opcions alternatives que ens ajudaran a gestionar bé el nostre patrimoni i assegurar-nos una bona qualitat de vida quan deixem de treballar.
