Encara que, en realitat, es tracta d'un tràmit senzill amb la majoria dels països amb els quals Espanya té subscrit un conveni per doble imposició, cal conèixer el seu impacte fiscal per evitar trobar-se sorpreses desagradables en la declaració de la renda.
Una bona alternativa d'inversió en la conjuntura actual, en què els tipus d'interès estan molt baixos i hi ha una alta volatilitat en els mercats, és apostar per empreses que tinguin models de negoci sòlids i un compte de resultats estable, amb beneficis que van augmentant amb cada exercici. Dins de la diversificació de la cartera que la majoria dels experts financers recomanen en moments de crisi, apostar per aquest tipus de companyies que, amb força freqüència, atorguen dividends als seus accionistes, pot ser una decisió encertada.
Els dividends són la part dels beneficis corporatius d'una empresa que es destina als accionistes. Moltes entitats, quan tenen una situació comptable i financera estable, decideixen implementar una estratègia d’un cert equilibri entre destinar part de les plusvàlues a fer noves inversions i abonar la resta als accionistes a través dels dividends, ja sigui a través d'efectiu o per mitjà de noves accions. Un dels motius pels quals s'impulsen els dividends és per intentar compensar els inversors si el preu dels títols de l'entitat es manté massa estàtic, ja que, d'aquesta manera, se'ls premia amb un ingrés extra.
La fiscalitat dels dividends
La revalorització de les accions i els dividends són dos dels mecanismes principals pels quals es pot obtenir rèdit com a accionista d'una empresa, tot i que, des del punt de vista fiscal, gaudeixen d'un tracte diferent per a Hisenda. Tots dos tributen amb els mateixos tipus de rendes de l'estalvi, però els beneficis de les accions tenen la consideració de guanys i pèrdues patrimonials, mentre que, en el cas dels dividends, s'inclouen com a rendiments del capital mobiliari. Així doncs, la quantitat total que un estalviador haurà d'abonar a través dels impostos serà diferent.
Fins l'any 2015, els dividends gaudien de l'avantatge que els primers 1.500 euros estaven exempts de tributació. No obstant això, en l'actualitat, la seva fiscalitat és molt semblant a la d'altres productes d'inversió. En tot cas, cal tenir present que no és el mateix, a ulls del regulador, cobrar en metàl·lic que fer-ho en accions. Com que tributen com a rendiment de capital mobiliari, als diners d'aquests dividends s'han de sumar els dels dipòsits, els dels comptes corrents o els de les lletres del Tresor.
Per regla general, el tipus impositiu que s'ha d'abonar per aquests diners es mou en una forquilla d'entre el 19 % i el 23 %, segons les taules de l'estalvi vigents, tot i que, amb caràcter previ, cal sumar els rendiments de capital mobiliari als guanys i les pèrdues patrimonials. Fins als 6.000 euros, el tipus a aplicar serà del 19 %; entre els 6.000 i els 50.000 euros, tindrà un percentatge del 21 %, mentre que, a partir dels 50.000 euros, serà d'un 23 %.
És important assenyalar que Hisenda no discrimina amb una fiscalitat diferent si els dividends provenen d'una empresa cotitzada o d'una altra que no ho sigui. Potser l'única excepció és que, en el cas d'una societat limitada, els socis poden aplicar la deducció per doble imposició interna de dividends per evitar, així, haver de pagar impostos dues vegades, primer a l’impost sobre societats i, després, a l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF).
En el cas dels scrip dividends, és a dir, quan una empresa paga als seus accionistes els dividends en forma d'accions a través d'uns drets de subscripció (que després l'inversor pot, per exemple, vendre al mercat), la fiscalitat és diferent si es tracta d'una ampliació de capital o si són noves accions. En el primer cas, s'ha de tributar com a dividend amb una retenció del 19 %, mentre que, en el segon cas, no cal abonar impostos fins que es venguin les accions que, al seu dia, es van adquirir i per les quals es va rebre el dividend en accions. En aquest moment, la seva fiscalitat serà la mateixa que el que passa amb qualsevol altre valor borsari, o, el que és el mateix, tindrà la consideració de guany patrimonial.
La doble imposició per dividends
En el cas d'accions estrangeres, l'esquema fiscal és, en principi, igual que per als títols de companyies nacionals, si bé la particularitat rau en el fet que cada país té la seva pròpia normativa tributària, el que provoca que es produeixi la doble imposició per dividends; és a dir, que s'abonen dues vegades impostos per un mateix fet (la retenció al país d'origen i les obligacions corresponents a Espanya).
Actualment, Espanya té molts convenis de doble imposició subscrits amb altres nacions, precisament per normalitzar el procés i evitar que el contribuent hagi de pagar més del que li correspon. Per exemple, als Estats Units la retenció als residents americans és del 30 %, mentre que al Regne Unit, els dividends suporten una retenció del 0 %. Dins de la zona euro, tot i que sembla que, a mitjà termini, la tendència és convergir cap a un tipus únic, la realitat d'avui dia és que cada Estat practica una retenció diferent (per exemple, tant a Alemanya com a Itàlia és del 26 %, i a França és del 30 %).
Per regla general, Espanya estableix en aquests acords una retenció per dividend estranger del 15 %, això significa que, si un estalviador rep dividends d'una entitat estrangera, podrà recuperar en renda fins al 15 % del que li hagin retingut al país d’origen. El mateix s'aplica en el sentit oposat; és a dir, si un inversor estranger assoleix un determinat dividend a través d'una entitat espanyola, només es pot sotmetre a tributació al país un 15 %.
El tràmit per realitzar aquesta operació és, en realitat, bastant senzill, ja que simplement s'ha de reflectir a l'hora de presentar la declaració de la renda. Un cop s'inclouen els dividends, ha d'aparèixer que provenen d'una empresa estrangera que pertany a un país amb el qual hi ha un acord per doble imposició. En el cas que no existís aquest tipus d'acord amb una nació determinada, Hisenda permet recuperar de manera directa la quantitat més baixa entre la quantitat retinguda a l'estranger juntament amb el resultat d'aplicar el tipus mitjà efectiu als dividends menys les despeses multiplicades per la base liquidable entre la renda del període.
