L'interès pels habitatges situats als pobles espanyols ha augmentat després de la COVID-19. Així ho mostren les dades publicades per Idealista, que reflecteixen que, mentre que al gener el 10,1 % de les recerques d'habitatge en venda que es realitzaven eren en municipis de menys de 5.000 habitants, al juny aquest percentatge va augmentar fins al 13,2 % del total. Aquest interès s'ha fet notar sobretot a Castella-la Manxa, Castella i Lleó i Navarra.
La pandèmia ha provocat canvis en el comportament humà que, al seu torn, estan tenint un impacte molt gran en els actius immobiliaris. El treball, l'oci i les compres es realitzen de manera diferent. «Per als actors immobiliaris és un dels reptes més grans que hem hagut d'afrontar», afirma Anna Gener, CEO de Savills Aguirre Barcelona en el podcast de Banc Sabadell.
Aquests canvis tan bruscs en la manera en què es desenvolupen les relacions socials i les professionals estan modificant el paper que té la ubicació a l'hora de buscar un habitatge, ja sigui per llogar o per comprar. D'una banda, l'arribada del teletreball ha permès que la recerca sigui més flexible i estigui menys condicionada pel domicili de l'oficina. Tot i que encara és aviat per tenir la certesa de com serà el model laboral que imperarà en els pròxims anys, sí que és cert que la COVID-19 ha accelerat una tendència que ja existia cap a formes de treball més flexibles i models híbrids que combinin les jornades a l’oficina o espais comuns amb les llars.
Pot interessar-te: Les previsions de les immobiliàries: preus més baixos i una oferta més àmplia per l'acumulació d'habitatges
En el cas de les oficines, Anna Gener considera que, encara que avui les empreses tenen dubtes sobre quants metres quadrats necessiten, perquè entenen que part de la seva plantilla treballarà des de casa o des d'altres llocs, es tornarà a una situació en la qual la companyia, encara que possibiliti una major flexibilitat, intentarà que les oficines siguin prou seductores per tenir el seu equip humà compartint un mateix espai físic.
D'altra banda, les zones menys massificades brinden oportunitats potser més interessants pel que fa a l’espai i al preu, difícils de trobar al centre de les grans ciutats. Per a Gener, no hi ha dubte: «Qui va poder passar el confinament en entorns menys densificats i més rurals va tenir una qualitat de vida molt millor que qui el vam passar a les ciutats».
El problema? L'escassetat d'habitatge i la manca de serveis. No tot és tan idíl·lic en un entorn rural, tot i tenir més aire lliure i menys densificació. Molts pobles d'Espanya no disposen de serveis com fibra òptica, caixers automàtics, ni cinemes o llibreries. Però potser no cal anar-se'n fins a la coneguda com a «Espanya buidada» i només cal allunyar-se una mica del centre de les grans urbs. En el cas de Madrid, per exemple, a la serra de la comunitat es poden trobar cases més grans i amb preus més competitius. Les dades d'Idealista corresponents a l'octubre mostren que el preu mitjà de Madrid capital és de 3.652 euros el metre quadrat, mentre que el preu mitjà de compra a l’Escorial se situa en 1.573 euros per metre quadrat, i a Navacerrada en 1.770 euros per metre quadrat. A més dels preus, també és diferent el seu comportament en els últims mesos. A la capital, el preu de compra ha caigut un 2,6 % respecte del mes d'octubre del 2019, mentre que als pobles s'han produït pujades interanuals al voltant del 7 %.
La tendència és similar a Catalunya: a l'octubre el preu mitjà de compra a la ciutat de Barcelona es va situar en 4.082 euros per metre quadrat (-2,7 % respecte de l’octubre del 2019), mentre que a Sitges el preu mitjà era de 3.716 euros (-0,2 % respecte de l’octubre del 2019).
No obstant això, tot i l'experiència viscuda durant el confinament, el poder d'atracció de les ciutats és tan alt que continuarem concentrant-nos-hi. «Pensem que es tracta del punt de trobada del coneixement, el talent, l'energia creativa...», explica la CEO de Savills Aguirre Barcelona. «El poder de les ciutats rau en el seu aspecte social, que et permet relacionar-te amb una gran quantitat de persones molt diferents, i això és una cosa que l'entorn rural no et pot oferir», afegeix Gener. Òbviament, si la situació de restriccions de llibertats i de moviment perdura en el temps, els entorns rurals serien molt més atractius. Però, i si finalment hi ha vacuna? Tornaran els expatriats a les ciutats?
La 'ciutat buidada'
Avui les ciutats espanyoles compten amb milions de metres quadrats buits d’oficines, els treballadors de les quals desenvolupen la seva tasca des de casa, amb locals que han hagut de tancar de manera temporal o permanent. Si continua aquesta tendència, es buidaran les ciutats? Per a Anna Gener, la clau està en la capacitat d'adaptació dels actius immobiliaris, que hauran de canviar d'ús.
En el cas dels locals comercials, l'auge de la compra per Internet suposarà un canvi perdurable. «Els espais comercials físics hauran d’oferir més experiència, més servei, més connexió amb la marca; s’hauran de reinventar molt». No obstant això, no tots els establiments tindran l'oportunitat d'adaptar-se a aquest canvi. «En els eixos prime, tot i que avui hi troben locals buits, els locals es tornaran a omplir de noves firmes i nous negocis; però hem de pensar en els eixos més secundaris i fins i tot perifèrics, on és molt probable que hi hagi locals que tanquin i que no trobin un llogater per obrir un negoci».
Pot interessar-te: La digitalització de les botigues físiques davant l'auge de l'e-commerce
Davant dels canvis que experimenten les formes de vida, es pot pensar en altres usos com el residencial o el logístic. En el primer cas, es poden remodelar els locals comercials que tinguin les condicions òptimes d'habitabilitat, la qual cosa també suposaria una solució per a l'escassetat d'habitatge, explica Gener. «Una altra gran oportunitat és la compra online, per convertir-se en magatzems urbans per a serveis d'última milla», afegeix. Si l'ús a què estaven destinats determinats actius ja no té sentit, cal pensar en altres opcions perquè continua existint una demanda insatisfeta. «Una ciutat dinàmica no es pot permetre tenir espais buits», sentencia la CEO de Savills Aguirre Barcelona.
