En qualsevol crisi els mercats solen patir diversos episodis de correccions que, per norma general, porten alguns inversors al pànic, principalment per la sensació d'incertesa i per l'extensió i la contundència d'aquestes caigudes borsàries. No obstant això, és en aquestes conjuntures on poden sorgir oportunitats d'inversió importants, ja que sovint és possible comprar accions o entrar en altres actius financers a preus més barats que en altres moments del cicle. La paciència, la diversificació i l’assessorament professional són, sens dubte, eines molt importants per navegar en aquests entorns amb notables possibilitats d'èxit.
Una altra de les característiques de la borsa en episodis com els que s'han viscut durant els darrers mesos és que es dispara la volatilitat. Formalment, la volatilitat consisteix en una desviació de la rendibilitat d'un actiu respecte a la seva mitjana o, en llenguatge més col·loquial, és el paràmetre que mesura quant varia el preu d'una acció en el mercat durant un període de temps determinat. És a dir, com més volatilitat hi hagi, més fluctuarà una cartera. Tanmateix, també hi haurà més opcions per implementar-hi modificacions i, per exemple, adquirir actius a preus més baixos, amb l'objectiu que a mitjà i llarg termini es revalorin i millori el rendiment mitjà de la cartera d'inversions.
No és el mateix el risc que la volatilitat
En una conjuntura de crisi, la volatilitat pot esdevenir una gran aliada per a l'estalviador, sempre que planifiqui les seves inversions pensant en un horitzó temporal ampli. A més, és important tenir present que fer una estratègia financera basada en la volatilitat no vol dir, necessàriament, que s'aposti per acceptar més riscos, sinó que a través de la diversificació s'han de combinar en una cartera valors de renda variable amb un perfil més agressiu amb altres actius més conservadors, però que serveixin per complementar-se entre si. D'aquesta manera, es compensaran els possibles comportaments negatius, en un moment donat amb el bon acompliment d'altres.
Pot interessar-te: Per què és tan important l'horitzó temporal en les inversions?
Si per calcular la volatilitat és imprescindible conèixer les rendibilitats passades d'un actiu, en el cas del risc, per estimar-lo cal conèixer diversos elements, com el risc divisa, la solvència d'una companyia o la geopolítica. Es mesura, tal com afirma la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), amb una escala que va de l'1 al 7. Per la seva banda, la volatilitat té com a referència el Chicago Board Options Exchange Market Volatity Index, més conegut com a índex VIX, que avalua la volatilitat en el mercat dels Estats Units a 30 dies. Per regla general, la volatilitat a curt termini no hauria de preocupar cap inversor que planifica la seva cartera amb un horitzó temporal llarg, però sí que li hauria d'inquietar comptar amb diversos paquets d'accions que pertanyin a companyies amb un risc elevat.
La importància dels productes de baix risc
Els actius de baix risc són aquells que tenen la vocació de protegir el capital procurant minimitzar, en la mesura del possible, les pèrdues. A les persones amb un perfil més conservador, episodis de tanta incertesa en els mercats solen produir-los bastanta inquietud i nerviosisme. Algunes d'elles, mogudes per la por, fins i tot poden desfer les seves posicions després que s’hagin produït caigudes significatives, fet que els pot comportar perdre una part important del seu patrimoni. Per això, en aquest tipus de conjuntures és més que probable que un assessor els recomani reduir la seva exposició a la renda variable, apostar per productes amb un risc baix i preservar una mica de liquiditat per si en el futur sorgeixen oportunitats rellevants d'inversió.
Pot interessar-te: Quin és el pes de les emocions en les decisions d'inversió?
Entre aquests actius conservadors, un dels que té un nivell de risc més baix és, sens dubte, el dipòsit a termini fix que, bàsicament, és un mecanisme d'estalvi a llarg termini mitjançant el qual una entitat financera ofereix una bonificació al client si manté el seu capital durant un període de temps determinat. Tot i que han estat els reis pel que fa a les preferències dels inversors espanyols durant molts anys, el context actual de tipus d'interès propers a zero n’ha desincentivat enormement l’atractiu, ja que si es pretén obtenir una mica de rendibilitat pels estalvis, almenys, superant la inflació, cal apostar per un altre tipus de productes.
Un altre actiu de baix risc molt popular són les assegurances d'estalvi, mitjançant les quals una entitat es compromet a abonar al client una determinada quantitat de diners en una data que es pacta per endavant. N’hi ha de diferents tipus, com els plans individuals d'estalvi sistemàtic (PIES), els plans de previsió assegurats (PPA), les assegurances de rendes vitalícies o les assegurances individuals d'estalvi a llarg termini (SIALP). També n’hi ha un altre, amb el qual s'assumeix més risc i que s'anomena Unit Linked, que en realitat és un híbrid entre assegurança d'estalvi i d'inversió i en què l'estalviador designa en quins actius vol invertir. Aquests productes ofereixen més capacitat de gestió al titular de la pòlissa que d’altres, així com una rendibilitat potencialment més elevada.
A més, hi ha fons d'inversió amb un perfil conservador o defensiu; és a dir, amb un risc baix i que, en general, aposten per més exposició a la renda fixa. Malgrat tot, la majoria, amb l'excepció dels garantits, no asseguren recuperar la inversió inicial i és molt improbable que arribin a patir pèrdues significatives. Tots els fons que es comercialitzen a Europa tenen un indicador de risc, conegut com a Synthetic Risk and Reward Indicator (SRRI), que classifica els fons de l'1 (amb un risc molt baix) al 7 (amb el risc més alt). Abans de decantar-se per algun producte d'aquestes característiques, sempre és important consultar el seu nivell de SRRI, que ha d'estar indicat a la seva fitxa d'inversió corresponent.
Criteris de selecció dels actius de baix risc
El principal avantatge dels productes de baix risc, a excepció dels dipòsits a termini, és la seva liquiditat; això significa que sempre es podrà recuperar el que s'hi ha invertit en poc temps i, normalment, sense haver d'afrontar cap penalització. Tenint això present, per triar els actius que formaran part d'una cartera, en primer lloc convé conèixer el perfil de risc de l'inversor. Per respondre a aquesta qüestió, el camí més fàcil és preguntar quin percentatge de tot el capital invertit es podria assumir com a pèrdua en un moment donat, sense que això porti a prendre decisions dràstiques sobre la cartera d'inversions.
L'altre dilema a resoldre és la finalitat de la inversió. Si aquesta finalitat forma part dels objectius vitals per complementar, quan arribi el moment, la pensió de jubilació, una assegurança d'estalvi o un dipòsit poden ser bones alternatives. Tanmateix, si es vol optar per aprofitar possibles oportunitats en els mercats que puguin sorgir, els fons d'inversió, per la seva vocació de diversificació, es plantegen com l'opció idònia. En qualsevol cas, comptar amb el suport de l'assessorament professional pot ser el camí més adequat per ordenar les idees, desenvolupar una bona estratègia i confeccionar una cartera que tingui en compte tant actius de baix risc com altres més agressius, encaminada a la consecució d'uns objectius mínims, però suficients, de rendibilitat.
