Un resultat negatiu en la declaració de la renda vol dir que el contribuent rep uns diners que pot destinar a diferents alternatives, fins i tot a millorar el seu patrimoni potencial a llarg termini. La planificació i l'assessorament són claus per aconseguir-ho.
Des del 7 d'abril i fins al 30 de juny té lloc la campanya de la renda 2020. En els últims anys, segons dades de l'Agència Tributària, al voltant del 70 % de les declaracions que van presentar els contribuents van sortir a retornar. El resultat que s'obté en qualsevol declaració de la renda és la suma de tots els rendiments del treball que ha tingut una persona durant un any fiscal juntament amb els rendiments de l'estalvi. Sobre els primers s'implementen un seguit de reduccions (com pot ser la inversió en plans de pensions) per, posteriorment, restar-ne alguns conceptes com, per exemple, si es tenen fills o persones a càrrec, o el mínim personal.
La xifra final permet conèixer la base liquidable, sobre la qual s'aplica el tram de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) corresponent. Després, si escau, es poden restar les deduccions a què tingui dret el contribuent. La quantitat final es compara amb les successives retencions en la nòmina que ja s'han anat aplicant a la persona en qüestió al llarg de l'exercici. D'aquí en pot sortir una xifra positiva o negativa. Si és positiva, vol dir que el resultat és a ingressar, o, cosa que és el mateix, que el contribuent titular d'aquesta declaració de la renda haurà d'abonar els diners corresponents per complir les seves obligacions amb Hisenda.
En canvi, si aquesta quantitat és negativa, és a retornar, és a dir, que aquesta persona rebrà un determinat capital. En aquest cas, i independentment de l’import, és important conèixer les opcions que hi ha per treure’n el màxim partit d'acord amb la situació financera particular de cadascú.
Les crisis, les millors amigues de l'estalvi
La teoria econòmica afirma que, en els moments d'incertesa, les famílies tendeixen a ser conservadores i privilegien l'estalvi per sobre de les decisions de compra. La crisi econòmica derivada de la pandèmia del coronavirus no ha estat una excepció, més aviat al contrari, ja que les restriccions a moltes activitats i a la mobilitat han provocat una caiguda en el consum. Tant és així que, durant el segon trimestre del 2020, la taxa d'estalvi de les famílies en relació amb la seva renda disponible va trencar el seu sostre històric, fins al 31,1 %, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Com va certificar el Banc d'Espanya en una anàlisi, el confinament va resultar l'element clau per explicar aquesta magnitud. I és que, durant el tercer trimestre d'aquest any, és a dir, després de la desescalada, la taxa d'estalvi va minvar el seu creixement al 4,8 %.
No obstant això, les famílies van continuar confiant massivament el seu estalvi cap als dipòsits i la liquiditat, que van créixer al voltant de tres punts el 2020. De fet, a finals del tercer trimestre el total d'actius financers es va situar en 2,31 bilions d'euros, és a dir, 76.000 milions menys que en el mateix període de l'any anterior. Això situa Espanya com un dels països amb el nivell d'actius financers per càpita més baix d'Europa, segons l'Oficina Europea d'Estadística (Eurostat), amb un 16 % sobre l'estalvi total, mentre que en nacions com Irlanda o els Països Baixos ronda el 50 %.
En un context de tipus d'interès baixos, apostar per actius amb un risc molt baix, com els dipòsits o la renda fixa, o, directament, per augmentar la liquiditat a la cartera, dificulta la tasca d'aconseguir batre la inflació i, amb això, no perdre diners ni patrimoni. Per això, en cas de rebre uns diners extres després de presentar la declaració de la renda, pot ser una bona opció invertir en actius amb un risc més elevat i, per tant, que permetin optar a una rendibilitat potencial més alta, tot i que no és l'única possibilitat que hi ha.
Diferents alternatives
Igual que sol passar amb altres ingressos que arriben de manera inesperada, com un premi de la loteria o una herència, el primer que pensen moltes persones és a 'tapar forats'; per exemple, reduir l’import de la hipoteca o del préstec que fa anys que condiciona l'economia familiar. En aquesta línia, també és habitual aprofitar per fer aquella reforma a la llar que sempre està pendent. Per descomptat, altres decideixen afrontar el primer termini d'una gran compra, com pot ser un cotxe o una segona residència.
Més enllà d'aquestes opcions, podem fer servir els diners rebuts d'Hisenda per millorar la salut de les finances, potser pensant a tenir l’opció d’obtenir més rendibilitat a llarg termini per complementar, en el futur, la pensió pública que rebem amb una altra sèrie d'ingressos. En aquest sentit, possiblement, la millor elecció sigui apostar per un pla de pensions, sigui obrint-ne un o invertint-hi un capital més alt si ja en tenim un. A més, amb aquest capital extra podem establir un estalvi periòdic per fer contribucions mensuals a aquest producte.
Cal recordar que, a més, les contribucions als plans de pensions gaudeixen d'avantatges fiscals, la qual cosa vol dir que, de cara a la declaració de la renda de l'any següent, pot ser que serveixi perquè, de nou, surti a retornar. En l'actualitat, després del canvi legislatiu que va tenir lloc a finals de 2020, el màxim que permet la llei per poder desgravar en els plans individuals és de 2.000 euros anuals o el 30 % dels rendiments nets del treball. També podem fer servir els diners per al pla d'ocupació, si l'empresa on treballem disposa d'un pla que, igualment, permet desgravar aquests diners; però, en aquest cas, fins a un màxim de 8.000 euros o fins al 30 % dels rendiments del treball.
Des de l'òptica financera, una altra possibilitat és aprofitar aquesta nova liquiditat per analitzar la cartera d'inversió i valorar si s'ha d'apostar per un altre tipus d'actius i, amb això, tenir una cartera més diversificada. O, directament, augmentar el patrimoni que es gestioni, per exemple, en accions, en participacions en fons d'inversió i en actius de renda fixa. En qualsevol cas, si volem optar per una estratègia de gestió activa, potser el més oportú sigui recórrer a l'ajut d'un assessor financer.
A mig camí entre un fons d'inversió i els actius més conservadors hi ha els ETF, també anomenats fons cotitzats, que tenen com a objectiu principal el de replicar un índex imitant el comportament dels valors que formen part d'aquest selectiu. No obstant això, a diferència d'un fons d'inversió, les participacions d'un ETF cotitzen en borsa i es compren i venen al mercat borsari.
