La diversificació en una cartera és fonamental per optar a la rendibilitat a llarg termini, però en moments de crisi és igual d'important comptar amb la flexibilitat i l'agilitat suficients per prendre decisions de reequilibri a les carteres d'inversió.
Invertir en borsa és un procés ardu, que requereix, per intentar tenir èxit, estudiar la informació disponible sobre les empreses i les tendències del mercat, així com conèixer en què consisteixen les anàlisis tècniques i fonamentals. Dins del ventall de possibles inversions, hi trobem els valors cíclics i els defensius. Els primers són els actius que es mouen en sintonia amb l'evolució dels mercats; és a dir, que la seva cotització en borsa sol pujar en èpoques de creixement, però en moments de crisi o de contracció el seu comportament no sol ser bo. Com que estan tan lligats a l'activitat econòmica, els resultats de les companyies d'aquest tipus solen ser un bon indicador de l'estat d'un país, ja que pertanyen a sectors molt influenciats per l'activitat com, per exemple, el consum, la producció industrial, la venda d’automòbils, la banca, la indústria turística o el segment immobiliari. De fet, estadístiques com el consum elèctric, la compravenda d'habitatges o la contractació de noves hipoteques s’utilitzen, amb freqüència, per analitzar la realitat econòmica d'un país.
En un moment com l'actual, en què la pandèmia de la COVID-19 ha limitat el funcionament de molts sectors, és molt probable que les empreses que pertanyen a algun d'aquests àmbits hagin vist minvats significativament els seus resultats, fet que pot haver afectat negativament la seva cotització als mercats. Per contra, en les conjuntures en què l'economia es revitalitza; per exemple, després del final de la recessió global anterior fa aproximadament una dècada, és molt probable que pugin el seu valor en borsa ràpidament.
Tal com afirma Javier Rúa, expert de l'àrea de Direcció d'Estratègia de Clients de Banc Sabadell, per norma general «les estratègies guanyadores passen per incrementar el pes en actius cíclics a principis de cicle, ja que són els que tenen més potencial alcista, i augmentar el percentatge dels defensius cap al final del cicle i en moments de recessió, perquè són els que presenten històricament unes pèrdues més contingudes o fins i tot beneficis». No obstant això, adverteix, «aquesta discrecionalitat no es dona de la mateixa manera en tots els perfils, ja que els més conservadors sempre tindran més limitada l'exposició a actius cíclics, mentre que els més agressius tindran menys restriccions i més marge de moviment».
Valors defensius: estabilitat a la cartera
A l'extrem oposat als valors cíclics es troben els valors defensius, la característica principal dels quals és que el seu preu no està tan influenciat pel desenvolupament de l'economia. Per exemple, encara que la desocupació augmenti de manera rellevant i es limiti el comerç, hi haurà certs productes i serveis que les famílies continuaran necessitant, com l'alimentació, l’aigua o els medicaments. Empreses de sectors com el sanitari, el de la higiene, el de l'alimentació o el de les utilities (que incorporen serveis bàsics com el subministrament d'aigua o d'electricitat) formen el gruix dels valors defensius o anticíclics.
En moments de crisi, comptar amb aquest tipus de valors en una cartera aporta estabilitat i permet contrarestar les possibles caigudes que es produeixin en actius més lligats al cicle econòmic. D'aquí que una de les claus que recomanen els especialistes financers en qualsevol estratègia d'inversió sigui diversificar; és a dir, aplicar el col·loquial «no posar tots els ous a la mateixa cistella» perquè en cas que alguns valors tinguin pèrdues es puguin compensar amb d’altres menys exposats a la conjuntura.
Risc i rendibilitat
La realitat actual del mercat pot ser aclaparadora. Immersos des de fa alguns mesos en una alta volatilitat i incertesa, la consigna més lògica des del punt de vista de l'inversor sembla que hauria de ser la cautela, apostant per no arriscar-se gaire i augmentar la base d'efectiu, per si sorgeixen oportunitats interessants a la borsa, cosa habitual en moments de crisi econòmica. No obstant això, el context global de tipus d'interès propers a zero, si no en negatiu, desincentiva la inversió en els actius més conservadors com, per exemple, el deute públic alemany. Per això, fins i tot els estalviadors amb més aversió al risc han hagut de dur a terme (o almenys s'ho estan plantejant) reequilibris a les seves carteres per sacrificar la tranquil·litat amb l'objectiu d'aconseguir la rendibilitat anhelada. Per a Javier Rúa, «aquest nou paradigma provocat pels tipus zero fa repensar les nostres estratègies més tradicionals i ser més innovadors, ja que un actiu lliure de risc ja no ofereix un retorn atractiu».
L'expert de Banc Sabadell recomana, en l’escenari actual, apostar per la inversió en actius com els metalls preciosos, que emergeixen com a alternativa atractiva a la divisa per ser actius líquids, limitats en oferta, i un dels pocs actius refugi globals durant mil·lennis; megatendències, entre les quals destaquen les noves tecnologies, els canvis sociodemogràfics i la protecció del medi ambient, o basar-se en criteris de sostenibilitat, ja que es tracta d'un tipus d'inversió que, a la llarga, sol recompensar més que la tradicional, ja que les empreses amb un bon perfil ESG —sigles en anglès d’environmental, social and governance— tenen plans de negoci i una cultura empresarial més enfocada al llarg termini. En particular, afegeix Rúa, l'índex MSCI Europe ESG Leaders ha tingut un rendiment un 11 % millor que el de la borsa europea des de principis d’any.
En un moment com l'actual també sembla necessari disposar d'una flexibilitat i una agilitat suficients per poder fer canvis en el catàleg d’inversions segons com vagi evolucionant la crisi sanitària. És evident que, després de diverses setmanes de correcció a les borses de tot el món, els actius cíclics tenen més potencial de creixement, però, ja que encara hi ha molts interrogants per resoldre pel que fa a la pandèmia de la COVID-19, s'ha de comptar amb el contrapès dels valors defensius per esmorteir qualsevol nova sacsejada que es produeixi en els mercats.
Pot interessar-te: L'efecte de la segona onada de la COVID-19 en l'activitat comercial a Espanya
Quan s’ha d’invertir en cada tipus de valor?
El problema principal és que, en moments de recessió, les accions defensives es revaloren ràpidament i acaben estant molt cares i, per tant, cal analitzar en profunditat cada acció abans de prendre la decisió final. Des de l'òptica dels actius cíclics, alguns cotitzen molt barats, però cal tenir present que, davant de qualsevol nou vaivé del mercat, és possible que l'inversor es quedi atrapat i que no pugui desfer la seva participació sense arriscar-se a perdre gran part dels seus diners.
En qualsevol cas, la inversió en els valors cíclics no és convenient plantejar-la a llarg termini, ja que el seu historial és ple de fluctuacions contínues. Això és així perquè els seus resultats empresarials poden variar de manera notable d'un exercici a un altre (fet que, per exemple, també té efecte en el comportament dels seus dividends). L'objectiu és acostar-se el màxim possible a comprar a la part baixa del cicle i vendre a la part alta i és per aquest motiu que cal conèixer molt bé les empreses que hi ha al darrere. A més, en aquest tipus d'accions molts inversors solen establir stop loss per evitar que, en cas que la seva cotització caigui, les pèrdues siguin massa greus.
Javier Rúa afirma en aquest sentit que, per a l'inversor que tingui un perfil de risc que pugui assumir moviments de mercat de més amplitud i que compti amb uns horitzons temporals llargs, hi ha dos tipus d'estratègies. D'una banda, la inversió en noves tecnologies, que pot fer-se mitjançant la inversió directa en índexs sectorials o mitjançant inversions temàtiques. «Aquestes estratègies han guanyat molt potencial durant aquest any, ja que els patrons del consumidor han canviat de manera dràstica». Aquest especialista assenyala que el 2020 «ens hem vist obligats a adoptar el teletreball, les reunions no presencials, l'educació o l'entreteniment online, així com els suports tecnològics que sustenten aquestes activitats. Això ha rellançat els beneficis de les companyies que proporcionen aquests serveis i els preus de les seves accions».
D'altra banda, la segona estratègia que destaca Javier Rúa és el món emergent i, especialment, la Xina. En la seva opinió, mentre que «a Europa i als Estats Units (EUA) han patit segones i terceres onades de COVID-19, diversos països asiàtics i, en particular, la Xina han demostrat gestionar excel·lentment la pandèmia i han aconseguit que el primer gran brot fos també l’últim». Com a conseqüència, les seves indústries, comerços, oficines i, en general, tota l'activitat econòmica «han destacat per un major dinamisme respecte d’Occident, fet que ha ajudat el gegant asiàtic a consolidar-se com a líder econòmic mundial». Segons el Fons Monetari Internacional (FMI), de tot el producte interior brut (PIB) mundial generat el 2020, la Xina en deu haver creat el 19 %, mentre que els EUA en deuen haver generat el 16 %. Durant la dècada vinent és molt possible que es vegi una «guerra freda tecnològica» entre els EUA i la Xina i aquesta última té molt potencial de creixement.
Pot interessar-te: Conseqüències del resultat electoral dels EUA per a una cartera d'inversió
En el cas dels valors defensius, el repte, d'acord amb Javier Rúa, està a invertir en qualitat i en sectors i en empreses amb una baixa volatilitat, i evitar pagar el sobrepreu que se sol produir en moments convulsos als mercats, com el que es viu en l'actualitat. No obstant això, afirma que, com que els mercats estan afrontant «una etapa de reset de cicle», és el moment adequat perquè «l'inversor pugui trobar oportunitats d'inversió més atractives, per la qual cosa és convenient utilitzar els romanents de liquiditat que puguin quedar per anar incrementant posicions en la mesura que les necessitats i les capacitats del perfil inversor ho permetin».
