« Les persones odien les pèrdues. En termes generals, és dues vegades més forta la desgràcia de perdre alguna cosa que l'alegria de guanyar-la (...). L'aversió a la pèrdua opera com una espècie d'‘empenta’ cognitiva que ens impulsa a no fer canvis, fins i tot quan ens beneficien molt». Aquesta és una frase extreta del llibre Un pequeño empujón (2008) del Premi Nobel d'Economia Richard Thaler, considerat el pare de l'economia conductual, una disciplina que estudia com les emocions i els factors externs —biaixos— influeixen en la ment, actuen com a trampes a l'hora de prendre decisions econòmiques i fan que s’hi caigui i es triï el camí incorrecte.
El cervell treballa la major part del temps de manera automàtica prenent decisions basades en experiències prèvies o tenint en compte creences externes que no han de ser racionals. I aquests biaixos poden pesar fins a un 70 % en les decisions, segons l'anàlisi L'efecte de les emocions en les nostres inversions personals, realitzat per Banc Sabadell en col·laboració amb Esade i Diego Valero, president de Novaster. Valero assenyala en el document formatiu que davant «l'evidència aclaparadora de l'existència de biaixos i el seu enorme impacte en les nostres decisions financeres fa pensar que, com a inversors, hem de considerar tots aquests elements psicològics».
Hi ha dos tipus de biaixos: els cognitius, que indueixen a errors de percepció, i els emocionals, que influeixen en el nostre estat d'ànim. Analitzem quines són aquestes «trampes» i com afecten el nostre cervell.
Si vols continuar aprenent sobre aquest tema, pots accedir de manera gratuïta al contingut formatiu L'efecte de les emocions en les nostres inversions
PER QUÈ ES PRENEN DECISIONS INCORRECTES?
Els biaixos cognitius poden ser de perseverança de creences, que tendeixen a mantenir els dogmes, o d'errors de processament, que tenen a veure amb com el cervell interpreta de manera errònia una certa informació que rep, assenyala l'estudi.
Entre els primers hi ha el conservadorisme, una inclinació a mantenir prediccions passades, de manera que, si en el passat es va optar per invertir en un producte determinat, s’hi continuarà apostant, encara que no sigui el més adequat en determinats moments. Per acabar-ho d'adobar, el biaix de confirmació fa que busquem o ens fixem només en aquella informació que reafirma les nostres creences i que ens fa pensar que la nostra decisió és la correcta. Però no només això, el biaix de la il·lusió de control també ens fa creure que controlem la situació o que coneixem per on van els mercats, i això indueix, per exemple, a comprar i vendre accions en moments inadequats.
També hi ha l'anomenada profecia autocomplerta o biaix de retrospectiva amb la qual es reformula la idea inicial basant-se en el resultat final. Així doncs, el «sabia que passaria» o «t'ho vaig dir» es converteixen en conclusions per justificar inconscientment els actes..
BIAIXOS EMOCIONALS O PER QUÈ ENS COSTA INVERTIR AMB OBJECTIVITAT
Els biaixos emocionals són més difícils d'evitar, ja que les emocions són variables i depenen de cada moment concret, de l'estat d'ànim i de com ens sentim. A partir d'aquí, l'aversió a la pèrdua és el principal biaix. Es dona més importància a les pèrdues que als guanys i, per això, alguns inversors són capaços de mantenir posicions, encara que no els beneficiïn, per tal de no assumir una pèrdua.
La intuïció, encara que encertada de vegades, pot jugar també males passades per un excés de confiança. A vegades, es dona molta importància a la intuïció a l'hora de prendre decisions financeres perquè en un moment determinat va funcionar. En aquests casos, és convenient reforçar aquesta intuïció amb fets i dades més tangibles.
La manca d'autocontrol és un altre dels biaixos més recurrents dels inversors i, per exemple, fa posposar, ajornar una i altra vegada decisions financeres, com la d'estalviar per a la jubilació, amb l'argument que «encara queden molts anys per davant». Aquí influeix l'statu quo o el que és el mateix: mantenir inèrcies i hàbits.
Un dels biaixos emocionals més curiosos, segons l'informe, és el de dotació, que fa que es valori més el que es té que el que no es té. D'aquesta manera, es mantenen actius perquè són més importants que aquells que no formen part de la cartera d'inversió.
D'aquest document també es desprèn que la por a penedir-se és una altra de les emocions que té un paper important en la presa de decisions, ens fa apostar pel conservadorisme i evitar possibles beneficis en determinades circumstàncies, només per la por a equivocar-nos.
«Emocionalment estem fets per al gaudi immediat, no el retardat. No ens visualitzem prou en el nostre ‘jo futur’ que, en algun moment, haurà de consumir i el que no sabem és si tindrem prou recursos en aquell moment. Per això, l'estalvi és necessari», afirma a manera de conclusió Diego Valero, president de Novaster, en el podcast de Banc Sabadell.
BIAIXOS EN LA INVERSIÓ
La incertesa que ara s'està vivint en els mercats és un brou de cultiu perquè aquestes emocions d'eufòria i pànic afectin en gran mesura les decisions d’inversió. Cal preparar-se per la volatilitat de les borses, aquests vaivens de les accions a curt termini l'impacte dels quals incomoden l'inversor, però que amb un objectiu a llarg termini i amb una cartera d'inversió diversificada es minimitzen.
Quan es disposa d'un horitzó temporal ampli, el temps hi juga a favor i, per tant, permet recuperar-se de caigudes importants i, amb una gestió inversora encertada, farà que l'estalvi invertit es revaloritzi gràcies a l’interès compost pel qual el capital invertit creix de manera exponencial perquè es va acumulant sobre la inversió dels interessos generats any rere any.
«La força que té l'interès compost, estalviar sobre el que s’ha estalviat, és molt important. Però també és cert que neurològicament s'ha situat la percepció de l'estalvi a la mateixa zona del cervell on s'ubica la pèrdua. Per tant, juguem amb un element complicat i hem d’intentar enganyar el nostre cervell per poder estalviar. I la clau per estalviar és aconseguir que l'estalvi no faci mal», afirma Valero.
«La recomanació clau és tenir els diners invertits correctament diversificats i amb un nivell de risc que s’ha de basar en el nostre perfil com a inversor de manera orientativa, però sempre tenint en compte com ens afecten els nostres biaixos personals», aconsella Federico Servetto, director d'Estratègia de Clients de Banc Sabadell, a l’informe l'esmentat.
COM PODEM EVITAR CAURE EN LES TRAMPES DE LA MENT?
Primer amb educació financera. El coneixement és clau per prendre decisions encertades, tant en hàbits d'estalvi com de planificació financera, per viure amb tranquil·litat. «La majoria de les empreses encarreguen la gestió dels seus propis actius a un equip d'experts interns que compta amb l'ajuda de consultors externs. Tanmateix, els participants individuals solen fer-ho per si sols o amb l'ajuda d'un conegut que pot tenir intuïció, però que no té la formació necessària. El resultat final és semblant al que es podria esperar si intentéssim tallar-nos els cabells nosaltres mateixos: un desastre. La majoria de la gent necessita ajuda; una bona arquitectura de les decisions i unes ‘empentes’ ben escollides poden proporcionar-la», afegeix Thaler en el seu llibre.
Per això, els professionals desenvolupen estratègies d'inversió per a diferents perfils, el que es coneix com a models psicogràfics, en què s'incorporen característiques com la personalitat, els valors i la manera de pensar de l'inversor, entre d’altres. «Aquests models ajuden a determinar les estratègies i el grau real de tolerància al risc dels inversors. No oblidem, però, que els factors psicològics canvien en un mateix individu amb el pas del temps, de vegades subreptíciament, i que els ajustos han de ser constants», adverteix l'anàlisi de Banc Sabadell.
A més de conèixer-se a un mateix com a inversor i saber com impacten els biaixos a l'hora d'ajustar la cartera a la capacitat racional, la planificació financera assessorada i personalitzada amb metes concretes és una altra de les claus per evitar caure en aquestes trampes. Això s'aconsegueix amb un assessor conductual de les inversions, que «entén els objectius financers de l'inversor i les seves característiques, especialment psicològiques, que es tenen en compte quan es crea el pla d'inversió», explica el document.
«Deixar-se assessorar en qüestions financeres té avantatges per combatre i limitar els biaixos (...). L’assessor avalua la situació amb una certa distància, això li aporta perspectiva i l'ajuda a garantir un plantejament més racional a les decisions d'inversió. A més, compta amb la formació i l'experiència específiques, que són la base professional indispensable per a la tasca que realitza», conclou Servetto.
En altres paraules, de la mateixa manera que anem al metge quan s'està malalt o a l'advocat quan es té un problema legal, a l'hora d'invertir l'estalvi és recomanable posar-se en mans d'un expert que pugui ajudar a reforçar l’autocontrol de les nostres emocions.
