La COVID-19 ha canviat la vida i els costums dels espanyols en diversos aspectes. Això s'ha vist reflectit en la taxa d'estalvi, que va augmentar durant el segon semestre del 2020 i es va situar en el 31,1 %; 10 punts per sobre del 20,1 % assolit el 2009, en plena recessió mundial. Referent a això, la Fundació de les Caixes d'Estalvis, coneguda com a Funcas, va triar la taxa d'estalvi com «la dada de l'any».
A més, aquest Nadal ha suposat un volum de despesa inferior al que és habitual a la majoria de les llars espanyoles. Segons les xifres de l'Observatori Cetelem, el 55 % dels consumidors han gastat menys en aquestes festes; 30 punts per sobre del 25 % que es va registrar el 2019. En concret, el 46 % de les famílies van estalviar a l'hora de comprar regals nadalencs; mentre que el 61 % va reduir la seva despesa a l’hora d'assortir la taula per a les reunions familiars, molt més limitades a causa de les restriccions. Pulso, l'eina de Banc Sabadell que permet analitzar l'evolució de la recuperació, confirma aquestes xifres amb una caiguda en la despesa en sectors tan rellevants en aquestes dates com el de les joguines (3 %), el dels restaurants (43 %) i el de la roba (28 %), respecte del mateix període de l'any anterior.
Pot interessar-te: Així ha estat el consum dels espanyols aquest Nadal atípic del coronavirus
Malgrat aquests fets, l'anomenada costa de gener continua estant present: les carteres noten les despeses nadalenques que, tot i que han estat més reduïdes que les d'altres anys, també s'han produït i han fet que el desemborsament hagi estat més elevat durant l’últim mes de l'any i principis d'aquest 2021.
A aquestes despeses afegides s’hi suma en aquest 2021 la incertesa generalitzada causada per la crisi, que ha fet que l'estalvi se situï com una de les prioritats de les famílies del nostre país. «Aquesta crisi econòmica no és una crisi derivada de les estructures econòmiques. Hi ha hagut un xoc des de fora enorme, que ha aturat l'economia», explica Diego Valero, president de Novaster, en el Podcast de Banc Sabadell.
Davant d'una possible inestabilitat financera, augmenta la preocupació per saber amb quants diners es compten i quant s'ingressa mes a mes.
Com podem estalviar de manera eficient?
Per a aquesta pregunta que s’ha despertat amb l'inici de l'any, la resposta és que, en termes d'estalvi, hi ha diverses vies. Una cosa comuna en totes les vies, tal com apunta Valero, és no deixar-se portar per la por. «La por de perdre ens fa sobrereaccionar d'una manera negativa i que s'allunya de la racionalitat», apunta. En aquest sentit, una de les principals claus és «que l'estalvi no 'faci mal'», cosa que es pot aconseguir amb diverses estratègies de planificació i de gestió de les finances.
Pot interessar-te: Com incideixen les emocions en les decisions econòmiques
La regla del 50/30/20
És una de les fórmules més senzilles i útils a l'hora de planejar l'estalvi mes a mes. Es tracta, com el seu nom indica, de distribuir la totalitat dels ingressos en un 50 % per a les despeses bàsiques; un 30 % per a les personals, i un 20 % per a l'estalvi.
D'aquesta manera, es destina part dels diners en capricis, com vacances, àpats fora de casa o oci, per tal que l'estalvi no es converteixi únicament en sacrifici.
No obstant això, el percentatge més elevat dins d'aquesta despesa s'ha de dedicar a les despeses necessàries (hipoteca, factures, lloguer, compra mensual, etc.). En cas que aquesta suma quedi per sota del 50 %, sempre es pot destinar el que sobra a altres partides, com l'estalvi.
Pot interessar-te: La regla del 50/30/20, com podem començar l'any estalviant?
Aquest 30 % dedicat a les despeses pròpies és una forma molt útil de fer front a la possible ansietat que produeix l'obligació d’estalviar. «El consum és el que ens provoca una satisfacció immediata, i precisament la gent vol aquest gaudi», assegura el president de Novaster. Per això és important regalar-se algun capritx, però també pensar en l'estalvi com en «consum en diferit; és a dir, la possibilitat que tenim de consumir al llarg de la nostra vida».
El mètode de Harv Eker
És un altre dels sistemes d'estalvi més coneguts i es basa, també, a dividir els ingressos en diferents aspectes.
En aquesta ocasió es proposa destinar un 50-60 % dels ingressos a les despeses del dia a dia; un 10 % a la inversió; un 10 % a l’educació, i un 10 % a l’estalvi; i destinar la resta a obres benèfiques. D'aquesta manera, es pot disposar d'unes finances personals sanejades sense renunciar a res i estalviar, de mitjana, entre 1.000 i 2.000 euros l'any amb un ingrés anual de 20.000 euros.
Pot interessar-te: El mètode de Harv Eker o com estalviar per percentatges
El mètode Bullet Journal
Mai s'ha de subestimar el poder de l'ordre en el dia a dia. Aquest mètode anima a apuntar tots els moviments financers, tant ingressos com despeses, i fixar-se un objectiu d'estalvi a l'inici d'entre el 5 % i el 20 %, segons les capacitats de cada persona.
Per descomptat, aquest procés es pot fer avui dia de forma digital. Hi ha aplicacions específiques per fer-ho i la mateixa app del banc és de gran ajuda a l'hora de dur a terme aquest control.
La Teoria dels Cubs
Es tracta d'una estratègia d'estalvi en la qual es destina el capital a inversions que ajudin a assolir els objectius vitals a llarg termini.
Avui dia hi ha facilitats per fer aquest tipus d'inversions que, al mateix temps, ajudaran a incrementar de forma notable aquest «coixí» financer destinat a imprevistos o a plans de futur, com la compra d'un habitatge o la jubilació.
Pot interessar-te: La Teoria dels Cubs de Thomas Corley: com és possible estalviar i diversificar alhora
En què cal invertir l'estalvi?
En matèria d’inversions, «el que s'estalvia durant els 20 primers anys de vida laboral suposa el doble del que s’estalvia en els últims 20 anys», assegura Valero. Això es deu a l'interès compost; és a dir, el fet de capitalitzar els interessos que es generen amb operacions financeres o qualsevol altre actiu. És per això que dedicar una part de la partida mensual a l'estalvi a llarg termini és més efectiu que destinar-hi quantitats més grans en moments puntuals.
Per assegurar-ho, hi ha fons de diverses classes que aporten liquiditat en el futur i que, al mateix temps, generen certs tipus de rendibilitat que ajuden a fer que els diners no perdin valor.
Pot interessar-te: Les aportacions periòdiques i l'estalvi intel·ligent
