La pandèmia de la COVID-19 ha canviat la manera de viure i ha modificat els hàbits de les persones. Aquests canvis també s'han traslladat a les empreses. El virus ha alterat significativament l'agenda de prioritats dels executius de companyies de diversos països, entre ells Espanya, segons l'informe CEO Outlook 2020: COVID-19, elaborat per la consultoria KPMG.
Entre les principals conclusions de l'estudi destaca que la crisi sanitària ha impulsat el procés de digitalització, ja que un 80 % dels consultats assegura que la transformació del seu model operatiu s'ha accelerat arran de la pandèmia; mentre que un 50 % afirma que se situa mesos per davant del que s'esperava, i un altre 30 % considera que actualment es troba anys per davant del que s'esperava abans de l'esclat de la pandèmia.
En relació amb l’anterior, per al 33 % dels enquestats el principal obstacle per accelerar el seu procés de digitalització és la incertesa sobre els escenaris operatius en què es desenvoluparà la seva activitat en el futur. Perquè si alguna cosa ha demostrat la pandèmia és que res és segur.
Omnicanalitat
Les empreses intenten adaptar les seves estratègies a una situació adversa i afronten reptes que permetin assegurar la continuïtat del seu negoci. Lligada estretament a la digitalització, l’omnicanalitat, és un dels reptes que pandèmia ha posat en evidència. El consumidor ha après que gairebé tot es pot comprar a través de canals no presencials, de manera que serà necessari redefinir el paper de la botiga física. Perquè ja no cal convèncer gairebé ningú que l’omnicanalitat, entesa com l'experiència de compra en el seu conjunt, independentment de si es realitza a través del canal online o offline, s'ha convertit en imprescindible.
Pot interessar-te: Els avantatges de digitalitzar la teva empresa
A més, sense una mirada global cap al client i sense una estratègia en què el client se situï al centre (customer centric) per optimitzar la seva experiència de compra, el negoci pot deixar de ser competitiu en un futur immediat. I és que sembla que ha arribat el moment de deixar de mesurar la rendibilitat pel canal de venda utilitzat i començar a centrar-la en el client. «L'usuari ha de ser l'objectiu, cal conèixer les seves preferències, els seus comportaments i els seus interessos per oferir-li un bon servei. I per aconseguir-ho cal dur a terme una recerca i un desenvolupament, que, malauradament, a Espanya no es fa tant com caldria», explica Georgina Barquín, professora de Gestió del Canvi Cultural i Anàlisi del Comportament de l'EAE Business School.
Teletreball
S'estan vivint moments de canvis vertiginosos accelerats per la crisi sanitària, que sens dubte també han afectat de manera molt significativa el món laboral, comenta Almudena Eizaguirre, directora general de la Deusto Business School: «El teletreball, íntimament lligat a la irrupció de la revolució digital, va arribar amb força durant la primera onada de la pandèmia i ha posat sobre la taula els seus pros i contres. La conciliació, la separació entre temps de treball i de descans, és un repte que ara està més present que fa molt pocs anys. Fer reunions de treball al menjador i moure’s uns metres per preparar un sopar és una experiència que moltes persones han viscut i que continuen vivint durant aquests mesos».
En aquest procés han adquirit protagonisme les plataformes de treball en remot i de videoconferències en streaming, tecnologies que ja s'utilitzaven però que amb el confinament s’han convertit en massives. Aquest tipus de plataformes també s'estan començant a fer servir en sectors que fins a la data eren més reticents, com el de l'educació o la telemedicina.
Pot interessar-te: L'èxit de saber organitzar (i participar) en una videotrucada laboral
Sostenibilitat i mercat laboral
Si haguéssim de destacar alguna cosa positiva d'aquesta situació difícil que travessa el món, podria ser la rellevància de la solidaritat i el compromís davant l'adversitat. En aquest sentit, la crisi sanitària ha deixat al descobert la importància del compromís de les empreses amb la sostenibilitat. Si bé en els darrers anys hi ha hagut avenços en aquesta matèria, sobretot vinculats a la qüestió mediambiental, la crisi humanitària a la qual està assistint la societat ho evidencia encara més.
L'estudi de KPMG reflecteix un cert canvi respecte de les enquestes anteriors, ja que el 63 % dels consultats han centrat les seves polítiques d’ESG (sigles d’environmental, social and governance en anglès) en l'àmbit social. Això no suposa, però, un detriment dels altres criteris ESG; de fet, el 71 % dels directius es mostra decidit a consolidar els avenços realitzats en la lluita contra el canvi climàtic durant la pandèmia i el 65 % assegura que la gestió dels riscos climàtics serà un factor clau en els propers cinc anys.
Barquín creu que les empreses tenen força per conscienciar els ciutadans: «Veiem que moltes organitzacions prenen decisions com, per exemple, eliminar les palletes o les bosses de plàstic, que poden tenir un pes molt important per educar la població, perquè amb elles envien el missatge a la societat que el plàstic no és bo per al medi ambient».
La veritat és que la sostenibilitat ja està pràcticament en totes les àrees de negoci de les grans companyies, però no tant entre les pimes. Aquesta bretxa és la que cal superar perquè arribi a tot el sistema productiu i es converteixi realment en la gran palanca de canvi que és.
I és que el concepte de sostenibilitat és molt més que protegir el medi ambient. És un valor que s'ha introduït en els últims anys a les companyies, que han començat a promoure-la als seus negocis incorporant-hi les anomenades polítiques ESG. Entre altres coses, vol dir fomentar el benestar dels empleats i la conciliació entre la vida laboral i personal; inclou invertir en el desenvolupament de les seves competències i, per tant, en la millora de la seva ocupabilitat; suposa implementar la innovació i la transformació digital a les empreses i obliga a impulsar el compromís dels treballadors i a reduir la disparitat d'oportunitats. En definitiva: fomentar la igualtat.
Pot interessar-te: Per una igualtat de gènere real a la teva empresa
Per a Eizaguirre, un dels factors més rellevants que canviarà el mercat laboral serà la necessitat d'adaptar-se ràpidament a un món canviant, que farà més palesa que mai la necessitat de continuar formant-se durant tota la carrera professional. «La gestió de la coexistència de diferents generacions a la mateixa plantilla és un altre dels grans reptes. Més longevitat i més necessitat d'allargar la vida laboral estan suposant que les empreses es trobin amb plantilles integrades per tres o quatre generacions diferents, amb les seves característiques, habilitats i interessos específics amb els quals els gestors de les empreses es veuran obligats a bregar».
I parlant de coexistència, apunta l'experta, la diversitat cultural també s'ha consolidat i ha enriquit els entorns empresarials; i això ha fet que els professionals hagin de ser capaços de desenvolupar-se plenament en contextos «amb persones de cultures, religions i idiomes diferents».
