La geografia de la inversió està dividida en tres tipus de mercats: els desenvolupats, que corresponen a l'anomenat 'primer món'; els emergents, que engloben els països més empobrits; i, a cavall entre tots dos, els frontera. Les seves característiques principals són que es tracta de nacions que encara no poden classificar-se entre les més riques, però que encadenen un ràpid creixement econòmic en els últims anys, si bé la seva situació política o financera encara no és prou estable com per a classificar-los com a desenvolupats. Segons l'índex MSCI Frontier Markets, dins d'aquest grup es troben països com Romania, Croàcia, Tunísia, Kuwait, el Pakistan o l'Argentina. Precisament aquest selectiu estableix que, per a ser considerat un mercat frontera, han d'existir, almenys, dues empreses locals amb una valoració individual que superi els 700 milions de dòlars i tenir una obertura rellevant, tot i que millorable, a l'entrada de capital estranger.
Tradicionalment, els mercats frontera han estat l''aneguet lleig' de les inversions, perquè no gaudeixen de la teòrica solidesa dels actius que pertanyen a les empreses dels països més poderosos del planeta (com els Estats Units, per exemple) ni tampoc ofereixen les potencials promeses de rendibilitat de molts actius emergents (com és el cas de Rússia). No obstant això, en moments convulsos a les borses, poden esdevenir un valor refugi per als estalviadors que vulguin apostar per una major base de certesa, ja que, per la seva modesta mida, solen veure's menys exposats a la volatilitat durant una recessió ja que també estan menys correlacionats amb el cicle econòmic.
És moment d'apostar-hi?
El context actual és complicat des del punt de vista financer, donat l'excés de volatilitat que hi ha als mercats. A les conseqüències de la crisi econòmica global derivada de la pandèmia, s'ha unit el context de baixos tipus d'interès esperonat per les polítiques d'incentius dels bancs centrals. Així doncs, els actius de risc més baix, com els dipòsits o les lletres del Tresor, tot just ofereixen rendibilitat, i això obliga, per intentar batre la inflació i obtenir una mica de benefici, a destinar una major part de la cartera a la renda variable.
I és en aquest escenari en el qual els inversors estan fixant-se, cada vegada més, en els actius dels països emergents i dels mercats frontera. Amb tot, aquells amb un perfil més moderat optaran pels títols de les borses del 'primer món' i, en menor mesura, per altres pertanyents a empreses d'alguna de les regions emergents. Per contra, els més agosarats, que tinguin una ambició per obtenir major rendibilitat, possiblement siguin els candidats idonis a incorporar més pes dels actius dels mercats frontera. De fet, aquí rau el seu principal atractiu, en les promeses d'unes plusvàlues rellevants en horitzons temporals llargs, aportant, a més, una major diversificació a les carteres amb inversions menys exposades a l'economia global.
La part negativa d'aquesta potencial elevada rendibilitat és que es tracta d'entorns impredictibles, ja que a la tradicional volatilitat dels seus mercats de valors s'afegeix el fet que requereixen un coneixement molt local de l'economia a la qual pertanyen. Per això, a l'hora d'invertir en aquest tipus de països, el més aconsellable és recórrer a professionals del món financer que estiguin especialitzats en algun dels estats dels mercats frontera.
Obstacles en temps regirats
Els mercats frontera solen estar participats, majoritàriament, per capital pertanyent als inversors locals. Una cosa semblant passa entre les seves principals companyies cotitzades que, per falta de grandària, no estan internacionalitzades i els seus principals ingressos provenen del comerç interior. Tot això contribueix a generar una espècie de bombolla que, fins i tot en moments de recessió global, pot portar a que la borsa experimenti un ràpid i sobtat creixement, amb possibilitats d'arribar, fins i tot, al doble dígit anual. Per exemple, el mercat borsari del Vietnam va encadenar un increment anual del 9,8 % entre els anys 2010 i 2018; mostrant-se immune, per exemple, als estralls de la recessió global del 2008, si bé va encadenar algun any històric pels seus beneficis (com el 2017, en què va avançar un 48 %) amb altres en què va registrar importants caigudes (un 27 % el 2011).
Pot interessar-te: Com seran les inversions amb més potencial del 2021?
Molts especialistes subratllen que els mercats frontera presenten, sovint, grans oportunitats d'inversió, gràcies a que gaudeixen de bones perspectives de creixement a curt i mitjà termini, controlen un percentatge significatiu dels recursos naturals del planeta i compten amb una població molt jove, el que sol significar major dinamisme per a una economia i un auge en el consum. No obstant això, també és una arma de doble tall, ja que al no tractar-se, habitualment, de règims democràtics, hi ha un potencial risc més gran de patir conflictes socials, fins i tot directament bèl·lics dins del seu propi territori, amb les terribles conseqüències a tots els nivells que això suposa per a una economia.
Avenços i retrocessos
Al llarg de l'última dècada, el nombre de països enclavats dins de la categoria de mercats frontera ha caigut de manera important. Molts d'ells, a mesura que s'obren al comerç internacional i aconsegueixen una major competitivitat global de les seves empreses, acaben per convertir-se en mercats emergents, com va ser fa uns anys el cas dels Emirats Àrabs Units, que va passar, juntament amb Qatar, a formar part de l'MSCI Emerging Markets. L'any 2014, tots dos representaven al voltant d'un 30 % i un 40 %, respectivament, de l'MSCI Frontier Markets. En tot just dos exercicis, la borsa saudita va experimentar un notable augment en la seva capitalització i liquiditat.
Pot interessar-te: Els Emirats Àrabs Units: oportunitats d'una economia en diversificació
El següent que sembla que aviat 'promocionarà' és Kuwait que, en l'actualitat, representa gairebé un terç d'aquest mateix índex. És curiós que alguns països han fet, també, el camí oposat, han estat 'degradats' i han passat d'emergents a mercats frontera. L'exemple més paradigmàtic és el de l'Argentina, a causa, principalment, del fet que cada vegada resulta més difícil per als inversors estrangers accedir a la renda variable que cotitza en Borsa per la incerta realitat social i política que viu.
