Els compromisos de països i regions en pro de l'estalvi energètic són cada vegada més grans, seguint les petjades de l'Acord de París, que, entre altres mesures, va concretar com un objectiu fonamental que la temperatura augmenti menys de 2 graus centígrads respecte de l'era preindustrial. En el cas d'Europa, el continent vol ser climàticament neutre l'any 2050. Segons l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi de l'Energia (IDAE), Espanya vol superar en un 32,5 % l'objectiu de descarbonització fixat per la Unió Europea fins al 2030, gràcies a un treball actiu en àrees com la rehabilitació energètica d’edificis, l'electrificació del transport o a través d'una decidida aposta per la mobilitat sostenible. Tot això generarà, segons aquest organisme adscrit al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, un important desenvolupament de segments industrials relacionats directament i indirectament amb l'energia.
Oportunitats d'inversió
Segons les estimacions de l'Agència Internacional d'Energies Renovables (IRENA), els pròxims anys s'hauran d'escometre inversions a tot el món que rondin els 130 bilions de dòlars si es vol completar amb èxit una transició energètica des dels combustibles fòssils fins a l'ús majoritari d’energies renovables. Això implica que s'ha de multiplicar per tres el volum econòmic anual de les inversions realitzades en aquest àmbit fins a la data. Segons l'Organització Internacional del Treball (OIT), fins a l'any 2030 i només a Europa, les indústries que treballen activament per aconseguir una economia baixa en carboni generaran més de dos milions de llocs de treball.
Al Vell Continent, la transició ecològica és, a més, un dels pilars bàsics del Fons de Recuperació Europeu, també conegut com a Next Generation EU, juntament amb la digitalització. De fet, la Comissió Europea ha anat un pas més enllà, i ha fixat com a objectius prioritaris per a aquesta dècada el desenvolupament de les energies renovables, la mobilitat sostenible i elèctrica, i la rehabilitació i l'eficiència energètica. Aquests fons suposaran una gran oportunitat no només per accelerar la recuperació econòmica sinó, també, per contribuir a complir d'una manera més eficient els objectius fixats en la transició energètica.
Espanya pot rebre d'aquest Pla al voltant de 140.000 milions d'euros, dels quals 72.000 milions seran a fons perdut. Per distribuir-los, el Govern ha posat en marxa el Pla 'España Puede', constituït entorn de 10 grans polítiques estructurals, en què l'energia tindrà un paper fonamental. Per exemple, per donar suport a la digitalització de les pimes i del teixit industrial, per afavorir unes infraestructures i uns ecosistemes més eficients, o per fomentar una transició energètica més justa i inclusiva. Per accelerar la tramitació d'aquests fons, dins dels Pressupostos Generals de l'Estat de 2021 hi ha previstos 26.634 milions d'euros corresponents a Next Generation EU.
Concretant més en alguns camps específics, l'informe Oportunidades en el entorno de la Eficiencia Energética, elaborat per CEA+empresas, indica que, a Espanya, al voltant del 90 % del total dels habitatges estan construïts abans de l'aprovació del Codi Tècnic de l'Edificació (CTE) de 2006, principal norma sobre sostenibilitat i eficiència energètica en la construcció d’edificis. Segons l’informe, això farà que, en els pròxims mesos, s'iniciïn projectes per a la rehabilitació i l'eficiència energètica arquitectònica gràcies als fons europeus.
A més, pel que fa a la mobilitat sostenible, KPMG, en el document La transformación sostenible como vía de recuperación, afirma que hi ha un fort incentiu per al desplegament d'infraestructures de subministrament i de recàrrega als vehicles elèctrics, així com una tendència per part dels governs a subvencionar la substitució progressiva de la flota de vehicles per anar incorporant tecnologies més sostenibles. A més, per accelerar la descarbonització total a Europa, PwC, en la seva anàlisi Por qué no paramos de hablar del hidrógeno (verde), indica que la demanda global de l'hidrogen renovable es duplicarà d'aquí al 2030. A Espanya, explica aquesta entitat, desenvolupar aquest procés pot suposar fins a 15.000 milions d'euros en inversions, a més de 10 gigawatts (GW) addicionals de potència renovable per produir-lo.
Com pot invertir un estalviador minorista en eficiència energètica
És possible invertir directament en accions d’empreses que tenen un paper actiu en el camp de l'eficiència energètica. Però potser la manera més senzilla (i, potencialment, més rendible) sigui a través dels fons de megatendències. Una megatendència és una força poderosa i transformadora que té la capacitat d’arribar a canviar l'economia global, la manera en què es fan els negocis i, de manera general, la societat en el seu conjunt. Gràcies a la Quarta Revolució Industrial actual que, entre altres fites, està provocant grans canvis en àmbits com la tecnologia i les telecomunicacions, els mitjans de transport o el consum, estan sorgint noves oportunitats d'inversió que, pensant a llarg termini, són molt interessants per als estalviadors.
Pot interessar-te: Com ha influït la COVID-19 en el debat sobre les finances sostenibles
En el cas particular de l'energia, el fet que hi hagi més conscienciació sobre el canvi climàtic, les ambicioses polítiques que afavoreixen la descarbonització i l’augment del pes de les renovables en el mix energètic global estan contribuint al fet que hi hagi cada vegada més fons d'inversió centrats en l'eficiència energètica, que construeixen una cartera de valors global, tant des del punt de vista geogràfic com sectorial, al voltant d'aquesta fita.
Per invertir en aquesta mena de vehicles, per a l'inversor és fonamental plantejar-se una estratègia a mitjà i llarg termini, perquè els grans canvis estructurals volen temps. A més, convé tenir present que aquests fons solen estar descorrelacionats dels cicles econòmics, de manera que, per exemple, es veuen menys afectats negativament per una recessió (de fet, una de les seves apostes principals és la disrupció de l'economia). Quant al seu principal risc, cal assenyalar la volatilitat, perquè és una estratègia amb valors de creixement en sectors que encara s’han de fonamentar, cosa que pot provocar oscil·lacions rellevants en la seva cotització.
Com en qualsevol cartera equilibrada que aposti per la diversificació, els fons de megatendències focalitzats en l'eficiència energètica es poden combinar amb altres actius més conservadors com, per exemple, renda fixa o accions d’empreses sòlides d’indústries consolidades.
