El divendres 29 de gener del 2021, el NASDAQ-100, la segona borsa de valors automatitzada més gran dels Estats Units (que comprèn les principals empreses cotitzades d'alta tecnologia) tancava la sessió cedint un 2 %. No obstant això, en els últims 12 mesos, l'increment que havia recollit superava el 40 % gràcies, especialment, al que va passar durant l'últim trimestre del 2020, en què les notícies sobre l'èxit en els assajos de diferents vacunes contra el coronavirus i les bones dades sobre la facturació de les companyies de comerç online van disparar la confiança dels inversors de tot el món.
N'hi ha prou amb aquest exemple per subratllar la importància que tenen en les borses, dins d'un món globalitzat com l'actual, els esdeveniments no estrictament relacionats amb la indústria financera. De cara als pròxims mesos, encara que n’hi ha alguns de molt destacats ja marcats en vermell al calendari que, de ben segur, impactaran en els mercats, n’hi haurà d’altres imprevistos o que avui compten amb molt poques probabilitats de fer-se realitat, però que, si es concreten, poden tenir un important efecte en les carteres de molts inversors.
Processos electorals
El 2021, a les eleccions a Catalunya se sumen dos processos electorals de més enllà de les nostres fronteres protagonitzats per dues de les majors economies del món, la d'Alemanya i la del Japó, que afronten comicis electorals; tot i que també cal esmentar un tercer país que, per la seva importància geoestratègica mundial, és clau sempre el que hi passa, com és el cas d'Israel.
D'una banda, Alemanya, motor econòmic de la Unió Europea (UE), celebrarà unes eleccions parlamentàries crucials al mes de setembre, marcades per la retirada d'una de les polítiques més populars des de principis del segle XXI, la cancellera Angela Merkel, després de 16 anys al capdavant de la nació teutona. Entre els seus possibles successors hi ha, dins del seu mateix partit, la Unió Demòcrata Cristiana (CDU), l'actual ministra de Defensa, Annegret Kramp-Karrenbauer; mentre que, pel costat de l'oposició, es postulen el conservador d'Alternativa per a Alemanya (AFD), Jörg Meuthen, i el soci de govern de Merkel del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD), el vicecanceller Olaf Scholz. El que passi a les eleccions alemanyes serà vital per a l'Europa post-COVID-19, amb la necessitat que sigui un èxit per a la recepció del Fons de Recuperació Europeu (Next Generation EU), amb la incògnita de quin impacte real tindrà la sortida efectiva del Regne Unit, i amb fronts oberts molt delicats en temes com el populisme, l'emigració o la desafecció de molts segments socials cap al somni europeu.
Pot interessar-te: Banc Sabadell t'ajuda a descobrir les claus del Fons de Recuperació Europeu
D'altra banda, el Japó celebrarà les seves eleccions al mes d'octubre. La formació de l'actual primer ministre, el Partit Liberal Democràtic (PLD), apostarà per succeir l'actual cap de Govern, Yoshihide Suga; mentre que els opositors del Partit Democràtic Constitucional tindran com a candidat l'antic ministre d'Economia, Comerç i Indústria, Yukio Edano. En el cas d'Israel, tradicional gran aliat dels Estats Units a l'Orient Mitjà, seran les quartes eleccions en poc més de dos anys, de nou amb Benjamin Netanyahu com a candidat del Likud; mentre que a la llista Blava i Blanca repeteix, també, Benny Gantz.
Cal recordar que a les recents eleccions presidencials nord-americanes, tot i el resultat ajustat en un inici, el NASDAQ-100 va obrir l’endemà, el 4 de novembre, amb uns guanys del 4,5 %. En aquest sentit, d'acord amb l'informe de Deloitte Tax policy Implications of the Joe Biden Presidency, la victòria del demòcrata Joe Biden va ser rebuda per la majoria dels analistes financers com un recolzament cap a una política exterior dels Estats Units amb menys tensions, més alineada amb Europa i amb una major distensió envers la Xina; i amb un fort impuls a les companyies relacionades amb el consum, les infraestructures, les energies renovables, la biotecnologia i la salut.
Pot interessar-te: Conseqüències del resultat electoral dels EUA per a una cartera d'inversió
La importància de la ciència
La lluita contra la pandèmia ha incrementat la popularitat de la ciència entre la societat. Ja s'ha vist, per exemple, com els laboratoris que han provat amb èxit les primeres vacunes contra la COVID-19 van experimentar pujades vertiginoses en la seva cotització en borsa, de la mateixa manera que ha succeït amb altres empreses que han obtingut resultats esperançadors en relació amb els retrovirals. No obstant això, hi ha altres camps de la ciència que és possible que facin del 2021 un any històric.
En relació amb la sostenibilitat, la fita clau arribarà al novembre, amb la Cimera del Clima que se celebrarà a Glasgow (Escòcia). Serà la primera gran reunió després de l'Acord de París del 2015, però el món sembla haver canviat molt des de llavors. Joe Biden ja ha assegurat que una de les prioritats del seu mandat serà tornar a posicionar el seu país com a líder en la retallada d'emissionsde gasos d'efecte d’hivernacle, després que el seu predecessor, Donald Trump, decidís retirar el país de l'Acord de París. També hi ha moltes expectartives pel que fa al paper que exerceixi la Xina, ja que, des de Pequín, s'ha afirmat que un dels objectius és aconseguir en el futur la neutralitat de país pel que fa a les emissions de carboni.+
A més, l'espai sembla que serà un altre dels grans protagonistes. Fins a tres missions no tripulades tenen previst arribar a Mart en els propers mesos. Els Emirats Àrabs volen col·locar una nau orbitant al voltant del planeta vermell; mentre que la Xina ha dipositat les seves esperances en la missió Tianwen-1, que vol buscar-hi aigua i possibles senyals de vida. La nord-americana National Aeronautics and Space Administration (NASA) s'ha proposat, mentrestant, provar a la superfície de Mart un minihelicòpter. A més, Boeing juntament amb la mateixa NASA, posaran en òrbita una càpsula per portar i retornar astronautes a l'Estació Espacial Internacional. Finalment, a finals d'octubre, tindrà lloc el llançament del telescopi espacial James Webb, considerat el més gran i poderós que mai s'ha construït.
Per demostrar la importància que pot tenir qualsevol d'aquests fets en els mercats, n'hi ha prou amb esmentar que, per exemple, l'octubre del 1957, quan la llavors Unió Soviètica va llançar amb èxit a l'espai l'Sputnik 1, el primer satèl·lit artificial de la història, Wall Street va baixar en pocs minuts més d'un 5 %.
La cita esportiva amb majúscules
En el món esportiu, l'esdeveniment més esperat és, sense cap mena de dubte, el dels XXXII Jocs Olímpics que, excepte que es torni a ajornar —cosa que entra dins de les possibilitats per la situació de la COVID-19 a nivell mundial—, tindran lloc, per segona vegada en la seva història, a Tòquio (Japó), del 23 de juliol al 8 d'agost, després que haguessin de posposar-se el 2020 per culpa del coronavirus. La celebració d'unes Olimpíades té una importància decisiva en el mercat financer del país que les organitza. Tant és així que, d'acord amb un estudi elaborat per Seasonax, Will the Nikkei win the next Olympic Games?, que analitza el comportament de les borses d'aquelles nacions que han albergat els 15 últims mundials de futbol i les últimes 15 Olimpíades, el principal índex borsari nipó, el Nikkei 225, podria pujar fins a un 15 % en els 12 mesos posteriors a l'esdeveniment.
Pensant el pitjor
A S&P Global Market Intelligence han elucubrat a Beware the Grey Swans of 2021, alguns fets que, si es produeixen en els propers mesos, tindran una repercussió notable a nivell mundial i, també, en els mercats financers com, per exemple, l’aparició de vacunes contra la COVID-19 al mercat negre que provoquessin efectes secundaris nocius entre les persones; que altres estats decideixin emular els passos del Regne Unit i decideixin abandonar la UE o que la Xina prohibeixi a les empreses nord-americanes operar en sòl asiàtic.
