movi-image-eleconomista-inteligencia-emocional-clave-1
Envia'ns suggerències
Socis i Empleats
4 min del teu temps

La intel·ligència emocional, un factor clau per als equips en temps d'incertesa

Thu Nov 19 09:25:47 CET 2020

Les organitzacions que tenen empleats amb altes capacitats en intel·ligència emocional obtenen un 20 % més de beneficis

El psicòleg nord-americà Daniel Goleman va aconseguir la fama mundial gràcies al seu llibre Intel·ligència emocional (1996), en què l'autor explica per què persones amb un elevat coeficient intel·lectual (CI) fracassen a les seves empreses, mentre que altres amb un CI més modest triomfen. I és aquí on entra en joc l'anomenada intel·ligència emocional. Goleman la defineix com «la capacitat de reconèixer els nostres propis sentiments i els aliens, de motivar-nos i de gestionar bé les emocions, en nosaltres mateixos i en les nostres relacions».

En aquest sentit, la intel·ligència emocional és un aspecte que les empreses ja començaven a tenir molt en compte, però que encara es valora més arran de la pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2, ja que en un context com l'actual és necessari comprendre els mecanismes que regeixen la configuració dels comportaments socials. Sobre això tractarà el webinar Lideratge: La gestió de les emocions col·lectives, organitzat per HUB Empresa de Banc Sabadell i liderat pel reconegut psicòleg, coach i conferenciant, Ovidio Peñalver.

Precisament, Ovidio Peñalver, especialitzat en l'àmbit organitzatiu i empresarial en àrees de lideratge, comunicació i emocions, explica que «l’estat d'ànim col·lectiu allibera o contreu el talent i que alhora afecta l'ambient i els resultats de l'equip. La serenitat i l'ambició potencien, mentre que la resignació i el ressentiment contrauen. Gestionar aquestes emocions col·lectives és un repte i un desafiament per als directius de les companyies».

Per a Goleman, la intel·ligència emocional aplicada a les empreses o als equips de treball té tres facetes: la capacitat d'expressar les queixes en forma de crítiques positives; la creació d'un clima que valori la diversitat i que no la converteixi en una font de fricció i la implantació de xarxes eficaces. De fet, segons la consultoria Spring Professional, la intel·ligència emocional s'ha convertit en una de les habilitats més sol·licitades entre els directius, ja que un manager ha de tenir la capacitat de comprendre les emocions dels seus equips i neutralitzar-les o emfatitzar-les quan calgui.

Pot interessar-te: Com ens podem sentir motivats a la feina en la «nova normalitat»?

«Ara estem immersos en una situació perllongada que provoca por, apatia i incertesa i, segons com la gestionem, aquests sentiments poden acabar provocant una paràlisi col·lectiva, ansietat i estrès generalitzat, fet que afecta l'ambient i els resultats. En canvi, en podem sortir enfortits si treballem una resiliència col·lectiva que ens faci més conscients i eficients», apunta Peñalver.

Quins són els avantatges de la intel·ligència emocional?

A l’EAE Business School destaquen que els avantatges que es poden obtenir amb la promoció de la intel·ligència emocional són nombrosos: aconseguir una comunicació eficaç, millorar el benestar dels empleats amb ells mateixos i l'entorn, aconseguir un bon ambient laboral, augmentar la motivació, optimitzar el treball en equip, desenvolupar relacions amb els clients més col·laboratives, etc. En definitiva, que la intel·ligència emocional estigui present a l'empresa pot provocar un augment de la productivitat.

L'estudi Emotional Intelligence de l'Institut d'Investigació de Capgemini destaca que les organitzacions que tenen empleats amb altes capacitats en intel·ligència emocional obtenen un 20 % més de beneficis. Millores que s'aprecien en la productivitat i en la satisfacció de l'empleat, així com en la quota de mercat o en l'atenció al client.

Per contra, «si predomina la por col·lectiva per sobre de la confiança, podem arribar a alts índexs d'ansietat, irritació i fins i tot depressió col·lectiva, i això acaba fent augmentar les baixes laborals i afectant el rendiment. La clau està a reconèixer-ho, parlar-ho i gestionar-ho», reconeix Ovidio Peñalver.

Així doncs, com destaquen a la GADE Business School, la intel·ligència emocional serveix per aconseguir tres objectius empresarials fonamentals: augmentar el compromís de la plantilla i, en conseqüència, la responsabilitat individual i el nivell d'implicació dels equips en el projecte; gestionar millor els canvis, ja que es conviu millor amb la incertesa, es tolera millor la frustració i es fomenta la innovació i la iniciativa en el si de la mateixa organització; i impulsar el bon clima laboral, tant dins de l'organització com entre els seus col·laboradors, perquè aquesta felicitat s'acabi traslladant als resultats de l'empresa.

A més de ser clau en la gestió d'equips, la intel·ligència emocional és imprescindible perquè els càrrecs directius puguin prendre decisions encertades en determinades circumstàncies i tinguin una capacitat de resposta àgil, immediata i d'acord amb les exigències del moment.

«En un nivell més complex, la intel·ligència emocional pot servir per analitzar, conèixer i interpretar l'emocionalitat d'un mercat o d’un segment de negocis. Això pot ser una gran aportació de cara a planificar estratègies de màrqueting que s'ajustin a aquestes emocions i a les necessitats dels consumidors. No és el mateix, per exemple, competir en un mercat amb clients satisfets que en un altre amb clients insatisfets», afegeixen a l’EAE Business School.

Com podem promoure la intel·ligència emocional?

Aconseguir que una empresa compti amb una intel·ligència emocional col·lectiva depèn de la feina que es faci en aquest sentit. Una de les recomanacions és establir un equilibri entre els aspectes humans i els financers dins de les corporacions. Així mateix, com assenyalen a l’EAE Business School, «l'empresa ha d'estar disposada a estimular millores en l'acompliment, potenciar la comunicació oberta i enfortir la confiança en tots els col·laboradors».

Per tant, la clau es troba en el fet que tots els components de l'equip desenvolupin la seva pròpia intel·ligència emocional. Referent a això, Peñalver recomana «parlar de tot això d'una manera natural i eficient, intentar fer ‘ventilar’ les pors i els temors que hi pugui haver per, a continuació, definir plans d'acció que gestionin l'emoció col·lectiva cap a la serenitat i l’ambició. El coaching d'equips, on es treballa amb les àrees, els departaments i els equips de projecte, estimulant la reflexió i animant l'acció col·lectiva, és l'eina més indicada per a aquestes situacions».

De fet, en un entorn en què moltes organitzacions segueixen amb sistemes de teletreball, una de les capacitats que més sol·liciten les empreses, segons l'informe Las empresas españolas frente a la revolución del reskilling, elaborat per EY i Future for Work Institute, és el coaching, important per al 76 % de les firmes consultades. Desenvolupar l'escolta activa, la proximitat i l'empatia, motivar i automotivar són essencials per promoure la intel·ligència emocional dins de les empreses.

Pot interessar-te: Lideratge post-COVID-19: com seran els nous directius

Així mateix, l'estudi de l'Institut d'Investigació de Capgemini conclou que el 74 % dels directius i el 58 % dels empleats estan convençuts que la intel·ligència emocional serà un requisit clau per assolir l'èxit en els propers anys. No obstant això, només el 42 % de les companyies proporciona formació específica en aquesta matèria per als directius, un 32 % per a càrrecs intermedis i només un 17 % per a empleats junior sense funcions supervisores.

Fotografia de Matteo Vistocco a Unsplash
-Categories i etiquetes-
up