Les previsions econòmiques no són positives. El dany econòmic que està provocant la pandèmia causada per la COVID-19 ha portat el Fons Monetari Internacional (FMI) a projectar una caiguda del producte interior brut (PIB) de més del 4 % a tot el món i de més del 12 % en el cas d'Espanya per al 2020. Un percentatge de descens que coincideix amb el de la Comissió Europea, de manera que Espanya seria l'únic Estat europeu que superaria la barrera del 10 %, per darrere hi ha Itàlia (-9,9 %), Croàcia (-9,6 %), França (-9,4 %), Portugal (-9,3 %) o Grècia (-9 %).
Si bé les últimes notícies sobre els avenços en les vacunes són prometedores, la veritat és que la incertesa continua sent l'única certesa en el dia d'avui. Per això, en una situació com l'actual, és més necessari que mai avaluar l'economia domèstica i estudiar possibilitats per poder treure'n partit. Com indica Javier Gómez, professor de la IMF Business School, en el podcast de Banc Sabadell Replantejar la nostra economia personal en la nova normalitat, «hem de reconsiderar on som i on volem arribar. Fins ara, molta gent vivia el dia a dia, però, com que el món s’ha aturat de cop, hem tingut molt de temps per reflexionar».
Escolta el podcast de Banc Sabadell i descobreix com reorganitzar la teva economia:
Referent a això, l'expert alerta que «els ingressos estan en risc. Pot produir-se una reducció d'un dia per l'altre i, per tant, és important preparar-se. Caldria fer una planificació molt estricta i, per fer-ho, és fonamental conèixer la situació actual; és a dir, d'on venen els ingressos i quines són les despeses».
Al segon trimestre de l'any la pandèmia va fer caure un 7,5 % els ingressos de les famílies espanyoles, fet que ha situat Espanya com el segon país més afectat dels que conformen l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), segons les dades de l'organització en què no es comptabilitzen els impostos o les cotitzacions socials, però sí que s'inclouen les prestacions socials. Únicament Suècia va experimentar una caiguda més alta entre l’abril i el juny, amb un descens del 8,8 %.
Al mateix temps, la taxa d’estalvi de les llars espanyoles es va situar en el 22,5 % de la renda disponible al segon trimestre; 12,3 punts per sobre de la del trimestre anterior i en el seu nivell màxim de tota la sèrie històrica, que arrenca el 1999, segons va publicar l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Pot interessar-te: La riquesa de les famílies espanyoles ha crescut un 5 % amb la COVID-19
«A causa de la incertesa, la gent el primer que fa és ‘estrènyer-se el cinturó’, deixar de consumir. La impossibilitat de fer viatges o d'anar a restaurants ha provocat que s'hagin produït unes taxes de creixement de l'estalvi al voltant del 20 %-22 % en les famílies», assenyala Gómez.
Pot interessar-te: Com pots assolir els teus objectius d'estalvi en temps d'incertesa?
Cal posar els diners a «treballar»
Com apunta el professor de la IMF Business School, cal convertir l'estalvi en una despesa més mes a mes. «És el que es coneix com a preestalvi. De la mateixa manera que ens passen el rebut de la hipoteca, per exemple, una partida s'ha de destinar a l'estalvi, que pot situar-se al voltant del 10 %-20 % del teu salari». Això implicaria, per a un sou de 1.200 euros, destinar entre 120 i 240 euros al mes a l'estalvi.
Això sí, cal oblidar-se del clàssic «guardar-los sota el coixí». Llavors, què cal fer amb aquest estalvi? «Invertir-lo d'alguna manera», sosté Gómez. I és que no cal perdre de vista l'amenaça de la inflació; és a dir, l'augment del preu de manera continuada dels béns i els serveis. En altres paraules: amb 100 euros avui no es pot comprar el mateix que d'aquí una dècada amb la mateixa quantitat, ja que els diners van perdent valor i, per tant, la persona veu com el seu poder adquisitiu va minvant. Calcula quin és el cost de tenir els estalvis aturats aquí.
Pot interessar-te: Inflació i COVID-19: com puc cobrir la cartera?
Hi ha diverses opcions per triar a l’hora d'invertir que s'adapten al perfil de cada usuari, depenent del risc que es vulgui assumir i de la rendibilitat que es vulgui obtenir. En aquest punt, cal desmitificar la creença que només els rics poden invertir. No cal comptar amb grans patrimonis per accedir a actius com la borsa, ja que amb quantitats modestes i gràcies a productes com els fons d'inversió, és possible.
«Parlant de renda variable, pots invertir comprant únicament una acció d'una companyia que pot tenir un preu des de 2 euros fins a 1.000 euros. Però sí que és important, abans de començar a invertir, que la persona gestioni el seu coixí de seguretat. El que recomano és tenir un estalvi d'entre sis i dotze mesos de les teves despeses fixes», recalca Gómez, que explica que les despeses es poden tipificar de tres maneres: «Les fixes i difícilment gestionables, com és el lloguer o la hipoteca; les variables amb què es pot 'jugar', per exemple, reduir el rebut de la llum canviant d'operador, i les despeses discrecionals, com poden ser fer regals, anar a restaurants o fer viatges».
Per tant, es tracta de disposar d'una reserva de diners destinada a cobrir les despeses necessàries. La quantitat dependrà de cada persona i hauria de respondre la pregunta: quants mesos podria subsistir gràcies a aquest coixí d'emergència si em quedés sense ingressos?
Pot interessar-te: Com ha impactat la pandèmia en l'estalvi de les famílies espanyoles
A més de comptar amb una provisió, a l'hora d'invertir és important fer-ho de manera sistemàtica. En aquest sentit, les aportacions periòdiques són una bona solució, ja que permeten invertir regularment una determinada quantitat petita de diners; per exemple, cada mes o cada trimestre.
Controlar les emocions
Si la persona ha decidit fer el pas de deixar de ser estalviador per ser inversor, el principal consell de Gómez és, «tenint en compte la volatilitat que hi ha al mercat, no vendre si ja hem invertit, sobretot, duts per la por. No cal fer experiments. S’ha de continuar amb el pla que s'havia definit i pensant a llarg termini».
Pot interessar-te: Psicologia i finances personals, el nostre cervell 'estima o odia' invertir?
Tal com recull la guia Psicología económica para inversores de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), la majoria de les decisions es prenen seguint processos intuïtius i automàtics en comptes de processos analítics i controlats. Aquesta manera de pensar ràpida i subjectiva està sotmesa a la influència dels biaixos que fan que les persones prenguin decisions que són previsiblement equivocades.
Les caigudes que s'han vist aquest any arran de la pandèmia en actius com la borsa han creat en molts inversors el que es podria anomenar fòbia borsària; és a dir, por de no saber què fer davant d’aquesta situació. Els experts coincideixen a assenyalar que tenir por és normal, el problema ve quan les decisions d'inversió es basen en aquestes emocions.
APRÈN MÉS SOBRE EL TEMA: Accedeix de manera gratuïta al contingut formatiu i amplia els teus coneixements sobre la matèria amb el guiatge dels millors experts.
