Les decisions financeres estan molt influenciades per les emocions, especialment, en moments d'incertesa. No obstant això, hi ha eines per no prendre decisions irracionals sobre el patrimoni: la diversificació, la paciència i la constància.
Es poden separar les emocions de la raó a l'hora de prendre decisions? Aquest debat ha estat en voga durant segles i, encara avui, segueix sense haver-hi una resposta definitiva. No obstant això, el 1994, el metge i neurocientífic de la Universitat d'Iowa (EUA), Antonio Demasio, va plantejar la idea que les emocions i la raó no són extrems oposats en una escala, sinó forces paral·leles que ens ajuden a decidir. En definitiva, va proposar l'existència d'un mecanisme emocional per prendre decisions. De fet, a la pràctica, el 80 % dels inversors particulars i el 30 % dels institucionals es mouen abans per inèrcia que per lògica, segons la Harvard Business School.
Tot i que les persones prenen decisions de manera poc meditada i gairebé automàtica constantment, el pes de la part emocional és encara més gran quan la decisió en qüestió està relacionada amb el patrimoni personal, una cosa especialment sensible ja que d'això depèn l'estabilitat i la seguretat econòmica familiar. I, quan es produeixen situacions de major incertesa, sol ser quan la irracionalitat i, especialment la por, agafen el comandament de les decisions financeres. A la pràctica, fins al 70 % de les decisions financeres són fruit de les emocions, segons explica Federico Servetto, Director d'Estratègia de Clients de Banc Sabadell, en el Podcast de Banc Sabadell.
«Això es deu al fet que, en general, els éssers humans tenim una aversió al risc i ens pesa més una pèrdua del que ens aporta la possibilitat de guanyar», comenta Servetto. És més, segons els psicòlegs Daniel Kahneman i Amos Tversky, pares de la teoria prospectiva, el cervell percep les pèrdues amb una intensitat 2,5 vegades més gran que les recompenses. Per tant, el plaer de guanyar 100 euros és menor que el dolor que se sent en perdre'ls, perquè el cervell humà sempre tendeix a sobredimensionar les coses negatives.
Pot interessar-te: Psicologia i finances personals, el nostre cervell 'estima o odia' invertir?
Biaixos cognitius o «dreceres emocionals»
La resposta a la pregunta 'per què actuem així?' la tenen els biaixos cognitius o les «dreceres emocionals», com els anomena Servetto. Un concepte molt recurrent en psicologia i que, des de fa ja tres dècades, el treballa un grup, cada vegada major, d'economistes i financers. Aquests experts van començar a dubtar i a rebatre els principis de les anomenades finances clàssiques i a acostar-se a allò que avui s'anomena economia conductual o psicologia econòmica, que demostra que «a nostra cognició i les nostres emocions pesen molt en les decisions d'inversió, és a dir, que no som éssers racionals», tal com mostra l'informe El efecto de las emociones en nuestras inversiones personales, elaborat per Banc Sabadell al costat de Novaster i ESADE.
Alguns d'aquests biaixos són l’excés de confiança, pel qual es dona molt pes a la intuïció. «L'inversor sobreconfiat infravalora els riscos de la seva inversió i sobreestima els guanys esperats de la mateixa», segons l'informe Psicología para inversores, realitzat per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). El biaix de confirmació, per la seva banda, empeny a l'inversor a buscar informació que confirmi les seves idees ja preconcebudes. La por a l'empenediment paralitza i sol portar a prendre decisions de manera lenta. I la il·lusió de control és la cosa per la qual creiem estar influint en alguna cosa que, objectivament, està completament fora del nostre abast. «Aquest biaix pot portar al fet que s'assumeixi un nivell de risc superior a l'adequat en confiar que es controlen els vaivens del mercat gràcies a les anàlisis realitzades i la informació de la qual es disposa», segons la CNMV.
Per a Servetto, l'important és ser conscient de quan s'està actuant de manera irracional i que hi ha eines per evitar o contrarestar els efectes d'aquestes decisions, sobretot en relació a l'efecte que tenen en el patrimoni. Aquestes són la diversificació, la paciència i la constància, que «ens ajuden a aconseguir els objectius d'inversió i, a més, a minimitzar els riscos que estan associats amb els mercats en general», assenyala l'expert.
Al parlar de paciència, cal entendre que els resultats d'una inversió no es veuen d'un dia per l'altre i que cal donar temps a diners invertits perquè donin rendibilitat. La part positiva d'això és que, amb el pas el temps, el soroll del mercat i la volatilitat disminueixen i es suavitzen. Pel costat de la constància, el millor és crear una sistemàtica d'estalvi i d'inversió i, per això, la clau són les aportacions periòdiques.
Tenint en compte aquestes tres regles bàsiques, qualsevol moment és bo per començar a invertir. «Els moments dolents i les correccions en els mercats, en general, solen ser bons moments per invertir, perquè les valoracions són clarament més atractives», apunta Servetto. No obstant això, en general, no se sol aprofitar, i «aquí hi ha el truc de la ment», ja que, precisament, estan carregades d'incertesa i envoltades d'un soroll mediàtic negatiu que no anima a invertir i, per tant, són pocs els inversors que es llancen ar aquestes rebaixes que ofereix el mercat.
Per això, es fa necessari comptar amb un assessor financer perquè guiï a l'inversor en aquests moments per afrontar-los des de l'òptica de protegir les inversions mantenint la calma, prenent decisions meditades, però alhora visualitzant aquests moments com idonis per invertir i com una oportunitat.
Pot interessar-te: L’assessor financer, clau per navegar amb èxit en els mercats el 2021
