El 2020 ha posat a prova la resiliència de les empreses. La irrupció de la pandèmia de la COVID-19 ha impactat en la majoria dels sectors, encara que de manera asimètrica. Aquesta heterogeneïtat també s'ha reflectit en l'impacte per regions, les més afectades han estat on té major pes el turisme, davant d'altres en les que té un major protagonisme l'agricultura o el sector públic. Després d'un any de pandèmia, el camí que queda per davant encara està marcat per la incertesa i, de fet, un 44 % dels empresaris qualifica com «sensible» la situació de la seva companyia, segons l'informe Perspectives Espanya 2021, elaborat per KPMG i la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE).
No obstant això, les previsions per a aquest any sembla que comencen a donar dades positives. Segons l'última actualització econòmica de la Unió Europea, l'economia espanyola serà la que més creixi de tota la regió, després d'haver estat una de les més colpejades. En concret, Brussel·les eleva del 5,4 % al 5,6 % de la perspectiva de creixement del producte interior brut (PIB) per a aquest any, i d'un 4,8 % al 5,3 % per a 2022.
Alimentació, llar i salut es mantenen fortes
Però el començament del 2021 no ha estat fàcil. L'augment en el nombre de contagis després del període nadalenc ha portat a una ampliació de les restriccions de la mobilitat de forma generalitzada, entre les quals s'han trobat el tancament perimetral de diverses regions o la limitació de l'activitat dels negocis, més acusada en el cas de la restauració.
Així doncs, els comerços d’alimentació, llar i salut es mantenen com les activitats amb millor recorregut durant els dos primers mesos d'aquest any, segons Pulso, l'eina de Banc Sabadell que permet analitzar l'evolució de la recuperació econòmica de diversos sectors. Des de la primera onada de contagis de coronavirus, es va observar un augment en aquests tres sectors fruit del confinament i del canvi d'hàbits dels consumidors, que ara passen més temps a casa i es preocupen més per la seva salut. Les dades mostren com aquesta tendència s'ha mantingut en el temps.
En concret, el sector de l'alimentació és l'únic que aconsegueix dades superiors a les registrades en el mateix període del 2020. Aquest creixement és major en el cas dels petits i mitjans comerços, que al gener van registrar un increment del 28 % i del 24 %, respectivament. En el cas de la llar i la salut, encara que amb lleugers descensos, les dades d'activitat es mostren properes a les registrades en el mateix període de l'exercici anterior.
Pot interessar-te: El comerç local, un sector estratègic de la recuperació econòmica
A l'extrem contrari es troben negocis associats al turisme, com els hotels i els viatges; la seva activitat al gener i febrer ha caigut al voltant d'un 80 % mensual respecte al mateix període del 2020, posicionant-se com el segment més afectat per la crisi. Tampoc es recuperen els transports, a causa de l'efecte directe de les restriccions a la mobilitat, amb una caiguda del 75 % mensual en els dos primers mesos de l'any, respecte al mateix període del 2020. En tercer lloc se situa el sector de la restauració, amb una activitat un 50 % inferior, aproximadament, respecte a l'any anterior.
Diferents velocitats segons cada comunitat autònoma
L'impacte de la crisi de la COVID-19 per regions s'ha caracteritzat per la seva heterogeneïtat. El 2020, les majors caigudes del PIB es van registrar a les províncies de la zona de la Mediterrània i de les Canàries, segons el Boletín Económico del Banc d'Espanya. Així, Balears (-27 %), Les Palmes de Gran Canària (-21 %) i Santa Cruz de Tenerife (-19 %) són les províncies amb els descensos més pronunciats. Venen a continuació Màlaga (-17 %), Girona (-14,2 %) i Alacant (-13,5 %). El denominador comú d'aquestes sis regions és el pes que el sector turístic té en les seves economies.
A les Canàries, per exemple, després d'un estiu amb una activitat hotelera amb caigudes del 50 %, la temporada nadalenca va deixar un descens proper al 70 %. Seguint aquesta tendència, el sector ha començat el 2021 amb una activitat gairebé un 80 % inferior a la del mateix període de l'any anterior, segons les dades de Pulso.
A més del factor sectorial, l'aplicació de mesures de contenció dels contagis ha estat un dels principals condicionants de l'activitat econòmica des de l'inici de la pandèmia.
Per exemple, Catalunya va arrencar gener ampliant les restriccions després del període nadalenc. Limitacions de la mobilitat entre municipis, tancament de centres comercials, gimnasos i comerços no essencials, i franges horàries per a l'obertura de bars i restaurants. En aquest sentit, un 72 % dels empresaris enquestats per KPMG i la CEOE considera que el context econòmic actual de la regió és dolent o molt dolent, tot i que un 46 % es mostra optimista amb què millorarà aquest any. De nou, els més perjudicats són els hotels i els viatges, amb unes caigudes del 85 % al gener i del 88 % al febrer, respecte al mateix període del 2020 i la restauració, amb caigudes que ronden el 60 % en el mateix període.
Una altra de les comunitats amb més restriccions és Castella i Lleó, que va decidir avançar el toc de queda a les 20 hores, tancar perimetralment les províncies i el tancament total o de l'interior dels establiments de restauració. En aquesta regió, el sector de la salut és el que es desmarca amb diferència i al febrer ha representat el 142 % de l'activitat del mateix període de l'any anterior. Superant també les dades del 2020 es troben els productes de bricolatge i llar.
Ni les rebaixes, ni Sant Valentí salven les vendes
Malgrat l'optimisme amb el qual ha començat el 2021 fruit de la campanya de vacunació, entre altres coses, l'activitat comercial segueix sense reflectir aquest sentiment. La primera gran data de l'any per als comerços la marca la campanya de rebaixes. No obstant això, les vendes de roba han caigut en un 53,2 % pel que fa al mateix període del 2020, segons el baròmetre mensual de l'Associació Empresarial del Comerç Tèxtil, Complements i Pell (Acotex). L'eina Pulso mostra com després del pic d'abans del dia de Reis, l'activitat dels comerços de moda va caure durant tot el mes de gener.
Gràfic: Activitat dels comerços de moda entre el 25/12/2020 i el 22/01/2021. Font: Pulso
I és que, a més de la influència de les mesures imposades per la COVID-19, l'arribada el segon cap de setmana de l'any de la tempesta Filomena també va afectar de forma negativa a l'activitat comercial. Per exemple, a la Comunitat de Madrid es pot observar una caiguda de l'activitat comercial durant els dies del temporal, tal com mostra el següent gràfic:
Gràfic: Activitat comercial a la Comunitat de Madrid en què es reflecteix la caiguda durant el temporal Filomena. Font: Pulso
Sant Valentí és una altra de les dates que més expectatives genera durant l'any. Tant és així que Espanya és el país europeu on més es gasta en aquesta data. No obstant això, el ticket mitjà en restaurants durant la setmana de Sant Valentí va ser un 16 % inferior al de l'any anterior, segons Pulso. Ara, a prop de la Setmana Santa, el focus està posat en com avança la campanya de vacunació i com aquest aparent optimisme es trasllada a l'activitat dels comerços.
