movi-image-cincodias-importante-horizonte-temporal-1
Envia'ns suggerències
Inversions Personals
4 min del teu temps

Per què és tan important l'horitzó temporal en les inversions?

25/01/2021

El temps és un factor que determina l'estratègia a seguir en la planificació de carteres

El factor temps és una de les variables més importants a l'hora de prendre decisions d'inversió. En concret, l'horitzó temporal es pot definir com el temps de què disposa l'inversor per mantenir ocupat el seu capital fins que necessiti disposar-ne. És, per tant, com afirma l'assessora financera Araceli de Frutos, un factor que determina l'estratègia a seguir en la planificació de la inversió.

«Ningú sortiria a córrer una marató fent un esprint, així com ningú sortiria a poc a poc en una cursa de 100 metres», introdueix Vicente Varó, director de Continguts de Finect. «Amb la inversió, passa una cosa semblant. Si s'inverteix a molts anys vista, hi ha estratègies que funcionaran molt millor que si, per contra, es necessiten els diners a curt termini», afegeix.

Així, segons les dades que maneja l'expert, tot i que la renda variable sigui l'actiu més rendible a llarg termini, en períodes d'un any és bastant habitual registrar caigudes de fins a un 40 %. «Si són uns diners que es poden necessitar a curt termini i es ven en un d'aquests moments, s'haurà efectuat una operació ruïnosa», adverteix Varó. A més, una cartera de renda variable dels Estats Units en períodes de cinc anys poques vegades ha perdut més d'un 5 %; a 10 anys, gairebé mai més d'un 3 % i, a 20 anys, gairebé sempre ha pujat, afegeix.

Una teoria que recolza Luis Losantos, professor de Banca a l’EAE Business School. «La diferència entre invertir ara i en un termini de 5, 10 o 20 anys és la volatilitat», assenyala. Així doncs, a mesura que va passant el temps, en teoria, la volatilitat és més estable, més baixa i el que és més normal, tenint en compte els cicles econòmics, és tenir una major rendibilitat positiva a llarg termini que a curt termini.

És per això que, en el cas dels horitzons temporals curts, Jordi Fabregat, professor del Departament d'Economia, Finances i Comptabilitat d'Esade, suggereix ser més prudent i, per tant, invertir menys en borsa o en inversions molt volàtils. En canvi, en un pla de pensions, «si es compta amb 30 anys per accedir a la jubilació, el millor és invertir un 100 % en renda variable», aconsella.

Tenint en compte aquesta recomanació, abans de plantejar-se fer una possible inversió, el primer és tenir clar l'objectiu pel qual es pretén dur a terme. Pot ser la jubilació, la compra d'una primera o segona residència, la formació, casar-se o simplement conservar el patrimoni en el futur. Segons l'objectiu fixat, es tindrà un horitzó temporal diferent.

Sense oblidar que, «a l'hora de realitzar una inversió financera, s'ha de considerar que els productes disponibles poden tenir una temporalitat mínima de permanència», apunta Losantos. És el cas dels bons o els fons d'inversió, que poden anar des d'1 a 5 o fins i tot 10 anys, i el traspàs abans del termini pot comportar la pèrdua de la rendibilitat o dels interessos i fins i tot part del capital. «Per això és important considerar la data de venciment perquè pot sorgir una necessitat inesperada», afirma el professor de l’EAE Business School.

Per a Federico Servetto, director d'Estratègia de Clients de Banc Sabadell, «un aspecte clau per a l'èxit de la inversió és respectar els horitzons temporals. No hi ha èxits recurrents d’un dia per l’altre. Cada inversió necessita un temps determinat per ‘madurar’ i donar fruit». I afegeix una reflexió sobre la societat moderna, que ha evolucionat cap a la rapidesa i la immediatesa en pràcticament tots els àmbits de la vida: des de com ens alimentem i busquem habitatge fins a la manera en què prenem decisions d'inversió: «Justament aquesta necessitat d'immediatesa està renyida amb aquest aspecte clau, vinculat a l'èxit de les inversions, que és tenir en compte que la inversió és un procés generalment llarg que requereix calma, paciència i, també, constància».

El poder de l’interès compost

A més, com més aviat es comenci a invertir, el temps jugarà més a favor nostre. Fabregat en posa un exemple: «Per fer números rodons, si s'inverteix a 40 anys i es comença entre els 20 i els 60 anys, el poder de l'interès compost farà que el que s’hagi estalviat en els 20 primers anys sigui el doble que el que s’hagi estalviat en els últims 20 anys», il·lustra. «D'aquí la importància de començar a estalviar d’hora per a la jubilació, encara que sigui amb quantitats petites», suggereix.

Warren Buffett, considerat per molts el millor inversor de tots els temps, va qualificar el concepte de l'interès compost com «la vuitena meravella del món». El fundador de Berkshire Hathaway va començar a invertir als 11 anys, i això no ha impedit que una de les coses de què es penedeix a la seva vida, segons ha afirmat en diverses ocasions, és de no haver començat abans. «Quan es comença a invertir és com si es tirés una bola de neu des de dalt d'una muntanya. Amb cada gir va guanyant grandària i amb cada volta agafa molta més superfície», diu Varó.

En un escenari teòric en què dues persones, una de 25 anys i una altra de 35 anys, decidissin invertir cadascuna 5.000 euros l'any i en què totes dues aconseguissin una rendibilitat anual del 5 % —que no és fàcil, però que, segons Varó, en realitat està per sota de la rendibilitat històrica de la borsa nord-americana a llarg termini— en arribar als 65 anys, la primera tindria gairebé 640.000 euros i la segona, poc més de 350.000 euros, prenent com a base els càlculs de JP Morgan AM. «L'esforç d'estalvi és el mateix cada any. La rendibilitat també. L'única diferència entre una quantitat o una altra en arribar als 65 anys és haver començat a invertir una dècada abans o una després», explica Varó.

Miguel Córdoba, professor d'Economia de la Universitat CEU San Pablo, il·lustra la importància de l'interès compost amb un altre exemple. Si s'invertissin avui 10.000 euros a 30 anys, amb un interès del 5 %, d'aquí a 30 anys el valor d'aquests 10.000 euros s'haurien transformat en 43.219,42 euros. Ara bé, si en lloc de fer-ho avui es decidís fer-ho d'aquí a 10 anys i només es tinguessin 20 anys per invertir, els 10.000 euros es transformarien en 26.532,98 euros. «Simplement per renunciar als interessos de 10 anys s'estaria perdent més de 16.500 euros», assenyala Córdoba.

El que passa en aquests dos casos és que els interessos de cada període se sumen al capital inicial per produir nous interessos. «Es tracta de rebre interessos pels interessos», resumeix Guillermo Rocafort, doctor en Economia i professor de la Universitat Europea. «Les grans fortunes inverteixen en SICAVs, una figura que no reparteix dividends sinó que genera beneficis i guanys, i això dona lloc a un interès exponencial», subratlla Rocafort. Un benefici que clarament es perd amb l'interès simple.

COM PODEM ORGANITZAR LES CARTERES

Abans d'invertir també cal tenir en compte altres consideracions. «A l'hora de planificar les carteres s'han de tenir clars, almenys, tres nivells d'estalvi», apunta Luis Losantos, professor de Banca a l’EAE Business School. Un primer nivell estaria format pels petits estalvis generats en el dia a dia. El segon nivell el conformaria el coixí per a imprevistos, tan necessari en la situació d'incertesa actual. I el tercer, els diners que es pretenen invertir a llarg termini.

Pel que fa als productes disponibles per a aquest tercer esglaó, Araceli de Frutos recomana els fons d'inversió, ja que «a causa del seu ajornament fiscal, es pot canviar d'un fons a un altre i només tributar quan es realitza la venda final», precisa. «D'aquesta manera, és possible anar modulant l'estratègia d'inversió en funció de l'entorn i a mesura que avanci la nostra edat, per exemple, cap a actius més estables quan s'acosti l'edat de jubilació», conclou.

Fotografia de Christian Lue a Unsplash
-Categories i etiquetes-
up