Un dels poetes centreeuropeus més recordats del segle XX, el polonès Stanisław Jerzy Lec, va dir una vegada que «tots som iguals davant la llei, però no davant dels qui l’apliquen». Aquesta frase, no exempta d'una gran dosi de neguit, la va pronunciar després d'haver de fugir del seu país durant la Segona Guerra Mundial, en veure el poc futur que tindria a la seva terra natal per ser jueu. Avui, aquesta asseveració torna a estar d'actualitat, tot i que, afortunadament, per motius molt més esperançadors. I és que el sector legal està afrontant un moment històric, ple de canvis i d'innovacions, que està revolucionant la manera en què els juristes i els ciutadans conceben el funcionament del dret en una societat democràtica. Una conjuntura inèdita i precursora en la qual la crisi sanitària ha servit de catalitzadora per incrementar la velocitat en la irrupció i en l'acceptació d'aquesta transformació.
Quan es va declarar fa uns mesos l’estat d'alarma, l'administració de justícia va haver d'emprendre una sèrie de canvis per garantir el seu funcionament en un moment realment difícil, en què la mobilitat social es va reduir de manera dràstica mentre calia assegurar, de manera extraordinària, les màximes garanties sanitàries. A més d'introduir elements formals per agilitzar els procediments com, per exemple, fer que part de l'agost fos hàbil, des del punt de vista de l'execució es va apostar per utilitzar els mitjans telemàtics en els actes processals, subratllant la importància creixent de la legaltech.
Aquesta disciplina és, en poques paraules, una nova àrea del dret que té per objecte la seva millora general, des d'un punt de vista pràctic, a través de la implantació de tecnologies digitals. En formen part des dels procediments d'enviament de comunicacions electròniques fins als gestors documentals digitals o, fins i tot, els innovadors chatbots (assistents virtuals) jurídics que milloren contínuament per mitjà del machine learning i de la intel·ligència artificial (IA).
El repte és que els processos siguin, a més, paperless, i que s’automatitzin activitats perquè els clients no hagin de perdre temps en realitzar-les manualment, es fomenti l'ús dels smartphones i dels ordinadors per accedir i compartir, digitalment, tots els documents amb el despatx jurídic a través del núvol i, per descomptat, a qualsevol hora del dia i des de qualsevol part del món. Un dels problemes, indica Albert Ferré, vicepresident del Global LegalTech Hub, és que «encara que la majoria dels despatxos d'avui dia ja som al núvol, encara falta una mica de temps perquè ens digitalitzem al 100 %, i en gran part no estem més avançats perquè l'administració encara no està preparada. Quan això passi, canviarem la nostra manera de gestionar, eliminarem les repeticions i les accions sense valor, sumarem noves solucions i proposarem millores mitjançant la IA».
No obstant això, s'espera que, al llarg dels pròxims mesos, la tendència cap a la introducció del legaltech dins el sector creixi encara més per tal d’optimitzar els processos de negoci i la relació amb els clients, fet que permetrà, a més, que es millori la presa de decisions en un entorn en canvi permanent i en el qual els riscos són cada vegada més freqüents i el perill, més gran. Per això, un dels principals reptes per a aquesta indústria serà accelerar la transformació digital, buscant, d’una banda, no perdre competitivitat per les conseqüències derivades de la pandèmia i, de l’altra, adaptar-se a les noves demandes dels consumidors, que volen un tracte més personalitzat i una resolució de les seves qüestions d'una manera més ràpida i eficient..
Joc d'equilibris
De fet, la tasca de situar el client al centre (també coneguda com a estratègia customer centric) de tots els processos sembla una obligació per a un gran nombre de sectors. En el cas del segment legal, els usuaris, que ja han provat, amb satisfacció, les virtuts d'una gestió a distància però més àgil i personalitzada, semblen proclius a mantenir aquesta nova realitat, amb independència del que passi amb la crisi sanitària. La implantació de mesures destinades a l'automatització d'activitats, juntament amb una organització operativa més econòmica del despatx, tant des del punt de vista monetari com des del de la utilització del temps (menys viatges i desplaçaments, descens del nombre de reunions presencials, caiguda en la documentació física a favor dels arxius digitals, oficines més petites o, directament, inexistents...) és molt probable que també es tradueixi en una minuta sensiblement més baixa per als clients, de manera que, a la fi, sembla que tots hi guanyen amb aquest nou model en desenvolupament.
Pot interessar-te: Automatització, en un moment decisiu després de la COVID-19
En paral·lel, i per paradoxal que pugui semblar, l'auge de la digitalització també està portant més enfocament del professional cap a la cura màxima de la relació amb el client. És més, la tendència cap a l'automatització dels processos està provocant que l'avantatge competitiu que distingeix les empreses bones de les excel·lents rau en com de qualitativa és la seva estratègia de comunicació amb els usuaris al llarg de la prestació dels serveis.
A l’altra banda, els clients, en un món cada vegada més tecnològic, donen més valor a les interaccions amb persones reals, que els escoltin, que entenguin els seus problemes i que els donin solucions professionals però, alhora, amb un factor d'humanitat forjat a través de l'empatia i del contacte personal.
Com assenyala Albert Ferré, «tot i que és impensable que els advocats deixem d'existir en cinc anys, està clar que farem coses diferents i és possible que passem a ser traductors jurídics o complements de la IA». No obstant això, adverteix que «això no ens ha d'espantar, perquè estic convençut que descobrirem noves coses que podrem fer i serem bons en això, ja que som essencials a poder aportar el sentit comú, l'empatia i l'experiència».
Una de les vies per aconseguir-ho és, per exemple, escoltar els usuaris i intentar simplificar i adaptar el llenguatge que s'utilitza a les reunions i als documents oficials per tal de facilitar-ne la comprensió. El suport de les noves tecnologies pot ser un complement clau en aquest sentit, ja que es pot incorporar material visual que permeti assimilar millor els continguts o també dissenyar eines digitals com apps que tinguin un caràcter pedagògic i amb la missió principal de resoldre els dubtes que sorgeixin entre persones no professionals del sector legal.
Què es pot esperar del futur?
Encara que pugui sonar a ciència ficció, països com Estònia o la Xina tenen la intenció de legalitzar molt aviat jutges robots que emetin resolucions perfectament vàlides. En el cas del país asiàtic, fins i tot ja s'ha presentat el Tribunal d'Internet de Pequín que, de manera telemàtica, utilitzarà un jutge virtual que resoldrà litigis simples per descongestionar els jutjats saturats de la nació. El programa té plena capacitat per estudiar, en temps real, tots els casos anteriors similars, així com verificar la jurisprudència existent. Per la seva banda, al petit estat europeu de poc més d'un milió d'habitants està previst que una sèrie de jutges virtuals basats, també, en la IA, comencin a operar a finals d'aquest any per resoldre demandes de quantitats de fins a un màxim de 7.000 euros.
Pot interessar-te: Robots socials: un mercat en creixement
De fet, avui la IA és una de les prioritats en l'estratègia operativa de qualsevol gran bufet internacional, molts dels quals ja tenen llicències de software que utilitzen aquesta tecnologia amb finalitats predictives. Per això és cada vegada més freqüent que els despatxos incorporin professionals d'altres disciplines més enllà del dret, especialment d'àmbits com la innovació i la tecnologia, o de la gestió i l'administració d'empreses, conscients que els clients demanen una col·laboració amb ells més estreta, en un règim gairebé d'integració conjunta d'activitats. Per a Albert Ferré, «els perfils dels advocats del futur seran molt específics, fet que suposarà que el 80 % desaparegui perquè, si abans redactàvem un document des de zero, ara ja l’escriu un software i nosaltres simplement el corregim». Adverteix, però, que entre els nous rols d'aquests professionals destacaran els d’«introduir KPI, automatismes als automatismes i generar sistemes cada vegada més autònoms. El nostre treball serà finalitzar tot el procés, traduint les necessitats d'un client a la IA».
En definitiva, el futur de la feina dins del sector legal sembla que obligarà els advocats a saber utilitzar la tecnologia i, sobretot, a integrar-la en la seva feina diària per millorar l’eficiència productiva i la relació amb els seus clients, de manera que puguin oferir una atenció més personalitzada, més acurada i de millor qualitat, amb un caràcter definitivament més humà. Per a Ferré, «en pocs anys el ciutadà tindrà altres formes de connectar amb la justícia perquè l'advocat ja no serà l'únic canal, i hi haurà altres agents i plataformes amb més sofisticació tècnica que aportaran solucions 100 % funcionals, a qualsevol hora i tots els dies de l'any».
