El premi Nobel d'Economia Milton Friedman deia que la inflació és, en essència, un impost sense legislació. En realitat, es tracta d'un fenomen que provoca un augment generalitzat en els preus dels béns i dels serveis durant un període de temps. A la llarga, el principal efecte que té és la pèrdua de poder adquisitiu dels ciutadans, tot i que també pot tenir conseqüències positives, com, per exemple, impulsar el consum a curt termini per no fer-ho en el futur a un cost més alt o contribuir a fer que el valor dels deutes de les llars es redueixi si el creixement de la inflació va lligat a una alça proporcional en els salaris. Per regla general, els bancs centrals, per aconseguir l'estabilitat en els preus, aposten per mantenir una taxa d'inflació en un 2 % anual.
Després de la recessió global a conseqüència de la pandèmia del coronavirus, molts economistes estimen que la recuperació econòmica provocarà un creixement de la inflació. El final del xoc d'oferta i demanda que es va viure el 2020, a causa de les mesures d'aturada de l'activitat i de confinament, s'afegeix a les injeccions de diners que han dut a terme algunes de les principals economies del planeta, per intentar que es torni als nivells de confiança entre els consumidors previs a la crisi i, amb això, s'acceleri la recuperació. En paraules de Federico Servetto, director d'Estratègia de Clients de Banc Sabadell, «la magnitud de les grans injeccions de liquiditat no s'ha vist des de la Segona Guerra Mundial i, donades les dimensions d'aquestes polítiques, és probable que vegem una inflació substancialment diferent durant els pròxims mesos i, potser, anys».
Des del punt de vista de les empreses, per evitar la vulnerabilitat en les seves cadenes de subministraments (cosa que va quedar palesa, sobretot, durant el segon trimestre de 2020), és probable que apostin per relocalitzar els seus processos de fabricació, la qual cosa implica uns costos més grans que es traslladaran, també, al preu final dels seus béns. Per part dels consumidors, l’excés d'estalvi que han generat per la contenció de la despesa davant la incertesa econòmica, provocarà, previsiblement, un major nivell de despesa i de demanda que impactarà, també, en la inflació. Per a Servetto, «tot i que a Europa s'espera que continuï creixent i arribi a nivells alts, però encara moderats en termes històrics, als Estats Units (EUA) és possible que vegem nivells d'inflació no vistos en l'última dècada».
La inflació i la renda variable
Com passa amb altres magnituds, una inflació que creix constant, ni en una taxa massa elevada ni, tampoc, molt baixa, és una cosa essencialment bona per a les borses, ja que permet que l'efecte dels preus no condicioni en excés la cotització dels actius de renda variable. Segons l'expert de Banc Sabadell, «la renda variable i les matèries primeres es beneficien de l'actual context de recuperació, amb una inflació que tendeix a l'alça». La inversió en aquesta mena d'actius és, habitualment, l'estratègia més efectiva per combatre el principal efecte de la inflació, que és que els diners perdin valor al llarg del temps. «En un entorn de tipus zero, en què la renda fixa amb prou feines proporciona un retorn real positiu, augmenta la importància de ser selectius i guanyar una rendibilitat superior i un grau de diversificació més gran», indica Servetto.
Evidentment, les alternatives varien en funció del risc que es vulgui assumir, però, en horitzons temporals llargs, aquest risc té tendència a diluir-se. A més, el context actual de tipus d'interès baixos empeny la majoria d’estalviadors a posar a treballar els seus diners per aconseguir una rendibilitat que els permeti, com a mínim, mantenir el valor del seu patrimoni.
Dins de l'ampli ventall d'opcions, una de les que té més possibilitats d'èxit és la dels fons d'inversió, ja que, gràcies al fet que els gestionen equips professionals d'experts financers i al fet que aposten per la diversificació d'actius, permeten optar a rendibilitats interessants a llarg termini. Entre aquests vehicles, en els últims anys han guanyat un enorme pes dels fons temàtics, que són els que estan alineats amb les megatendències que impulsen l'economia global i que aspiren a convertir-se en les indústries líders del futur. Els fluxos d'entrada en aquesta mena de fons han passat de poc més de 1.000 milions de dòlars el 2019 a més de 20.000 milions el 2020, i a prop de 32.000 milions en el que va de 2021, segons dades de Reuters.
L’envelliment de la població, la disrupció de les noves tecnologies, els recursos naturals o la sostenibilitat són alguns eixos d'aquests fons, que destaquen perquè fugen de modes passatgeres, cosa que els permet estar descorrelacionats dels cicles econòmics. A més, ofereixen millors perspectives de rendibilitat que altres productes similars; però, també, amb un nivell de risc més elevat. Com indica Servetto, «aquestes estratègies ens permeten diversificar de manera substancial i sense renunciar al retorn, més aviat al contrari; ens donen l'opció d'esperar un retorn superior al de mercat i, per aquesta raó, el pes de la inversió temàtica és cada vegada més gran en les carteres d'inversió».
«En analitzar els retorns anuals de la borsa dels EUA durant els últims cinc anys, veiem que ha estat correlacionada en un 85 % amb la borsa europea». En canvi, «si comparem amb estratègies temàtiques específiques, que tenen bon potencial per al següent any, com són les infraestructures emergents o els videojocs i els eSports, veiem que les correlacions baixen fins a un 55 % i un 58 %, respectivament».
Si ens centrem en la sostenibilitat, una de les conseqüències de la crisi global recent és que les empreses més compromeses amb el planeta i amb la descarbonització sortiran més reforçades. De fet, els fons que inverteixen segons criteris mediambientals, socials i de bon govern (ESG, per les seves sigles en anglès) estan registrant rendibilitats, en molts casos, superiors a la mitjana, mentre que les polítiques de les grans potències mundials, com els EUA, la Xina o la Unió Europea estan afavorint l'ús de les energies renovables per confeccionar la nova economia global post-COVID-19.
L'auge dels bons lligats a la inflació
Pel que fa a la renda fixa, un actiu que està guanyant cada vegada més pes en la cartera, principalment, dels grans inversors, com fons de pensions o asseguradores, són els bons lligats a la inflació. Com explica Servetto, aquest producte «fa referència a bons dels governs el nominal dels quals està lligat a la inflació, de manera que els increments d'aquesta variable no repercuteixen de forma directa en una caiguda del preu dels bons, com passa amb els bons tradicionals. Hi bons similars en el món dels bons corporatius, encara que el seu univers és més reduït».
La seva principal característica és que el seu valor nominal varia d'acord amb l'evolució dels preus, de manera que, si durant un període de temps la inflació creix, l'import del cupó que ofereixen serà més elevat. També pot donar-se el procés contrari, cosa que fa que es tracti d'un actiu dirigit, sobretot, en moments com l'actual, en què s'espera un repunt d'aquesta magnitud al llarg dels pròxims mesos. De tota manera, els bons lligats a la inflació tenen el capital invertit garantit, i això que significa que l'estalviador sempre podrà recuperar els diners.
Per a Servetto, «aquesta mena de bons pot ser adient per a moments del cicle econòmic en què s'espera que la inflació vagi a l'alça, ja que ofereixen una protecció addicional respecte a la resta de bons. No obstant això, no estan exempts dels efectes de l'increment dels tipus d'interès. Davant les pujades de tipus, aquests bons poden caure en preu igual que els bons tradicionals, tot i que amb un efecte minvat per la inflació».
En qualsevol cas, en entorns com l'actual en què es preveu que la inflació repunti, sobretot als EUA, «aquesta mena de bons té avantatges sobre els bons tradicionals». Però tot dependrà del perfil de risc de cada inversor. «En perfils més prudents, en què la renda fixa i els actius monetaris suposen prop del 75 % de la cartera, aquesta mena de bons es presenta com una bona opció i pot guanyar cert protagonisme», assenyala Servetto. Per contra, «en carteres amb perfils més agressius, on la renda fixa té un pes molt més residual, hi ha alternatives que, encara que tinguin un major risc associat, ofereixen un retorn més atractiu, com ara la inversió en borsa, en matèries primeres, en infraestructures o immobiliària», conclou.
