Com han canviat els espanyols a l'hora d'estalviar i invertir entre l'actual crisi econòmica provocada per la COVID-19 i la crisi financera del 2008? La resposta és molt, i la lectura és positiva. Les dades diuen que l'educació financera va calant entre la societat en un entorn de tipus d'interès baixos en què, per obtenir rendibilitat dels estalvis invertits, l’únic que es pot fer és assumir un cert risc.
Desgranant les dades de l'Associació d'Institucions d'Inversió Col·lectiva i Fons de Pensions (Inverco) —a partir de la informació del Banc d'Espanya— s'observa que el 2008 el 45,7 % de l'estalvi financer de les famílies espanyoles estava guardat en dipòsits i comptes corrents, en comparació amb el 38,3 % de l'any passat. En aquest sentit, José Luis Manrique, director de l'Observatori Inverco, recorda que en altres temps els dipòsits bancaris oferien rendibilitats atractives; mentre que avui son nul·les, condicionades pels set anys en què els tipus d'interès del Banc Central Europeu han estat instal·lats a l'entorn del 0 %.
També crida l’atenció el pes dels fons d'inversió, que han passat del 8,2 % al 9,6 %. Això indica que l'inversor està assumint que ha de «patir» si vol, no només obtenir guanys, sinó també superar la inflació per no perdre poder adquisitiu.
Pel que fa a la renda fixa, el rendiment de la qual —igual que els dipòsits— el marca l'evolució dels tipus d'interès i, per tant, és baix, la seva presència a les llars s'ha reduït en més de la meitat (del 2,3 % al 0,9 %). «Les necessitats de finançament de les empreses eren elevades fa 12 anys i emetien deute privat (renda fixa) amb una alta rendibilitat a curt termini», recalca Manrique.
L’únic que canvia és la manca d'inversió en productes d'estalvi previsional. Els espanyols continuen destinant gairebé el mateix percentatge a plans de pensions i assegurances (14,9 % enfront del 16,2 %).
ESTRUCTURA DE L'ESTALVI FINANCER DE LES FAMÍLIES ESPANYOLES
A més de la conjuntura econòmica, hi ha un altre factor que cal tenir en compte: les noves generacions. Els millennials «inverteixen de manera diferent», assenyala Fernando Ibáñez, president de l'Associació d'Empreses d'Assessorament Financer (Aseafi), que els descriu com a inversors que «coneixen la renda variable i tenen coneixements financers més sòlids, motiu pel qual és més fàcil que inverteixin en actius amb una mica més de risc». Tot i així, el VI Observatori de l'Estalvi d'Inverco conclou que la meitat té un perfil conservador.
A l'hora d'invertir, ho fan per principis. Són defensors de la sostenibilitat i no tenen pudor a boicotejar les empreses que no respectin els drets laborals o d'igualtat. Per descomptat, són implacables amb el dany mediambiental. És per això que, a l'hora d'invertir en companyies, ho fan pensant en el canvi climàtic, en la responsabilitat social i en la governança (criteris ESG per les sigles en anglès, environmental, social and governance). De fet, l'estudi esmentat diu que el 30 % dels centennials inverteix en fons ESG, seguits dels millennials (28 %), la generació X (22 %), els silent generation (17 %) i els babyboomers (11 %).
INVERSIÓ IMMOBILIÀRIA
Aquesta és la fotografia pel que fa a l'estalvi financer, però què passa amb els actius immobiliaris? Espanya tradicionalment sent una inclinació per la compra en detriment del lloguer. En la cultura estalviadora, els immobles s’han vist com una inversió segura, que sempre creix. No obstant això, l'anterior crisi es va topar a Espanya amb una altra punxada, la de la bombolla immobiliària. Un «cigne negre» que va provocar l'enfonsament dels preus i que fins i tot avui continua afectant moltes zones que no han recuperat els nivells anteriors a la crisi.
Fent un cop d'ull a les dades del Banc d'Espanya, encara el 70 % de la riquesa financera de les llars està en immobles; només un 10 % menys que el 2008, llavors era de prop del 80 %. «Malgrat que ja no s'aconsegueixen revaloritzacions com les d'abans i, després del que ha passat, els inversors encara demanen invertir en actius immobiliaris», reconeix el president d’Aseafi.
AUGMENTA L'HORITZÓ TEMPORAL
També s'han notat canvis en l'horitzó temporal de les inversions. Tradicionalment, l'inversor espanyol ha invertit a curt termini. No obstant això, l'Observatori percep un augment d'aquest termini d'inversió i, en els últims vuit anys s’ha anat reduint el curt termini (menys d'1 any), que ha passat del 33 % al 15 % i el llarg termini ha augmentat (més de 3 anys), del 15 % al 35 %.
MÉS CONSERVADOR
Pel que fa al perfil de l'inversor, el conservador s'ha duplicat i gairebé sis de cada deu prefereixen destinar els seus estalvis a actius més segurs i, per tant, menys rendibles. En canvi, els moderats s'han reduït, del 57,3 % al 39 %. Finalment, el més dinàmic, més conegut com a «agressiu», s'ha reduït de manera important i avui només suposa el 6 % dels perfils, enfront del 17 % d'abans. En matèria d'inversió, el canvi és «enorme», conclou el director de l'Observatori.
I COM ESTALVIEM?
La taxa d'estalvi de les llars no ha experimentat cap evolució i continua igual de baixa, al voltant del 5 %. El 2011 el percentatge es va duplicar, però des de llavors, va iniciar un camí descendent. Els que sí que mostren algun canvi són els motius de l’estalvi. En la primera edició de l'Observatori, amb data del 2009, el 28,4 % dels menors de 40 anys estalviaven per rendibilitzar el seu capital; ara per a la generació equivalent, els millennials, el principal motiu d'estalvi (34 %) són els imprevistos.
El motiu és el mateix per a la generació X, amb un 29 %. En canvi, fa més d'una dècada, per als que superaven els 40 anys el principal motiu era la jubilació, que avui queda relegada a la tercera posició. Actualment, només els babyboomers i la silent generation veuen prioritari estalviar per quan deixin de treballar.
Tot i que el perfil de l'estalviador i de l'inversor han evolucionat durant l'última dècada, els experts assenyalen que cal continuar canviant i avançant en matèria d'educació financera, que el dilluns 5 d'octubre va celebrar el seu gran dia.
